Bubby, el noi dolent

Bubby, el noi dolent
Bad Boy Bubby
Fitxa
Direcció	Rolf de Heer
Protagonistes	Nicholas Hope
Guió	Rolf de Heer
Música	Graham Tardif (en)
Fotografia	Ian Jones
Productora	Fandango
Distribuïdor	Roadshow Entertainment i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Austràlia i Itàlia
Estrena	1993
Durada	112 min i 114 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Austràlia
Color	en color
Format	2.35:1
Recaptació	808.789 AU$ (Austràlia)
Descripció
Gènere	comèdia, cinema de ficció criminal i drama
Tema	incest i coming-of-age
Lloc de la narració	Austràlia Meridional
Premis i nominacions
Nominacions	Premi AACTA a la millor pel·lícula (1994); Premi AACTA al millor actor protagonista (1994); Premi AACTA a la millor fotografia (1994); Premi AACTA a la millor direcció (1994); Premi AACTA al millor muntatge (1994); premi AACTA al millor guió original (1994) ;
Premis	Gran Premi del Jurat de Venècia (1993); Premi AACTA al millor actor protagonista (1994); Premi AACTA a la millor direcció (1994); Premi AACTA al millor muntatge (1994); premi AACTA al millor guió original (1994) ;

Bubby, el noi dolent (títol original: Bad Boy Bubby) és una comèdia dramàtica italiano-australiana escrita, produïda i dirigida per Rolf de Heer, estrenada l'any 1993. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Bubby té trenta-cinc anys, viu en un tuguri amb la sola companyia de la seva mare, una bruixa que, al grat del seu humor bat, li fa el menjar o li fa l'amor, i el seu gat que ell martiritza. El seu petit univers és totalment trastocat quan el seu alcohòlic pare reapareix. Després de trenta-cinc anys passats a una cambra austera, Bubby descobrirà el món exterior.^[2]

Repartiment

Nicholas Hope: Bubby
Clara Benito: Mam
Ralph Cotterill: Pop
Carmel Johnson: Angel
Syd Brisbane: Yobbo
Nikki Price: la dona que crida
Norman Kaye: el científic
Paul Philpot: Paul
Peter Monaghan: Steve
Natalie Carr: Cherie el Salvo
Rachael Huddy: Rachael
Bridget Walters: la mare d'Angel
Ullie Birve: la dona amb un vestit
Audine Leith: Fondled Salvo
Lucia Mastrantone: la repartidora de pizza

Al voltant de la pel·lícula

El rodatge s'ha desenvolupat del 16 de novembre de 1992 al 30 de gener de 1993 a Adelaida, Outer Harbor, Port Adelaide, Semaphore, Thebarton i Torrens Island Power Station, a Austràlia.
Amb l'objectiu de donar un aire més experimental al film, 32 directors de la fotografia s'han succeït en el rodatge, a raó d'un cap operador diferent cada nou lloc que Bubby descobria.^[3]
Una bona part del so va haver gravat amb l'ajuda de dos micròfons binaurals amagats a les orelles de l'actor Nicholas Hope.^[3]

Premis i nominacions

Premi especial del jurat, en la Mostra de Venècia el 1993.^[4]
Premi al millor director, millor guió, millor muntatge i millor actor per Nicholas Hope, en els premis Australian Film Institute l'any 1994.
Premi al millor director, en el Festival internacional de cinema de Seattle el 1994.
Premi del públic, en el Festival de cinema d'aventures de Valencianes l'any 1995.

Referències

↑ «Bubby, el noi dolent». esadir.cat.
↑ «Bad Boy Bubby». Allociné.
↑ ^3,0 ^3,1 «trivia». ImdB.
↑ «premis». ImdB.

[1] «Bubby, el noi dolent». esadir.cat.

[2] «Bad Boy Bubby». Allociné.

[trivia-3] 3,0 ^3,1 «trivia». ImdB.

[4] «premis». ImdB.

[1]

[2]

[3]

[4]