Província d'Armavir

(S'ha redirigit des de: Baghramian)
Per a altres significats, vegeu «Armavir (Rússia)».

Armavir ([ɑɾmɑˈviɾ] [ɑɾmɑˈviɾ] (pàg.)) és una província, un districte i una ciutat d'Armènia.

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia d'Armavir

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 09′ N, 44° 03′ E / 40.15°N,44.05°E / 40.15; 44.05
CapitalArmavir Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Aghavnatun
Aknalich (en) Tradueix
Aknashen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata../... 96+
Població humana
Població265.770 (2011) Modifica el valor a Wikidata (213,99 hab./km²)
Geografia
Superfície1.242 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació7 novembre 1995 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal0901–1149 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2AM-AV Modifica el valor a Wikidata

Lloc webarmavir.gov.am Modifica el valor a Wikidata

La província d'Armavir es troba al sud-oest del país, i la ciutat d'Armavir ciutat n'és la capital. La província té 315.000 habitants i 1.408 km². Les ciutats principals són Edjmiatsín, Armavir i Metsamor.

Està dividida en tres districtes:

El districte d'Armavir està format per la vall del riu Matsamor (Kara Su) i la capital és la ciutat d'Armavir.

La ciutat d'Armavir està situada a la riba de l'Araxes, a l'oest d'Erevan, al districte de l'Aragadzotn, província històrica de l'Airarat. És d'origen urartià (es deia Argishtihinili que vol dir ciutat d'Argishti) i la va fundar el rei Argishti I d'Urartu (vers 786-764 aC) en un turó no ocupat que tenia vista a l'Araxes. Va ser la segona capital d'Urartu i capital de les províncies del nord. Degut a les incursions dels escites al segle vii aC primer va perdre importància i finalment va acabar destruïda.

Els armenis s'hi van instal·lar al segle iv aC segurament per emigracions després de la conquesta de Pèrsia per Alexandre el Gran. Els governadors perses de la casa dels Oròntides van establir el primer regne armeni en aquesta zona i segurament fou llavors que fou erigida en capital a causa d'estar en les rutes de comerç entre Iran i Còlquida. També fou el centre religiós del regne. Amb el darrer rei oròntida, Orontes IV o Ervand IV (212-200 aC) la capital va passar a Eruandashat suposadament a causa d'una alteració del curs del riu Araxes. En endavant la ciutat va entrar en decadència, especialment amb la construcció d'Artaxata (Artasat o Artaxiasata) avançat el segle ii aC

Va continuar subsistint sota domini romà. En grec s'anomenà Armaouira i en llatí Armavira. Amb l'auge de Valarshapat (Cenèpolis) la ciutat es va anar despoblant i finalment fou abandonada. Les excavacions a la ciutat s'han fet de manera limitada, i han revelat que era una ciutat amb muralles; es van trobar algunes inscripcions en grec (1911 i 1927) però res assenyala a una ciutat hel·lenística

Avui és capital d'una província que porta el seu nom i d'un districte de la mateixa província, però és la segona ciutat provincial per darrere d'Edjmiatsín. Té uns 28.000 habitants.

Vegeu tamb´

modifica