Baise-moi
Baise-moi és una pel·lícula francesa d'acció de l'any 2000 escrita i dirigida per Virginie Despentes i Coralie Trinh Thi, i basada en la novel·la homònima de Virginie Despentes, publicada el 1994. Protagonitzada per Karen Lancaume i Raffaëla Anderson, el film narra la història de dues dones que inicien una carrera de violència contra una societat de la qual se senten marginades.
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Virginie Despentes i Coralie Trinh Thi  |
| Protagonistes | |
| Producció | Philippe Godeau |
| Guió | Virginie Despentes i Coralie Trinh Thi |
| Música | Varou Jan |
| Productora | Pan-Européenne i Canal+ |
| Distribuïdor | Pan-Européenne i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 2000 |
| Durada | 74 min |
| Idioma original | Francès |
| Rodatge | Marsella |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Baise-moi (en)  |
| Gènere | buddy film femení, pel·lícula de violació i venjança, cinema de ficció criminal, cinema pornogràfic, thriller eròtic, drama i pel·lícula basada en una obra literària |
| Tema | venjança |
| Lloc de la narració | França |
| Lloc web | baise-moi.co.uk |
           | |
Aquesta pel·lícula va rebre una extensa cobertura mediàtica a causa de la seva mescla d'escenes violentes, realisme brut i sexe, per la qual cosa va ser censurada a diversos països.
Argument modifica
Nadine (Karen Lancaume) és una prostituta a temps parcial i Manu (Raffaëla Anderson) és una jove actriu porno. Un dia, Manu i una amiga són brutalment violades per un trio de desaprensius. Quan Manu torna a casa i li explica al seu germà el que ha passat, aquest reacciona amb violència i decideix venjar-se dels violadors amb una arma de foc. Manu li pren l'arma i el mata. Mentrestant, Nadine sofreix un xoc emocional quan el seu millor amic, qui també és proxeneta, és assassinat a trets abans que poguessin fer uns negocis que es portaven entre mans.
Més tard, la mateixa nit, Manu i Nadine, que no es coneixien, intenten prendre l'últim tren a l'estació sense aconseguir-ho. Mentre es troben, casualment, comencen a parlar i s'adonen que comparteixen el mateix sentiment de ràbia, i juntes comencen un viatge per carretera violent i caracteritzat per la pauta de conèixer un home, tenir relacions sexuals amb ell i després assassinar-lo. Per la necessitat de diners, escullen i maten també una dona en un caixer automàtic.
Finalment, després de molta mort i conducció, les dones entren en un local d'intercanvi de parelles on maten a moltes de les quals es trobaven allí. Després, les dues parlen sobre el que han fet i consideren que va ser un acte inútil, perquè res no ha canviat dins d'elles.
Tot acaba quan Manu mor en intentar robar en una altra botiga. Nadine mata a l'encarregat, i s'emporta el cos de la seva amiga fins a un llac, on l'embolica amb una flassada i l'incinera. Després intenta suïcidar-se, però no ho fa, sinó que s'adorm i és despertada per la policia que insisteix en saber on és la seva companya.
Producció modifica
La pel·lícula es va rodar en sis setmanes entre l'octubre i el desembre de 1999, a Biarritz, Bordeus, Lió i Marsella. La pel·lícula, que es va filmar sense il·luminació artificial, va ser codirigida per l'actriu Coralie Trinh Thi, que havia treballat al cinema porno. L'actor pornogràfic Ian Scott apareix a la pel·lícula com un dels violadors.
Llançament i censura modifica
A l'Estat francès, la pel·lícula va ser estrenada amb classificació +16, fet que va indignar l'extrema dreta i grups religiosos estretament associats amb el Moviment Nacional Republicà. Aquests estaven d'acord que la pel·lícula fos catalogada com a X, per les seves escenes de violència i sexe, però finalment va obtenir la classificació +18.
A Austràlia, la pel·lícula va ser inicialment classificada R18+ (majors de 18), però al poc temps va ser prohibida i retirada dels cinemes, i a data d'avui segueix igual.[1]
Al Canadà va ser prohibida a la ciutat d'Ontario per ser considerada massa pornogràfica, i després qualificada R. Al Quebec la pel·lícula tingué més èxit que a la resta de l'estat.
Al Regne Unit la pel·lícula es va estrenar en cinemes amb una classificació +18 en una versió amb 10 segons de retall durant l'escena de la violació, i per al llançament en vídeo 12 segons més van ser retirats. L'any 2013, i després d'una exhaustiva anàlisi per part dels censors, la versió sense censura va ser autoritzada amb una classificació +18.[2]
Als Estats Units, Alemanya, Mèxic, Japó i Hongria, la pel·lícula va ser estrenada sense censurar i amb una classificació +18. A Nova Zelanda es va qualificar com a R i es va prohibir en vídeo, mentre que a Irlanda va ser totalment prohibida.
Referències modifica
- ↑ «Films: Baise-moi (2000) | Censor | Refused-Classification.com». [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ «Baise-moi | British Board of Film Classification» (en anglès). [Consulta: 29 març 2018].