Autòmats

Autòmats
Dades
Tipus	grup de música
Història
Creació	2009, València
Activitat
Membres	Miquel Herrero; Nacho Vaquero
Lloc web	elsautomats.com

Per a altres significats, vegeu «Autòmat».

Autòmats són una banda de música valenciana de rock alternatiu en català i pop amb influències de l'indie i el rock progressiu, que va nàixer a Valencia el 2009, caracteritzada per un so fresc, directe i sovint prou experimental.

Trajectòria modifica

La banda va formar-se a la ciutat de València el juny de 2009. El grup, que primerament es va anomenar Miquel Herrero i els Autòmats, va enregistrar el primer disc durant la tardor. El 2010 publicar l'àlbum Cançons en blanc i negre" (Cambra Records), que esdevingué millor disc de pop als Premis Ovidi Montllor, del COM, i va ser nominat també per a les millors lletres.^[1] Aquest mateix any van guanyar el Circuit de la Música en Valencià, i el 2011 van rebre el guardó pel millor videoclip, amb la cançó «Pacte amb Peter Pan»^[2]^[3] Autòmats és un dels grups pioners del nou pop al País Valencià, i bona prova d'això és el reconeixement que el grup està tenint a terres valencianes. Les acurades produccions de Nacho Vaquero i Miquel Herrero ens remeten a sons més actuals, més vinculats a bandes actuals de l'escena independent internacional, com ara Coldplay o Muse, i al mateix temps recorden l'època daurada del denominat «rock mediterrani», un dels fonaments de la música catalana.^[4]

Cançons en blanc i negre modifica

El gener del 2010 va aparèixer l'àlbum de debut de la banda: Cançons en blanc i negre, un projecte alternatiu que buscava la fusió entre el pop i el rock més tradicional, amb regust vintage i l'univers més intimista de lletres treballades i més proper a l'anomenat «pop d'autor». El disc va ser produït per Nacho Vaquero (guitarra i veus) i va comptar amb la participació de Miquel Herrero, (guitarra i veu principal i autor de la música i les lletres), Jacobo Ferrer (percussió), Andrés Ferrer (teclats), i Carles Mondrià (baix). Durant 2010 va passar pel grup la teclista i vocalista Andrea Nadal. Cançons en blanc i negre (Cambra Records), que va guanyar com a Millor Disc de Pop als Premis Ovidi Montllor,del COM, i va ser nominat també per a millor lletra, amb la cançó «Rodamón». Tot i que el disc va obtenir crítiques molt favorables, no va arribar a tenir excessiva repercussió.^[4]

Les revelacions microscòpiques modifica

L'1 de febrer de 2012 va sortir al mercat el seu segon disc, Les revelacions microscòpiques (Cambra Records). Aquest segon àlbum és més innovador, molt més lisèrgic i al mateix temps igual de franc i sincer que el primer. Amb un so molt més indie i cru, més proper del rock que del pop, combinen la sofisticació dels sons sintetitzats amb els sons més clàssics i sinfònics, i donen un major protagonisme als pianos i als instruments de percussió (vibràfons, lires i carillons), emprant al mateix temps línies de guitarra i baix més contundents. El disc està conformat de dotze cançons amb notables passatges instrumentals on sovint apareix també una orquestra (Societat Musical Beniatjarense). El disseny del disc i les fotografies van a càrrec de Neme Jiménez, i la portada és un quadre a l'oli pintat pel mateix Miquel Herrero. La producció corre de nou a càrrec de Nacho Vaquero, i s'hi sumen, en aquest segon disc, Borja Ferrer (teclats) i Santi Enguix (guitarres).^[4]