Bèstia de la Revelació

La Bèstia (en grec:Θηρίον, Thērion) del Llibre de la Revelació és la bèstia que ve de «fora del mar» com es veu en les visions de l'Apocalipsi per l'apòstol Joan en el Nou testament.[1] La Bèstia es menciona per primera vegada al Llibre de la Revelació 11:7 com venint des de l'abisme. La seva aparença es descriu amb detall al Llibre de la Revelació 13:1-10 i una part del seu misteri darrere de la seva aparença es revela al mateix llibre 17:7-18.[2] La Bèstia junt amb el Drac i el Fals Profeta projecten dimonis al Món per a reunir reis per l'Harmagedon.[3]

Tapís medieval amb El Drac, La Bèstia del mar i el Fals profeta

A l'islamModifica

L'escatologia islàmica també fa referència a «la bèstia», anomenada ad-Dabba o Dàbbat al-Ard (en àrab دابة الأرض, «la bèstia de la terra»), com a un dels signes de la fi del temps. És citada en diversos hadits i l'Alcorà, especialment a la sura Les formigues.

La primera aparició de la Bèstia s'hauria produït a la mort de Salomó, quan la bèstia rosega el seu ceptre i així els jinns que serveixen el rei d'Israel s'assabenten que el fill de David és mort.[4][5]

Tanmateix, la funció principal de la Bèstia és l'anunci de la fi dels Temps.[6] Aquesta es mostrarà quan Jesús, el Messies, hagi complert amb la circumval·lació de la Kaba.[4] Apareixerà tres cops per tal de denunciar la vanitat de les altres religions que no són l'islam.[4] La Bèstia sorgirà de la terra i parlarà, en àrab, als homes que hagin negat els signes de Déu.[4][7] Amb el bastó de Moisès marcarà els creients, la cara dels quals brillarà, mentre que amb el segell de Salomó tocarà el nas dels no creients, la cara dels quals s'enfosquirà tota.[4]

L'islam també ofereix una descripció de la Dabba: és tant gran que el seu cap toca els núvols del cel, mentre que la distància que separa les dues banys del seu cap de brau seria d'una parasanga, uns 6.400 metres.[4]

NotesModifica

  1. Ap 1:1-11
  2. Ap 17:7-18
  3. Ap 16:13-16
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Weber, Edgard. Petit dictionnaire de mythologie arabe et des croyances musulmanes (en francès). París: Éditions Entente, 1996, p. 69. ISBN 2-7266-0107-3. 
  5. Alcorà 34:14
  6. Alcorà 27:82 (traduït per Míkel de Epalza): «Quan es proclami contra aquells una sentència condemnatòria, Nós farem sortir de la terra, per a ells, una gran bèstia, que els dirà que tots els homes no estaven pas convençuts pels Nostres signes miraculosos. els textos sants.». 
  7. Alcorà 27:84–85 (traduït per Míkel de Epalza): «Quan ells s'hi acostin, els dirà [Déu]: «Heu rebutjat els Nostres signes, miraculosos, textos divins. La vostra ciència i tot el vostre coneixement de cap manera podien abastar el que això significava! Què heu fet, doncs, vosaltres?». Serà proclamada contra ells una sentència condemnatòria. Ells han obrat impiament, amb injustícia! No hi tindran res a dir!». 

Vegeu tambéModifica