Baha al-Din al-Amili

filòsof, matemàtic, astrònom i arquitecte de l'Islam

Baha al-Din al-Amili (àrab: بهاء الدين محمد بن حسين العاملي) (Baalbek, 16 de febrer de 1547 - Isfahan, 1 de setembre de 1621) va ser un teòleg, jurista, matemàtic, arquitecte, filòsof, ocultista i poeta[1] dels segles XVI-XVII nascut a l'actual Líban.

Plantilla:Infotaula personaBaha al-Din al-Amili

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) بهاء الدين محمد بن حسين العاملي Modifica el valor a Wikidata
16 febrer 1547 Modifica el valor a Wikidata
Baalbek (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1621 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Isfahan (Imperi safàvida) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMausoleu de l'Imam Reza 36° 17′ 17″ N, 59° 36′ 56″ E / 36.28797°N,59.61569°E / 36.28797; 59.61569
Mashad Modifica el valor a Wikidata
Xeic al-Islam d'Isfahan
1576 – 1606 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam i xiïsme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, astronomia, filosofia i literatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Alep
Jerusalem
Isfahan Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, astròleg, filòsof, arquitecte, astrònom, escriptor, poeta Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJawad ibn Sa'd al-Kadhimi, Àhmadi ibn Zayn-al-Abidín al-Alawí i Molla Sadra Modifica el valor a Wikidata
Família
PareHusayn Abd al.Sammad al-Amili Modifica el valor a Wikidata

Vida i obra

modifica

Tot i haver nascut a Baalbeck, Imperi Otomà (actualment al Líban), el seu pare es va haver d'exiliar fugint de la persecució otomana dels xiites i és segur que el 1558 ja eren a Qazvin (capital de l'Imperi Safàvida) (actualment Iran), perquè allà va néixer el seu germà petit.[2]Duarnt la seva joventut es va bellugar per diverses ciutats de l'actual Iran, mentre el seu pare era el Xeic al-Islam de la capital, Qazvin.[3]

El 1576, durant el regant del Xa Ismaïl II de Pèrsia va ser nomenat Xeic al-Islam d'Isfahan, càrrec que ja havia tingut el seu sogre.[4] Es suposa que, els anys 11583 i 1584 va fer el seu pelegrinatge a La Meca.[5] Els seus anys més brilants van se a partir de 1588, quan va obtenir el patrocini del nou Xa Abbas I el Gran.[6]

El 1606 va renunciar al seu càrrec de Xeic al-Islam d'Isfahan degut, al menys en part, a les acusacions de connexió amb el sufisme.[7]

Un dels seus deixebles més coneguts va ser el teòleg Molla Sadra (1571-1641).[8]

Entre les seves obres literàries es compten el Mikhlat[9], el Kashkul[10] (que és una gran antologia de texts de diferents matèries)[11] i al-Kamil.[12]

Entre les seves obres religioses es compten dues exegesis del'Alcorà.[13]

La seva obra científica més influent va ser un tractat titulat Quintaessencia dels càlculs, en la qual posava a l'abast del gran públic molts dels algorismes que havien estat desenvolupats pels seus predecessors com Al-Kaixí.[14]

També va ser l'arquitecte de la mesquita del xeic Lotf Allah i de la mesquita de l'Imam Khomeini.

Referències

modifica
  1. Dehbashi, 2010, p. 8.
  2. Stewart, 1991, p. 564.
  3. Stewart, 2003, p. 579.
  4. Stewart, 1998, p. 177-205.
  5. Stewart, 2003, p. 580.
  6. Stewart, 1991, p. 568-569.
  7. Newman, 2010, p. 193.
  8. Dehbashi, 2010, p. 7.
  9. Bosworth, 1989, p. 16.
  10. Bosworth, 1989, p. 21.
  11. Stewart, 2003, p. 587.
  12. Ra'fat, 2020, p. 53 i ss.
  13. Stewart, 2003, p. 585.
  14. Rofagha, 2006, p. 1 i ss.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Baha al-Din al-Amili» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.