Autogàmia
L'autogàmia és un tipus de fecundació (autofertilització) que ocorre en organismes hermafrodites on els gàmetes femenins són fecundats per gàmetes masculins provinents del mateix individu.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Snow_pea_flowers.jpg/220px-Snow_pea_flowers.jpg)
També s'anomena autogàmia la unió de dos nuclis pròxims, procedents de la divisió d'un de primitiu, a l'interior de la cèl·lula. Aquest tipus d'autogàmia es dona en algunes algues i fongs, encara que també alguns protozous presenten aquest fenomen, com per exemple els membres del fílum dels ciliats.
La repetició de l'autogàmia porta cap a l'homozigosi.
L'autogamia del primer tipus és freqüent en les plantes però és rara en els animals, per exemple passa en alguns gastròpodes i nematodes.
En les plantes amb flors els gàmetes masculins (del pol·len) que fecunden els gàmetes femenins (pistil) poden tenir el seu origen en la mateixa flor, situació que s'anomena autogàmia estricta, o bé de pol·len d'una altra flor però de la mateixa planta, situació coneguda com a gitonogàmia o geitonogàmia.
En alguns casos (cleistogàmia) la flor s'autofecunda donat que roman tancada i l'autogàmia és obligada. Això s'esdevé en molts cereals com per exemple el blat i també en altres plantes cultivades com la mongetera i la pesolera.
L'autogàmia és rarament, en les angiospermes mai ho és, l'únic mecanisme de propagació. Totes les espècies caracteritzades com a obligatòriament autògames tenen una part de la seva reproducció no autògama.[1]
Aquest tipus de reproducció és afavorida per l'agricultura encara que sigui menys rica en diversitat genètica que el terme oposat a l'autogàmia: l'al·logàmia.
Referències
modifica- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-05-13. [Consulta: 12 agost 2010].