Obre el menú principal

Avet de Douglas

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Avet Douglas)

L'avet de Douglas o pi d'Oregon[1] (Pseudotsuga menziesii) és una espècie de conífera de fullatge persistent nativa de l'oest d'America del nord. La varietat botànica Pseudotsuga menziesii var. menziesii, també es coneix com a coast Douglas-fir (avet de Douglas de la costa) creix en les regions costaneres des de la Colúmbia Britànica central del Canadà fins a la Califòrnia central.[2] Es presenta des de prop del nivell del mar fins a 1.800 m. I més a l'interior i creix una altra varietat: P. menziesii var. glauca.

Infotaula d'ésser viuAvet de Douglas
Pseudotsuga menziesii
Pseudotsuga menziesii Poland.jpg
Avet Douglas de la costa a Varsòvia
Dades
Font de Douglas fir Tradueix
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 42429
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePseudotsuga
EspèciePseudotsuga menziesii
* (Mirb.) Franco
  •  Verd: Pseudotsuga menziesii subsp. menziesii
  •  Blau: Pseudotsuga menziesii subsp. glauca.
  • Nomenclatura
    Basiònim Abies menziesii Tradueix
    Distribució
    Pseudotsuga menziesii levila.png
    Modifica les dades a Wikidata

    L'epítet específic és pel botànic Archibald Menzies rival de David Douglas.

    Contingut

    DescripcióModifica

    L'avet Douglas de la costa es considera els segon arbre més alt del món. Fa de 60 a 75 m i són comuns diàmetres del tronc d'1,5 a 2 m. L'espècimen viu més alt fa 99,4 m. Normalment viuen més de 500 anys.[3]

     
    Primera pinya collida per David Douglas
     
    Pseudotsuga menziesii

    Els brots són marrons a verd oliva i es tornen marró gris quan envelleixen, són finament pubescents. Els borrons tenen una forma cònica estreta distintiva de 4 a 8 mm de llarg. Les fulles estan disposades espiralment, són aciculars de 2 a,5 cm de llarg.

    Les pinyes madures pengen, fan de 5 a 11 cm de llarg i de 2 a 3 cm d'ample. Maduren a la tardor. Cada pinya té de 25 a 50 pinyons, les llavors fan de 5 a 6 mm de llarg i de 3 4mm d'ample amb una ala.

    La producció apreciable de pinyons triga entre 20 i 30 anys i la producció és irregular.

    UsosModifica

    Produeix més fusta que qualsevol altre arbre d'Amèrica del Nord. La fusta té moltes utilitats com a fusta de construcció, mineria, paper, etc. També en jardineria i com arbre de Nadal. Els hawaians en feien canoes dels troncs d'arbres que arribaven a la costa.[4]

    Cultura popularModifica

    Aquest arbre és el símbol de les sèries de televisió Twin Peaks i després de The X-Files.


    ReferènciesModifica

    1. «pi». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
    2. James R. Griffin «A New Douglas-Fir Locality in Southern California». Forest Science, 1964-09, pàg. 317–319 [Consulta: 31 desembre 2010].
    3. Gymnosperm Database: Pseudotsuga menziesii var. menziesii (2006)
    4. «Pseudotsuga menziesii var. menziesii». The Gymnosperm Database. [Consulta: 6 març 2009]. «This was the preferred species for Hawaiian war canoes. The Hawaiians, of course, did not log the trees; they had to rely on driftwood.»

    Enllaços externsModifica