Avet de Douglas
L'avet de Douglas o pi d'Oregon[1] (Pseudotsuga menziesii) és una espècie de conífera de fullatge persistent nativa de l'oest d'America del nord. La varietat botànica Pseudotsuga menziesii var. menziesii, també es coneix com a coast Douglas-fir (avet de Douglas de la costa) creix en les regions costaneres des de la Colúmbia Britànica central del Canadà fins a la Califòrnia central.[2] Es presenta des de prop del nivell del mar fins a 1.800 m. I més a l'interior i creix una altra varietat: P. menziesii var. glauca.
Pseudotsuga menziesii  | |
|---|---|
 Avet Douglas de la costa a Varsòvia
Blau: Pseudotsuga menziesii subsp. glauca. | |
| Dades | |
| Font de | Douglas fir (en)  |
| Longevitat màxima | 1.350 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42429 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pseudotsuga |
| Espècie | Pseudotsuga menziesii Franco, 1950 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Abies menziesii (en) |
| Distribució | |
 | |
L'epítet específic és pel botànic Archibald Menzies rival de David Douglas.
DescripcióModifica
L'avet Douglas de la costa es considera els segon arbre més alt del món. Fa de 60 a 75 m i són comuns diàmetres del tronc d'1,5 a 2 m. L'espècimen viu més alt fa 99,4 m. Normalment viuen més de 500 anys.[3]
Els brots són marrons a verd oliva i es tornen marró gris quan envelleixen, són finament pubescents. Els borrons tenen una forma cònica estreta distintiva de 4 a 8 mm de llarg. Les fulles estan disposades espiralment, són aciculars de 2 a,5 cm de llarg.
Les pinyes madures pengen, fan de 5 a 11 cm de llarg i de 2 a 3 cm d'ample. Maduren a la tardor. Cada pinya té de 25 a 50 pinyons, les llavors fan de 5 a 6 mm de llarg i de 3 4mm d'ample amb una ala.
La producció apreciable de pinyons triga entre 20 i 30 anys i la producció és irregular.
UsosModifica
Produeix més fusta que qualsevol altre arbre d'Amèrica del Nord. La fusta té moltes utilitats com a fusta de construcció, mineria, paper, etc. També en jardineria i com arbre de Nadal. Els hawaians en feien canoes dels troncs d'arbres que arribaven a la costa.[4]
Cultura popularModifica
Aquest arbre és el símbol de les sèries de televisió Twin Peaks i després de The X-Files.
ReferènciesModifica
- ↑ «pi». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ James R. Griffin «A New Douglas-Fir Locality in Southern California». Forest Science, 1964-09, pàg. 317–319 [Consulta: 31 desembre 2010].
- ↑ «Gymnosperm Database: Pseudotsuga menziesii var. menziesii (2006)». Arxivat de l'original el 2007-07-14. [Consulta: 20 novembre 2011].
- ↑ «Pseudotsuga menziesii var. menziesii». The Gymnosperm Database. Arxivat de l'original el 2007-07-14. [Consulta: 6 març 2009]. «This was the preferred species for Hawaiian war canoes. The Hawaiians, of course, did not log the trees; they had to rely on driftwood.»
Enllaços externsModifica
- Arboretum de Villardebelle - cone photos
- FEIS - Index of Species Information: Pseudotsuga menziesii var. menziesii
- C. Michael Hogan (2008) Douglas-fir: Pseudotsuga menziesii, globalTwitcher.com, ed. Nicklas Strõmberg Arxivat 2009-06-04 a Wayback Machine.
- Pseudotsuga menziesii
- Photo Tour: Douglas-fir, Pseudotsuga menziesii Arxivat 2009-11-25 a Wayback Machine. - Institute for Redwood Ecology, Humboldt State University