Azara celastrina

espècie de planta

Azara celastrina és una espècie arbustiva perenne de la família de les Salicaceae. Són originaris d'Amèrica del Sud, en concret de Xile. El seu nom comú és Corcolenes o Lilén. El seu estat de conservació és bo, ha estat catalogat com a "freqüent".

Infotaula d'ésser viuAzara celastrina Modifica el valor a Wikidata
Azara celastrina by Pato Novoa - 001.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaSalicaceae
GènereAzara
EspècieAzara celastrina Modifica el valor a Wikidata
D.Don[1][2]
Distribució
Endèmic de

DescripcióModifica

És un arbust o arbre petit de fins a 3 metres d'alçada i d'amplada. L'escorça és rugosa de color gris cendra. Les fulles són ovals amb els marges serrats, brillants, presenten estípules folioses (fulletes a labase de les fulles). Les flors, hermafrodites, són de color groc i s'agrupen en raïms o corimbes, són perfumades i apareixen de novembre a gener. El fruit és una baia de color marró fosc i madura cap a la tardor. El seu creixement és ràpid i floreixen a partir del tercer any.

Distribució i hàbitatModifica

Es distribueix per les Regions Xilenes IV-VIII, és un endemisme de Xile i creix en ambdues serralades: des de Limarí a Biobio.

Valor ornamental i RequerimentsModifica

Necessiten molta lluminositat i sòls molt humits però ben drenats, de pH neutre a lleugerament àcid. Resisteixen vents i gelades i atrauen insectes i aus. Són molt valorats per les seves fulles i flors i per això es planten en jardins i parcs. Preferentment són de zones litorals.

TaxonomiaModifica

Azara celastrina va ser descrita per Don, David i publicada a Edinburgh New Philosophical Journal 10: 119, pl. 11. 1830. (Edinburgh New Philos. J.)[3]

EtimologiaModifica

SinonímiaModifica

  • Azara celastrina var. tomentosa (Bertero ex Steud.) Reiche
  • Azara sparsiflora Steud.
  • Azara tomentosa Bertero ex Steud.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Paulina Riedemann y Gustavo aldunate. Flora nativa de valor ornamental de Chile. Andres Bello, 2000, p. 102-105. ISBN 956-13-1738-9.