Bajazet (també anomenada Tamerlano) és una òpera pasticcio d'Antonio Vivaldi,[1] composta sobre un llibret d'Agostino Piovene que es basa en la tragèdia Tamerlan ou la mort de Bajazet de Nicolas Pradon, semblant a la tragèdia homònima de Jean Racine. El tema ja fou utilitzat en una òpera anterior de Francesco Gasparini i en el Tamerlano de Georg Friedrich Händel i es basa molt lliurement en l'enfrontament entre Tamerlà i el soldà otomà Baiazet. L'òpera fou estrenada al Teatro Filarmonico de Verona durant el carnaval de 1735 i en ella Vivaldi reutilitza nombroses àries d'obres seves anteriors i d'obres d'altres compositors (una pràctica habitual a l'època), concretament de Johann Adolf Hasse, de Geminiano Giacomelli i de Riccardo Broschi.

Infotaula de composicióBajazet

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalIl Tamerlano (it) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorAntonio Vivaldi Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaAgostino Piovene Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomitalià Modifica el valor a Wikidata
Basat enTamerlan ou la mort de Bajazet de Nicolas Pradon
Data de publicaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Gènerepasticcio
Partstres
CatalogacióRV RV 703
R op. 235 Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesTamerlà i Baiazet I Modifica el valor a Wikidata
Estrena
EstrenaCarnaval de 1735
EscenariTeatro Filarmonico Modifica el valor a Wikidata, Verona Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Bajazet,_RV_703_(Vivaldi,_Antonio) Allmusic: mc0002658967 Modifica els identificadors a Wikidata
Rol Tipus de veu Primera representaió[2]
Tamerlano, l'emperador dels turcs uzbeks mezzo-soprano (en travesti) Maria Maddalena Pieri
Bajazet, l'emperador dels turcs otomans, ara presoner de Tamerlano baríton Marc'Antonio Mareschi
Asteria, filla de Bajazet, enamorada d'Andronicus contralt Anna Girò
Andronicus, un príncep de Grècia, aliat de Tamerlane contralt castrat Pietro Moriggi
Irene, princesa de Tresbisond, promesa en matrimoni amb Tamerlane contralt Margherita Giacomazzi
Idaspe, amic d'Andronicus soprano castrat Giovanni Manzoli

Sinopsi

modifica
 
Sultan Bajazet empresonat per Tamburlaine (1878) pintura per Stanisław Chlebowski
Acte I.

Al jardí de la capital ocupada de Bursa, on resideix Tamerlà després de la derrota dels turcs.

  • Escena 1 - (Bajazet i Andronicus): esperant la mort, Bajazet li diu a Andrònic que si es casa amb Astèria ha d'odiar Tamerlà.
  • Escena 2 - (Andrònic i Idaspe). Andrònic diu a l'Idaspe que vigili Bajazet pel bé de l'Astèria. Idaspe li adverteix que Grècia ja ha lliurat l'Imperi a Tamerlà i que la bellesa d'Astèria s'esvairà, però Andrònic podria ser coronat emperador dels grecs.
  • Escena 3 - (Tamerlà i Andrònic): Tamerlà concedeix a Andrònic l'Imperi dels Grecs i revela que està enamorat d'Astèria. Li prega a Andrònic que li demani la mà a Bajazet i li diu que s'hauria de casar amb Irene (que està promesa amb Tamerlà).
  • Escena 4 - (Andrònic sol): Andrònic considera: No és desagraït amb Tamerlà, però desitja tenir Astèria. Apartaments reials per a Bajazet i Asteria, vigilats.
  • Escena 5 - (Asteria): Astèria considera el seu dilema: estima Andrònic però creu que només li interessa l'ambició imperial.
  • Escena 6 - (Tamerlà i Asteria); Tamerlà explica a Astèria el seu amor i l'amenaça amb la vida del seu pare. Li diu que Andrònic es casarà amb la Irene i canta l'ària d'amor abans de marxar.
  • Escena 7 - (Andrònic, Bajazet i Asteria): Astèria retreu a Andrònic davant del seu pare. Andrònic comença a explicar-se, però Bajazet li diu que parla en nom de la seva filla dient que es negarà a casar-se amb Tamerlà i Bajazet perdrà el seu cap.
  • Escena 8 - (Asteria i Andrònic): Astèria es manté enfadada amb Andrònic i li diu que compleixi les ordres del seu pare però que no parli per ella. Després que ell se'n va, es pregunta com pot continuar estimant algú que no li és fidel.
  • Escena 9 - (Irene, Andronicus i Idaspe): Irene vol saber per què el seu marit proposat no hi és per saludar-la. Idaspe explica que estima un altre. Andrònic proposa que vagi a ell com a missatgera de la Irene. [Tamerlà no sap com és.] Accepta lluitar pels seus drets.
  • Escena 10 - (Andrònic sol): Andrònic admet a si mateix que Irene és bonica i el seu regne augmenta la seva bellesa, però està trist per Asteria. Canta una ària en què reconeix que si no es mor de pena en aquestes circumstàncies és perquè “o el poder de la mort és feble; o el dolor és impotent”.
Acte II,
 
Bajazet i Tamerlà (1746) dibuix de Jean-Antoine Guer

Camp obert amb els pavellons de Tamerlà que s'obren per mostrar Tamerlà i Andrònic asseguts.

  • Escena 1 - (Tamerlà, Andrònic, Idaspe): Tamerlà li diu a Andrònic que es va assabentar del consentiment d'Astèria a través de la seva minyona i que avui tindran lloc el matrimoni de Tamerlà amb Astèria i el d'Andrònic amb Irene.
  • Escena 2 - (Andrònic i Idaspe): Andrònic diu a Idaspe que planeja retreure a Astèria, renunciar a Irene i el seu regne a Tamerlà, fer una restitució total i oferir a Astèria la seva vida i fortuna. Idapse va a informar Bajazet de la decisió d'Asteria.
  • Escena 3 - (Andrònic i Asteria): Asreria renya a Andrònic per no oposar-se a l'oferta de Tamerlà. Andrònic diu que donarà la seva vida si això és el que ella vol. Ella li diu que és massa tard, crida Tamerlà.
  • Escena 4 - (Andrònic sol): Andrònic es desespera perquè ha perdut Astèria i perdrà la vida. Decideix veure Bajazet. El pavelló s'obre per revelar Tamerlà i Asteria sobre coixins.
  • Escena 5 - (Tamerlà, Asteria, Idaspe i més tard Irene): Idaspe anuncia un missatger d'Irene, i la Irene entra fent-se passar per aquesta missatgera. Tamerlà fa que Astèria li expliqui la seva decisió d'acceptar Tamerlà. La Irene protesta i Tamerlà admet la seva culpa (de la infidelitat), però li ordena que li digui a la Irene que aquest dia obtindrà un nou marit i un regne.
  • Escena 6 - (Asteria, Irene i Idaspe): Asteria informa al "missatger" de la Irene que té la intenció de disgustar a Tamerlà i que la Irene podria recuperar-lo.
  • Escena 7' - (Irene i Idaspe): Irene es meravella amb la determinació d'Astèria i diu que estima Tamerlà, malgrat la seva infidelitat.
  • Escena 8 - (Andrònic i Bajazet): Andrònic informa a Bajazet que va veure que Astèria acceptava el tron. Bajazet acusa Andrònic de no lluitar prou per ella. Van a veure-la, mentre en Bajazet canta la seva desesperació. Campament militar amb Tamerlà i Astèria asseguts a la vista de l'exèrcit.
  • Escena 9 - (Tamerlà, Asteria, després Andrònic, Bajazet i Irene): Astèria compleix la petició de Tamerlà de retirar-se als quarters reials (a banda que té un pla). Bajazet arriba buscant la seva filla i li diu a Tamerlà que la sang d'un soldà otomà no es barrejarà amb la d'un camperol. Irene (encara com a missatgera) arriba per desafiar Asteria. Tamerlà diu que si pot fer que Asteria renunciï al tron, serà de la Irene. Bajazet fa una llarga denúncia d'Astèria. Aleshores, Asteria renuncia al tron i revela que anava a apunyalar a Tamerlà al llit. Tamerlà demana als guàrdies que prengui Asteria i Bajazet dels quals s'exigirà venjança. Tamerlà, Bajazet, Asteria i Irene canten quartet sobre la infidelitat, la crueltat, la misericòrdia i la mort.
Acte III.
 
L'empresonament de Tamerlà del sultà otomà Bajazet (segle XVI), d'un llibre d'autògrafs anònims d'Alemanya

Jardí a la vora del riu Eufrates.

  • Escena 1 - (Asteria i Bajazet): en Bajazet comparteix amb la seva filla el verí per utilitzar-lo quan Tamerlà comenci la seva venjança d'ells.
  • Escena 2 - (Tamerlà, Andrònic i Astèria (a part al principi)): Tamerlà li diu a l'Andrònic que perdonarà a Astèria si ella cedeix. Andrònic comença a suplicar però Astèria entra i no entén la seva intenció. Andrònic es veu obligat a declarar el seu amor davant de Tamerlà, que amb ràbia ordena decapitar a Bajazet i Ateria casar-se amb l'esclau més dolent.
  • Escena 3 - (Bajazet i l'anterior): entra Bajazet i ordena que s'aixequi la seva filla; no s'ha d'inclinar davant Tamerlà. Tamerlà s'enfada i ordena tant a Astèria com a Bajazet al menjador i convida a Andrònic si vol mirar. Tamerlà canta una ària del seu “odi, fúria i verí per Asteria.
  • Escena 4 - (Andrònic sol): Andrònic decideix cedir el seu tron per Astèria, adonant-se que no pot escapar de "l'amor i la pietat, la ira i la crueltat". Menjador amb guàrdia sencera.
  • Escena 5 - (Tamerlà, Bajzset, Andronicus, després Irene): Tamerlà informa a Bajazet que l'han portat de la seva cel·la per mirar. Aleshores convoca l'Asteria.
  • Escena 6 - (Asteria i l'anterior): Tamerlà ordena a Astèria que li serveixi una copa. En secret l'omple amb el verí que li va donar Bajazet. i l'ofereix a Tamerlà.
  • Escena 7 - (Irene amb l'anterior): Irene avisa a Tamerlà que no prengui la beguda, dient-li que l'Astèria l'ha enverinat. L'Astèria agafa la copa per beure-la però Andrònic se la va arrabassar de la mà. Asteria surt precipitada. Tamerlà ordena al guàrdia que la portin per ser lliurada a la multitud. Bajazet promet que vindrà amb mil fúries per arrencar el cor de Tamerlà.
  • Escena 8 - (Bajazet se'n va, la resta queda): Irene li pregunta a Tamerlà què serà d'ella. Tamerlà diu que serà la seva núvia. Irene accepta perdonar-li els insults passats.
  • Escena 9 - (Idaspe i l'anterior): Idaspe avisa a Tamerlà que Bajazet ha pres verí i està a punt de morir. Tamerlà ofereix a Andrònic la seva amistat, però no a Astèria.
  • Escena 10 - (Asteria i l'anterior): Arriba Astèria i anuncia que "és cert que està mort, tirà". El seu odi otomà per Tamerlà no ha mort, però. Ella demana els mitjans per suïcidar-se per poder unir-se al seu pare i canta "Stab me, beat me, kill me, fell me".

Escena final (Asteria marxa, però d'altres queden): Irene i Andrònic demanen a Tamerlanne que tingui pietat d'Astèria. Tamerlà diu que la mort de Bajazet li ha suavitzat el cor. Tots canten la pau vinent i l'esperança de la pèrdua de l'odi entre "mil flames amoroses".

Simfonia

modifica
  • Allegro
  • Andante Molto
  • Allegro

Música

modifica
Acte Escena Recitatiu/Ària Caracters
Acte 1 Escena 1 Recitatiu: Prence Lo so: vi devo Bajazet, Andronico
Ària: Del destin non dee lagnarsi Bajazet
Escena 2 Recitative: Non si perda di vista Andronico, Idaspe
Ària: Nasce rosa lusinghiera Idaspe
Escena 3 Recitative: Principe, or ora i greci Tamerlano, Andronico
Ària: In si torbida procella Tamerlano
Escena 4 Recitative: Il Tartaro ama Asteria Andronico
Ària: Quel ciglio vezzosetto Andronico
Scene 5-6 Recitative: Or sì, fiero destino Asteria, Tamerlano
Ària: Vedeste mai sul prato Tamerlano
Escena 7-8 Recitative: Non ascolto più nulla Bajazet, Asteria, Andronico
Ària: Amare un'alma ingrata Asteria
Escena 9 Recitative: Così la sposa il Tamerlano accoglie? Irene, Andronico, Idaspe
Ària: Qual guerriero in campo armato Irene
escena 10 Recitatiu: È bella Irene Andronico
Aria: Non ho nel sen constanza Andronico
Acte 2 Scene 1 Recitatiu: Amico, tengo un testimon fedele Tamerlano, Andronico
Escena 2 Recitatiu: Sarete or ostinato Idaspe, Andronico
Ària: Anche il mar par che sommerga Idaspe
Escena 3 Recitative: Gloria, sdegno ed amore Asteria, Andronico
Ària: Stringi le mie catene Asteria
Escena 4 Recitatiu: Ah, disperato Andronico! Andronico
Ària: La sorte mia spietata Andronico
Escena 5 Recitatiu: Signor, vergine illustre Idaspe, Tamerlano, Irene, Asteria
Ària: Cruda sorte, avverso fato! Tamerlano
Escena 6 Recitatiu: Senti, chiunque tu sia Asteria, Irene
Ària: La cervetta timidetta Asteria
Escena 7 Recitative: Gran cose espone Asteria Irene, Idaspe
Ària: Sposa, son disprezzata Irene
Escena 8 Recitatiu: Dov'è mia figlia, Andronico? Bajazet, Andronico
Ària: Dov'è la figla? Bajazet
Escena 9 Recitatiu: Asteria, siamo al soglio...; Accompagnato: Odi, perfida Tamerlano, Asteria, Bajazet, Irene, Andronico
Quartet: Sì crudel! questo è l'amore Irene, Bajazet, Asteria, Tamerlano
Acte 3 Escena 1 Recitative: Figlia, siam rei Bajazet, Asteria
Ària: Veder parmi, or che nel fondo Bajazet
Escena 2-3 Recitatiu: Andronico, il mio amore Tamerlano, Andronico, Asteria, Bajazet
Ària: Barbaro traditor Tamerlano
Escena 4 Recitatiu: Lascerò di regnare Andronico
Ària: Spesso tra vaghe rose Andronico
escena 5-7 Recitatiu: Eccoti, Bajazette Tamerlano, Asteria, Andronico, Bajazet, Irene
Arioso: Verrò crudel, spietato Bajazet
Escena 8 Recitatiu: Signor, fra tante cure Irene, Tamerlano
Ària: Son tortorella Irene
Escena 9 Recitative: Signore, Bajazette Idaspe, Tamerlano, Andronico
Escena 10 Accompagnato: È morto, sì, tiranno Asteria
Ària: Svena, uccidi, abbatti, atterra Asteria
Escena final Recitatiu: Deh, tu cauto la segui Andronico, Irene, Tamerlano
Chorus: Coronata di gigli e rose Tots (excepte Bajazet, que és mort, és clar)

Origen de les àries

modifica

Bajazet és un pasticcio. Durant l'època de Vivaldi era una pràctica habitual que els compositors prenguessin en préstec i adaptessin àries d'altres compositors amb les seves pròpies obres per a una òpera. El mateix Vivaldi va compondre les àries dels bons personatges (Bajazet, Asteria i Idaspe) i va utilitzar sobretot àries existents d'altres compositors per als dolents (Tamerlano, Irene, Andronico) en aquesta òpera. Algunes de les àries es reutilitzen d'òperes anteriors de Vivaldi. La taula següent enumera l'origen d'algunes de les àries utilitzades a Bajazet.

Ària Compositor Original òpera Original ària
Del destin non dee lagnarsi Antonio Vivaldi L'Olimpiade Del destin non vi lagnate
Nasce rosa lusinghiera Antonio Vivaldi Giustino, also in Farnace Senti l'aura lusinghiera /
Scherza l'aura lusinghiera
In sì torbida procella Geminiano Giacomelli Alessandro Severo In sì torbida procella (Giulia's aria, scene 12, act II)[3]
Vedeste mai sul prato Johann Adolph Hasse Siroe re di Persia
Qual guerriero in campo armato Riccardo Broschi Idaspe
Non ho nel sen costanza Geminiano Giacomelli Adriano in Siria
Anche il mar par che sommerga Antonio Vivaldi Semiramide
Stringi le mie catene Antonio Vivaldi Semiramide
La sorte mia spietata Johann Adolph Hasse Siroe re di Persia La sorte mia tiranna
La cervetta timidetta Antonio Vivaldi Giustino
Dov'è la figlia? Antonio Vivaldi Motezuma
Sposa, son disprezzata Geminiano Giacomelli Merope Sposa, non mi conosci (Epidite's aria, scene 7, act III)[4]
Qual fufore, qual affanno Antonio Vivaldi Orlando furioso Nel profondo cieco mondo
Sì crudel! questo è l'amore (quartet) Antonio Vivaldi Farnace Io crudel? giusto rigore
Veder parmi, or che nel fondo Antonio Vivaldi Farnace Roma Invitta ma clemente
Spesso tra vaghe rose Johann Adolph Hasse Siroe re di Persia
Coronata di gigli e di rose Antonio Vivaldi Farnace

Enregistraments

modifica

La primera gravació completa d'aquesta òpera va ser publicada per Virgin Classics el 10 de maig de 2005. Fabio Biondi dirigeix Europa Galante a Brussel·les per a aquest enregistrament. Els cantants són:

Aquest enregistrament va rebre el premi a la millor òpera pels Midem Classical Awards 2006 i va ser preseleccionat per a la 48a edició dels Grammy Awards 2006. Abans d'aquest llançament, fragments d'aquesta òpera havien estat interpretats per altres cantants com Cecilia Bartoli.

La producció de l'òpera de Pinchgut Opera el 2015 es va gravar en directe i es va emetre a ABC Classic FM.[5]

El 2020 es va publicar una recodificació de l'òpera completa sobre clàssics ingenus, amb Bruno Taddia com Bajazet i Filippo Mineccia com Tamerlano. L'orquestra és Accademia Bizantina. Tot dirigit per Ottavio Dantone.

Referències

modifica
  1. Not to be confused with the opera of the same name by Handel
  2. Ryom, Peter (2007). Vivaldi-Werkverzeichnis, p. 379. Breitkopf & Härtel.
  3. Zeno, Apostolo. Alessandro Severo, 1732. 
  4. Zeno, Apostolo. Merope. Venice: Marino Rossetti, 1734. 
  5. ABC Classic FM (5 de juliol de 2015). "El Bajazet de Vivaldi Arxivat 2015-12-18 a Wayback Machine.
  • Delaméa, Frédéric (2005), "The Noble Death-Pangs of Vivaldian Opera", in Vivaldi: Bajazet [CD liner notes]. Virgin Classics

Enllaços externs

modifica