Avicultura
cria d'ocells
L' avicultura és la pràctica de cuidar i criar aus com a animals domèstics amb diferents finalitats.[1] Pot tenir interès per a l’obtenció d’individus ornamentals (algunes races d’ànecs, oques i cignes) o aptes per a algun tipus d’exhibició (galls de combat), però la finalitat principal n'és l’obtenció d’ous, carn i plomes.[1]
El 2019, l'aviram representava un 12% de la producció agrària catalana i era el segon sector darrere del sector porcí[2] que més aporta al total.[3][4] Al País Valencià el sector empleava el 2014 més de cinc mil persones i genera una producció anual a l'entorn dels tres cents milions d'euros: més o menys un terç d'ous i dos terços de carn.[5]
Subsectors
modifica- Avicultura de carn
- Gallinocultura: la cria de gallines
- Meleagricultura: la cria de titots (gall dindi).
- Anacultura: la cria d'ànecs.
- Cotornicultura: la cria de guatlles i altres petites aus.
- Numidicultura: la cria de gallines de Guinea.
- Colombicultura: la cria de colomes productores de carns o ous.
- Colombofilia: la cria de colomes missatgeres i les competicions
- Estrutioculura: la cria d'estruços.
- Canaricultura: la cria de canaris.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Avicultura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Núm. 89: "Avicultura de carn"». Rural Cat, 02-02-2018.
- ↑ «El pes de l’avicultura a l'economia agroalimentària catalana». Federació Avícola Catalana, 25-05-2020. [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ «Dades bàsiques de l’agroalimentació a Catalunya 2019» (pdf). Departament d'Agricultura, Ramaderie, Pesca i Alimentació, 2020.
- ↑ «La avicultura genera más de 5.000 empleos directos en la Comunitad Valenciana» (en castellà). Avicultura.com, 24-06-2014. [Consulta: 30 juny 2021].
Bibliografia
modifica- Masses Tarragó, Josep Maria (ed.). Avicultura de carn. Barcelona: RuralCat, desembre 2017 (Dossier tècnic núm. 89).