Aureli Pacoros
| S'ha proposat fusionar aquest article a «Pacoros d'Armènia». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2021 |
Aureli Pacoros (en llatí Aurelius Pacorus) va ser rei d'Armènia en dates desconegudes a la primera meitat del segle ii.[a].
| Nom original | (hy) Բակուր  |
|---|---|
| Biografia | |
| Rei d'Armènia | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Mitologia armènia |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Família | Arxakuní |
Se'l coneix per una inscripció en grec (un epitafi a la tomba del seu germà Aureli Meritates). Va viure al temps dels Antonins cap a l'any 140. De la inscripció resulta que Aureli va adquirir una tomba per ser enterrat ell mateix i el seu germà Aureli Meridates, i que ambdós vivien a Roma on un d'ells va morir.[1] Alguns erudits pensen que aquest rei era el mateix Pacoros que va ser rei d'Armènia del 161 al 163 i que Luci Ver va deposar, però com que aquest sembla que era un príncep part, i Aureli Pacoros, pel nom, era client dels Aurelis romans i probablement ciutadà romà, el més probable és que es tracti de dos reis diferents. Aureli hauria succeït a una data incerta posterior al 138 a Vologès I, que havia estat posat al tron per Hadrià, i hauria regnat fins a la seva mort entre el 140 i el 144.[2]
Un Pacoros apareix a la mateixa època com a rei dels lazes, instal·lat al tron per Antoní Pius, que podria ser un cap local o bé que el país dels lazes havia estat agregat al regne d'Armènia. Una moneda de plata amb el nom d'aquest rei es va trobar a Dahovskaja, prop de Maïkop, però no se sap si correspon a Aureli Pacoros o al Pacoros d'Armènia o bé a un tercer rei amb el mateix nom del país dels lazes.[3][4]
Notes modifica
- ↑ Cyril Toumanoff l'anomena Aurelius-Pacorus I, i formula la hipòtesi que era un fill d'Axidares, rei d'Armènia que era fill de Pacoros II, rei des Parts. Seria també cosí de Vologès IV, rei dels Parts
Referències modifica
- ↑ Dió Cassi, Historia romana (Ῥωμαικὴ ἱστορία) LXXI, §2.
- ↑ Yarshater, E. (et al.). The Cambridge History of Iran Seleucid Parthian vol. 3. Cambridge: Cambridge University Press, 1983, p. 89. ISBN 9781139054959.
- ↑ CIG, 6559 ; OGIS, 382 ; IGUR II, 415 ; (it) F. Canali De Rossi, Iscrizioni dello Estremo Oriente Greco. Un repertorio (IK 65), Bonn, 2004, n° 22.
- ↑ SEG, XV, 838 ; (it) F. Canali De Rossi, Iscrizioni dello Estremo Oriente Greco. Un repertorio (IK 65), Bonn, 2004, n° 21