Aulus Plauci

militar i polític romà
(S'ha redirigit des de: Aule Plauci)

Aulus Plauci (llatí: Aulus Plautius) va ser un militar romà del segle i. Formava part de la gens Plàucia, una família romana d'origen plebeu.

Infotaula de personaAulus Plauci
Stachiewicz-Aulus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) A.Plautius Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 dC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 57 dC Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – 57 dC
Governador romà Britània
43 dC – 47 dC
Governador romà Pannònia
39 dC – 42 dC
Cònsol sufecte
29 dC – 29 dC
Pretor urbà
26 dC – 26 dC
Qüestor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePompònia Grecina Modifica el valor a Wikidata
ParesAulus Plautius (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataVitellia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansQuint Plauci i Plautia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
43 dCconquesta romana de Britània Modifica el valor a Wikidata
Premis

L'emperador Claudi el va enviar l'any 43 per sotmetre Britània. Suetoni i Tàcit l'anomenen com a persona de rang consular i podria ser l'Aule Plauci que va ser cònsol sufecte l'any 29.

Conquesta romana de BritàniaModifica

L'any 43, l'emperador Claudi, immers en una ampliació dels dominis de l'Imperi, va ordenar-li la conquesta i submissió de l'illa en suport de Verica, rei dels atrebats i aliat de Roma, que havia estat deposat per Epàtic dels seus veïns Catuvel·launs. L'exèrcit es componia de les legions IX Hispana, II Augusta, XIV Gemina i XX Valèria Victrix, més uns 20.000 soldats auxiliars, entre ells tracis i bataus. Durant quatre anys va estar a Britània i va sotmetre el sud de l’illa[1] després de forta lluita amb els pobles nadius, encapçalats per Caratac i Togodumnus dels Catuvel·launs, que foren derrotats a la batalla del Medway. A les seves ordes va servir Vespasià, que anys després va ser emperador.

Retorn a RomaModifica

Plauci va tornar a Roma el 47 i va rebre els honors d'una ovació, en la qual l'emperador, per mostrar la seva satisfacció amb el general, va caminar al seu costat. Quan la seva dona Pompònia Grecina va ser acusada de pràctiques religioses prohibides, el seu marit va rebre el privilegi de decidir el seu càstig, conforme al que establia l'antic costum romà, i la va declarar innocent.[2]

ReferènciesModifica

  1. (llatí) Cassi Dió, Historia romana
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 406. 


Precedit per:
Ningú
Governadors romans de Britània
43 - 47
Succeït per:
Publi Ostori Escàpula