Àlcim Ecdidi Avit
Àlcim Ecdidi Avit (en llatí Alcimus Ecdidius Avitus, o Alcimus Ecdicius Avitus) va ser un escriptor i bisbe llatí del segle v. Era fill d'Isici, bisbe de Viena del Delfinat. Ja de jove va despuntar com una promesa de la literatura i tenia fama de ser un dels més eloqüents erudits del seu temps. Després de repartir la seva herència entre els pobres es va retirar al monestir de Sant Pere i Sant Pau de la seva ciutat natal, i no en va sortir fins a la mort del seu pare l'any 490, al que va succeir com a bisbe de la ciutat.
  | |
| Nom original | (fr) Avit de Vienne |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Àlcim Ecdidi Avit (Alcimus Ecdidius Avitus) c. 450 (Gregorià) Viena del Delfinat |
| Mort | p. 5 febrer 518 (67/68 anys) Viena del Delfinat |
| Sepultura | Saint-Pierre-et-Saint-Paul (Viena del Delfinat, actual Musée archéologique); restes perdudes |
| Bisbe de Viena del Delfinat | |
| 490 – 520 ← Hesychius I (en)  – Julien (en) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, escriptor, poeta, bisbe catòlic |
| Període | Imperi Romà |
| bisbe, Pare Llatí de l'Església | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 5 de febrer |
| Família | |
| Pare | Hesychius I (en) |
| Germans | Apollinaris of Valence (en) |
 | |
Tenia fama de sacerdot pietós i d'excel·lent polemista. Va participar en una conferència a Lió entre bisbes arrians i catòlics en presència del rei de Burgúndia (Borgonya), Gundebald, on segons es diu, va fer callar molts heretges i en va convèncer uns quants. Gundebald també en va sortir convençut, però per raons polítiques no va canviar d'opinió.
Va publicar refutacions contra els nestorians, eutiquians, sabel·lians i pelagians, i va convertir a alguns jueus que s'havien instal·lat a la seva diòcesi. El Papa Hormisdes el va nomenar vicari apostòlic a la Gàl·lia. L'any 517 va presidir el Concili d'Epaume. Va morir el 5 de febrer de l'any 523 i va ser enterrat al monestir de Sant Pere i Sant Pau de Viena de Delfinat.
Obres modifica
Les seves obres principals són:
- Sacrorum Poematum libri quinque, dedicat a son germà Apol·linar, bisbe de Valentia, i conegut pels seus miracles, format per cinc peces de 2500 línies: De Initio Mundi, De Peccato Originali, De Senteniia Dei, De Diluvio Mundi i De Transitu Maris Rubri.
- De consolatoria Castitatis Laude, en 666 hexàmetres, dedicat a la seva germana Fuscina.
Aquestes obres tenen molta imaginació i gran fluïdesa. Estan ben estructurades i hàbilment executades. A més de les seves obres en vers, se sap que Avit va publicar nou llibres d'epístoles i un gran nombre d'homilies, però només es coneixen les següents:
- Vuitanta-set cartes dirigides a personatges de l'església i de l'estat.
- Una homilia titulada "De Festo Rogationum et prima ejus Institutione"
- Vuit fragments d'homilies.
- Fragments d'un opuscle.
Les epístoles i les homilies mostren que tenia grans coneixements de la Bíblia i de teologia, i que llegia en grec i en hebreu.[1]
Referències modifica
- ↑ Smith, William (ed.). «Avitus, AlcimusEcdicius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 11 agost 2022].