Avet de Douglas

espècie de planta

L'avet de Douglas o pi d'Oregon[1] (Pseudotsuga menziesii) és una espècie de conífera de fullatge persistent nativa de l'oest d'America del nord. La varietat botànica Pseudotsuga menziesii var. menziesii, també es coneix com a coast Douglas-fir (avet de Douglas de la costa) creix en les regions costaneres des de la Colúmbia Britànica central del Canadà fins a la Califòrnia central.[2] Es presenta des de prop del nivell del mar fins a 1.800 m. I més a l'interior i creix una altra varietat: P. menziesii var. glauca.

Infotaula d'ésser viuAvet de Douglas
Pseudotsuga menziesii Modifica el valor a Wikidata
Pseudotsuga menziesii Poland.jpg
Avet Douglas de la costa a Varsòvia
  • Verd: Pseudotsuga menziesii subsp. menziesii
  • Blau: Pseudotsuga menziesii subsp. glauca.
  • Dades
    Font deDouglas fir (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
    Duració de vida màxima observada1.350 anys Modifica el valor a Wikidata
    Estat de conservació
    Status iucn3.1 LC-ca.svg
    Risc mínim
    UICN42429 Modifica el valor a Wikidata
    Taxonomia
    Super-regneEukaryota
    RegnePlantae
    ClassePinopsida
    OrdrePinales
    FamíliaPinaceae
    GènerePseudotsuga
    EspèciePseudotsuga menziesii Modifica el valor a Wikidata
    Franco, 1950
    Nomenclatura
    BasiònimAbies menziesii (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
    Distribució
    Pseudotsuga menziesii levila.png

    L'epítet específic és pel botànic Archibald Menzies rival de David Douglas.

    DescripcióModifica

    L'avet Douglas de la costa es considera els segon arbre més alt del món. Fa de 60 a 75 m i són comuns diàmetres del tronc d'1,5 a 2 m. L'espècimen viu més alt fa 99,4 m. Normalment viuen més de 500 anys.[3]

     
    Primera pinya collida per David Douglas
     
    Pseudotsuga menziesii

    Els brots són marrons a verd oliva i es tornen marró gris quan envelleixen, són finament pubescents. Els borrons tenen una forma cònica estreta distintiva de 4 a 8 mm de llarg. Les fulles estan disposades espiralment, són aciculars de 2 a,5 cm de llarg.

    Les pinyes madures pengen, fan de 5 a 11 cm de llarg i de 2 a 3 cm d'ample. Maduren a la tardor. Cada pinya té de 25 a 50 pinyons, les llavors fan de 5 a 6 mm de llarg i de 3 4mm d'ample amb una ala.

    La producció apreciable de pinyons triga entre 20 i 30 anys i la producció és irregular.

    UsosModifica

    Produeix més fusta que qualsevol altre arbre d'Amèrica del Nord. La fusta té moltes utilitats com a fusta de construcció, mineria, paper, etc. També en jardineria i com arbre de Nadal. Els hawaians en feien canoes dels troncs d'arbres que arribaven a la costa.[4]

    Cultura popularModifica

    Aquest arbre és el símbol de les sèries de televisió Twin Peaks i després de The X-Files.

    ReferènciesModifica

    1. «pi». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
    2. James R. Griffin «A New Douglas-Fir Locality in Southern California». Forest Science, 1964-09, pàg. 317–319 [Consulta: 31 desembre 2010].
    3. Gymnosperm Database: Pseudotsuga menziesii var. menziesii (2006)
    4. «Pseudotsuga menziesii var. menziesii». The Gymnosperm Database. [Consulta: 6 març 2009]. «This was the preferred species for Hawaiian war canoes. The Hawaiians, of course, did not log the trees; they had to rely on driftwood.»

    Enllaços externsModifica

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avet de Douglas
    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coast Douglas-fir