Autoretrat (Velázquez)

quadre de Diego Velázquez

Aquest Autoretrat el va pintar en una data dubtosa per Velázquez, distints especialistes en l'artista daten el quadren entre els anys 1638 i 1649. Es conserva al Museu de Belles Arts de València des que el 1835 Martínez Blanch va fer donació del quadre.

Infotaula d'obra artísticaAutoretrat

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorDiego Velázquez
Creació1638-1649
Mètode de fabricacióOli sobre tela
Gènereautoretrat Modifica el valor a Wikidata
Mida45 (Alçada) × 38 (Amplada) cm
Col·leccióMuseu de Belles Arts de València
Història
DataHistorial d'exposicions
2015-2015Velázquez, Galeries nationales du Grand Palais Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari572 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Història del quadre modifica

Els especialistes han arribat a reconèixer fins a deu autorretrats del pintor sevillà però només aquest ha estat reconegut per tots ells. Amb el de Las Meninas es tracta de l'únic autoretrat autògraf conservat, retallat en tres dels seus costats. Una còpia en els Uffizi de Florència podria reflectir el seu estat primitiu. La restauració realitzada el 1986 en els tallers del Museu del Prado per Rocío Dávila va confirmar la seua autografia segura, posada en dubte en el passat a causa de la brutícia que el cobria, entre d'altres per Jonathan Brown, que el 1999 va rectificar la seva opinió adversa.[1]

El quadre es trobava a Roma dins les col·leccions vaticanes fins que va ser tret d'allà pels francesos. El 1798 va passar a mans de José Martínez i després a Francisco Martínez Blanch, cònsol a Niça, qui va acabar lliurant-lo a la Reial Acadèmia de Sant Carles l'any el 1835 juntament amb altres quadres i objectes de les seues col·leccions, i posteriorment al Museu de Belles Arts de València junt amb les col·leccions de l'Acadèmia.

Descripció del quadre modifica

Velázquez apareix en bust de perfil, sobre fons neutre fosc, girant el cap per mirar directament a l'espectador i amb la típica gorgera blanca pròpia de l'època. El quadre reprodueix l'aspecte que tindria Velázquez amb quaranta o cinquanta anys, si fa no fa, pel temps del seu segon viatge a Itàlia.

Referències modifica

  1. Brown (2008), Escritos completos sobre Velázquez, p. 245-249.

Bibliografia modifica

  • Velázquez, Catàleg de l'Exposició. Museu del Prado, 1990.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Autoretrat