Aureli Pacoros (Aurelius Pacorus) fou rei d'Armènia en dates desconegudes a la primera meitat del segle II.[1]

Infotaula de personaAureli Pacoros

Apareix a una inscripció en grec (un epitafi a la tomba del seu germà Aureli Meritates), i va viure al temps dels Antonins vers el 140. De la inscripció resulta que Aureli va adquirir una tomba per ser enterrat ell mateix i el seu germà Aureli Meridates, i que ambdós vivien a Roma on un d'ells va morir.[2] Alguns erudits pensen que fou el mateix Pacoros que fou rei del 161 al 163 i fou deposat per Luci Ver, però com que aquest sembla que era un príncep part, i Aureli Pacoros, pel nom, era client dels aurelis romans i probablement ciutadà romà, el més probable és que es tracti de dos reis diferents. Aureli hauria succeït a una data incerta posterior al 138 a Vologès I, que havia estat posat al tron per Adrià, i hauria regnat fins a la seva mort entre el 140 i el 144.

Un Pacoros apareix a la mateixa època com a rei dels lazes, instal·lat al tron per Antoní Pius, que podria ser un cap local o bé que el país dels lazes havia estat agregat al regne d'Armènia. Una moneda de plata amb el nom d'aquest rei es va trobar a Dahovskaja, prop de Maïkop, però no se sap si correspon a Aureli Pacoros o al Pacoros d'Armènia o bé a un tercer rei amb el mateix nom del país dels laz.[3][4]

ReferènciesModifica

  1. Cyril Toumanoff l'anomena Aurelius-Pacorus I, i formula la hipòtesi que era un fill d'Axidarès, rei d'Armènia i fill de Pacoros II, rei des Parts. Seria també cosí de Vologès IV, rei dels Parts.
  2. Dion Cassius, Histoire romaine, livre LXXI, §2.
  3. CIG, 6559 ; OGIS, 382 ; IGUR II, 415 ; (it) F. Canali De Rossi, Iscrizioni dello Estremo Oriente Greco. Un repertorio (IK 65), Bonn, 2004, n° 22.
  4. SEG, XV, 838 ; (it) F. Canali De Rossi, Iscrizioni dello Estremo Oriente Greco. Un repertorio (IK 65), Bonn, 2004, n° 21