Bàdminton
El bàdminton és un esport en què s'enfronten dos jugadors, o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa. El joc consisteix a colpejar un volant amb una raqueta per fer-lo passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no el pugui tornar.[1]
 | |
| Tipus | esport de raqueta i esport olímpic  |
|---|---|
| Autoritat esportiva | Federació Mundial de Bàdminton |
| Epònim | Badminton House |
| Olímpic | Des de 1992 |
| Característiques | |
| Terreny de joc | Pista rectangular de 13,40 x 5,18 m |
| Nombre mínim de jugadors | 2 |
| Nombre màxim de jugadors | 4 |
El bàdminton és, des dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992), un esport olímpic en cinc modalitats: individuals masculí i femení, dobles masculí i femení i dobles mixt. En aquesta última, la parella està composta per un home i una dona. Aquest esport està fortament dominat pels esportistes asiàtics: Xina, Indonèsia i Corea del Sud van aconseguir 28 medalles d'or sobre 29.[2]
El camp de jocModifica
Camp de bàdmintonModifica
L'amplada total de la pista és de 6,1 metres, i en individuals es redueix a 5,18 metres. La longitud total és de 13,4 metres. Les zones de servei estan delimitades per una línia central que divideix l'amplada de la pista, el servei curt, situada a 1,98 metres de la xarxa, i per les línies exteriors en el lateral i el fons. En dobles, la zona de servei també està delimitada per una línia per al servei llarg, que es troba a 0,78 metres de la línia de fons.
Normalment les línies que delimiten la pista es marquen tant per al joc d'individuals com el de dobles, encara que les lleis permeten que la pista marcada sigui només d'individual. En els dobles la pista és igual que en individual, però la zona de servei en dobles és més curta.
La xarxaModifica
La xarxa és a 1,55 metres d'alçada [3] (5 peus i 1 polsada) en els laterals i a 1,524 metres al centre (5 peus). Els pals que sostenen la xarxa se situen en la línia de dobles encara que es jugui en individuals o també en dobles. El volant no pot tocar la xarxa.
ReglamentModifica
La pistaModifica
Es delimita per línies de quatre centímetres d'amplada, excepte per la línia mitjana que delimita la zona de servei del costat dret amb la zona de servei del costat esquerre, que és més prima. Cada línia forma part de la superfície delimitada i està traçada al seu interior. Es traça la línia mitjana repartint la seva amplada entre les dues zones de servei. Pels jocs d'individuals, la pista es delimita per les línies laterals interiors i la línia de fons exterior. Per al joc de dobles, la pista es delimita per les línies exteriors.
L'amplada total de la pista és de 6,1 metres, i en individuals es redueix a 5,18 metres. La longitud total és de 13,4 metres. Les zones de servei estan delimitades per una línia central que divideix l'amplada de la pista, el servei curt, situada a 1,98 metres de la xarxa, i per les línies exteriors en el lateral i el fons. En dobles, la zona de servei també està delimitada per una línia per al servei llarg, que es troba a 0,78 metres de la línia de fons. Normalment les línies que delimiten la pista es marquen tant per al joc d'individuals com el de dobles, encara que les lleis permeten que la pista marcada sigui només d'individual. En els dobles la pista és igual que en individual, però la zona de servei en dobles és més curta.
La xarxa i els palsModifica
La xarxa ha de ser de malla de corda fina o fibra artificial, necessàriament de color fosc. Els quadres que conformen la malla de la xarxa han de tenir d'uns 15 mm. a 20 mm. La vora superior de la malla portarà una cinta blanca doblada, de 7,5 cm.
La xarxa reglamentària mesura 76 cm d'ample i 6,20 m de llarg. Es col·loca verticalment sobre la línia central del terreny de joc, per a dividir-ho en dues meitats iguals. L'altura de la xarxa és d'1,524 metres al centre del terreny de joc, mesurat des del sòl a la vora superior de la cinta blanca de la xarxa. En la posició de la xarxa sobre els pals, ha de mesurar des del sòl 1,55 metres.
La raquetaModifica
Constitueix l'instrument més important de tot l'equipament. Per escollir la raqueta cal tenir en compte el seu pes, el material del qual es componen el marc i la canya, l'equilibri del pes i l'ample de l'empunyadura.[4][5] Actualment, gairebé totes les raquetes són metàl·liques i porten components de diferent tipus: grafit, carboni, bor, etc.
Hi ha diverses marques de raquetes al mercat. El preu varia segons la qualitat. El seu pes màxim aconsellat és de 120 gr., amb el cordam inclòs. Hi ha raquetes per a l'alta competició, de gran flexibilitat i qualitat, amb un pes d'entre 75 i 80 gr.
El cordam és especial per al Bàdminton, el més fi dels esports de raqueta, i cal tensar-lo entre 5 i 9 kg. Alguns jugadors d'elit poden arribar a utilitzar tensions superiors. El cordam es pot reparar manualment, sense que calgui canviar-lo tot.
El volantModifica
El volant o també anomenat ploma pesa de 4,75 a 5,10 g. Té 16 plomes fixades sobre una base de suro de 2,54 a 2,86 cm de diàmetre. La longitud de les plomes és de 6,4 a 7 cm. Hi ha dos tipus de volant: el de plomes i el de niló o plàstic. Per la seva durada i la seva resistència més elevada, recomanen el de niló als jugadors que s'inicien en el joc. El volant de plomes s'utilitza generalment a les competicions d'alt nivell.
El partitModifica
En cada un dels sets o jocs, els jugadors puntuen sempre que guanyin el punt (ral·li) que estaven disputant (això difereix de l'antic sistema, en el qual només es puntuava en el marcador en aconseguir el punt disputat amb el servei). El partit consta de 3 sets i de 21 punts, i se l'adjudica el jugador que aconsegueixi vèncer en dos d'ells, sense necessitat de disputar-se el tercer si ja s'han aconseguit els dos primers.
Al principi de cada punt, el jugador que serveix i el que rep han de situar-se en diagonals oposades de la zona de servei (vegeu Dimensions de la pista). El servidor ha de colpejar el volant per sota de la cintura perquè aquest aterri a la zona de servei del rival.
En cas d'empat a 20 punts, el set continua fins que s'aconsegueixen dos punts de diferència (per exemple 24-22), fins a un màxim de 30 (30-29 és la puntuació màxima possible). El 6 de maig de 2006 la IBF va aprovar l'actual sistema de puntuació, després d'estar en proves des de principis d'any en les competicions internacionals. Totes les modalitats es disputen a 3 sets de 21 punts cadascun.
El partit d'individualsModifica
S'inicia amb el servei, que es realitza des de l'àrea de servei del costat dret a l'àrea de servei diagonalment oposada.
Si comet falta el jugador que rep, continuarà traient el mateix, però ara des de l'àrea de servei de l'esquerra.
Si comet falta qui serveix, perdrà el servei, el qual passarà a l'adversari. Els serveis sempre es realitzen tenint en compte la puntuació pròpia. Amb puntuació parell, els jugadors serveixen del costat dret; amb puntuació imparell, del costat esquerre.
El partit de doblesModifica
El servei es fa en diagonal començant des de l'àrea de servei dret. En el partit de dobles, cada equip té dret a dos treguis (un per cada jugador), excepte al començament de joc. Així, si el jugador servidor comet falta, el seu company haurà de servir. Si novament es comet falta, el servei passa a l'equip contrari. Al recuperar la sacada, aquest es realitza sempre des del costat dret.
El serveiModifica
S'ha de fer de manera que el cap de la raqueta estigui, en el moment del colp, més baixa que la mà del servidor. En el moment del colp, a més, la raqueta no ha de sobrepassar la cintura del jugador que serveix. El servei ha d'anar en diagonal al quadrat contrincant. Els tipus de serveis són:
- Servei curt de dretes: Amb el grip que s'utilitza quan el volant està a prop de la mà amb la qual agafes la raqueta, es realitza un cop amb l'objectiu de posar el volant en joc, el qual ha de caure darrere de la primera línia paral·lela a la xarxa de l'altra pista.
- Servei llarg de dretes: Amb el grip que s'utilitza quan el volant està a prop de la mà amb la qual agafes la raqueta, es realitza un cop amb l'objectiu de posar el volant en joc, el qual ha de caure al fons de pista del contrincant.
- Servei curt de revés: Amb el grip que s'utilitza quan el volant està allunyat de la mà amb la qual agafes la raqueta, es realitza un cop amb l'objectiu de posar el volant en joc, el qual ha de caure darrere de la primera línia paral·lela a la xarxa de l'altra pista.
- Servei llarg de revés: Amb el grip que s'utilitza quan el volant està allunyat de la mà amb la qual agafes la raqueta, es realitza un cop amb l'objectiu de posar el volant en joc, el qual ha de caure al fons de pista del contrincant.
- Com es fan les rotacions del servei?
HistòriaModifica
El bàdminton és una versió moderna d'un joc primitiu i més senzill anomenat battledore, que va ser inventat a la Xina i que en els primers anys era una simple forma de diversió. Es practicava amb 2 paletes de fusta i una pilota.
L'actual joc de bàdminton va sorgir a l'Índia, on es deia Poona, nom d'una població del país on va ser jugat originalment. Alguns oficials de l'exèrcit britànic van veure el joc a l'Índia i el van portar a Anglaterra al voltant de 1873. Allà, el duc de Beaufort es va interessar en el joc. Com que es practicava amb regularitat a la seva finca campestre de Gloucestershire, coneguda com a Bàdminton, aquest nom va continuar associat amb el joc.[1] En la seva forma original, el bàdminton era un joc més aviat formal que es practicava vestint casaques Príncep Albert, sabates botonat, corbatí i pantalons bombats de seda.[6]
El primer club de bàdminton va ser format a Bath, Anglaterra, el 1873. El joc es va implantar als Estats Units en 1890 i també va ser introduït al Canadà. L'associació Nacional de Bàdminton dels Estats Units va ser creada el 1895. En aquesta època es van unificar les regles. L'associació Canadenca de Bàdminton va ser fundada el 1931 i l'associació Nord-americana de Bàdminton 1936. Cap al 1910 ja hi havia 300 clubs de bàdminton i el seu nombre es va elevar a 9000 poc després de la Primera Guerra Mundial.
El primer torneig de campionat per a homes d'Anglaterra es va celebrar el 1899, i el primer per a dames en 1900. Els primers campionats nord-americans es van efectuar el 1937 a Chicago i Toronto.
Des de 1992 és un esport olímpic d'estiu.
Galeria d'imatgesModifica
-
volants per a jugar al Bàdminton
-
Raquetes de Bàdminton
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «bàdminton». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sevanova. «Fédération Française De Badminton | Historique». [Consulta: 31 juliol 2015].
- ↑ «Reglas del juego» (en castellà). Federació Espanyola de Bàdminton. [Consulta: 26 octubre 2016].
- ↑ «Badminton Central Guide to choosing Bádminton Equipment». Arxivat de l'original el 2008-06-25. [Consulta: 1r setembre 2016].
- ↑ «Karakal SL-70 product page». Arxivat de l'original el 2016-03-22. [Consulta: 1r setembre 2016].
- ↑ «HISTORIA DEL BÁDMINTON». Arxivat de l'original el 2016-01-16. [Consulta: 15 gener 2016].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bàdminton |
- Federació Internacional de Bàdminton (IBF) (anglès)
- Associació Internacional de Bàdminton Adaptat (IBAD) Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. (anglès)
- Historia i Orígens del Bádminton (castellà)