Avinguda de les Esfinxs de Luxor
L'Avinguda de les Esfinxs de Luxor (àrab: طريق الكباش, Ṭarīq al-Kibāx, ‘Camí dels Carners’) és el dromos que uneix el Temple de Karnak amb l'antiga ciutat egípcia de Tebes, l'actual Luxor, amb esfinxs i estàtues amb cap de carner a tots dos costats dels seus 2,7 km de longitud.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Luxor (Egipte) | |||
| ||||
Història
modificaLa construcció de l'Avinguda de les Esfinxs començà durant l'Imperi Nou i es conclogué en el període tardà, durant el regnat del governant de la Dinastia XXX Nectabeu I (380-362 abans de la nostra era). Després la via restà enterrada sota les sorres durant segles.[2]
En l'obra Description de l'Égypte (1809), l'Avinguda de les Esfinxs es descriu com de 2.000 m de llargada, vorejada per més de 600 estàtues.[3]
Georges Daressy informava el 1893 que a Luxor aquest camí estava soterrat i no es podia pas excavar perquè era per sota del nivell de l'aigua subterrània, mentre que a Karnak hi havia un quilòmetre visible.[4]
El primer rastre de l'avinguda (a Luxor) es va trobar al 1949 quan l'arqueòleg egipci Mohammed Zakaria Ghoneim descobrí vuit estàtues a prop del Temple de Luxor; més tard, es desenterraren 17 estàtues més entre el 1958 i el 1961, i altres 55 entre el 1961 i el 1964, totes en un perímetre de 250 m. Del 1984 al 2000 es va determinar tot el recorregut del camí. Les 1.057 estàtues originàries són al camí i es divideixen en tres formes:
- La primera forma és la de cos de lleó amb cap de carner, que s'alçaren en una àrea d'uns 300 m entre el Temple de Karnak i el de Mut durant el regnat de Tutankamon del Regne Nou.
- La segona forma és la de carner només, construïda en una àrea més remota durant la Dinastia XVIII d'Amenofis III, abans de ser traslladada al conjunt de Karnak.
- La tercera forma, que inclou la major part de les estàtues, és la d'esfinx, cos de lleó i cap humà: aquestes s'estenen al llarg d'una milla fins al Temple de Luxor.
Renovació i reobertura
modificaEl 25 de novembre del 2021 es va obrir al públic l'avinguda, una volta concloses les obres de restauració que tardaren més de set dècades a completar-se. Els participants de la marxa duien vestits faraònics, una orquestra simfònica, efectes d'il·luminació, ballarins professionals, barques al Nil i carros de cavalls. Tres models de vaixells daurats d'estil faraònic dedicats a l'antic déu Sol Amon Ra, el déu de la lluna Khonsu i la dea mare Mut els transportaven portadors amb túniques negres amb or autèntic, rèpliques del que s'hauria usat per al mateix festival en l'antic Egipte. El president egipci Abdelfatah al-Sisi assistí a l'espectacle.
El mediàtic arqueòleg egipci Zahi Hawass anomenà Luxor «el major museu a l'aire lliure, el major jaciment arqueològic del món que conta la història d'Egipte des del 2000 abans de la nostra era, coneguda com la Dinastia XI, fins al període romà.»[5]
Referències
modifica- ↑ Maher. «Egypt opens Luxor's ancient 'Avenue of Sphinxes' to great fanfare» (en anglés). ABC News. [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «Expert reveals secrets of Luxor’s Rams Road, Opet Festival». EgyptToday, 23-11-2021. [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «IX: Description generale de Thebes». A: Description de l'Égypte (en francès). 2,1,1: Texte 1, 1809, p. 11–12.
- ↑ Georges, Daressy. Notice explicative des ruines du temple de Louxor (en francés), 1893, p. 11–12.
- ↑ Gubash, Charlene «Egypt reopens 3,000-year-old Avenue of Sphinxes in grand, glitzy Luxor ceremony». , 26-11-2021 [Consulta: 28 novembre 2021].