Ball del Gambeto

dansa tradicional de Riudaura

El Ball del Gambeto o Ball del Roser és la dansa tradicional de Riudaura, que es balla anualment a la Plaça del Gambetoel diumenge de Pentecosta, durant la Festa del Roser. Es tracta d'una variant del ball pla, coneguda com a ball cerdà. Té molta similitud amb danses pròximes a Riudaura, com ara el Ball Cerdà de Gombrèn, el Ball del Roser de Vallfogona del Ripollès, o el Ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses. El nom del ball es deu a la capa que duen els homes per ballar.[1][2][3]

Plantilla:Infotaula esdevenimentBall del Gambeto
Imatge
Ball del Gambeto de Riudaura el 2011
Map
 42° 11′ 19″ N, 2° 24′ 25″ E / 42.188582°N,2.406855°E / 42.188582; 2.406855
Tipustipus de dansa Modifica el valor a Wikidata
Epònimcapot Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiudaura (Garrotxa)
plaça del Gambeto (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Els seus orígens són medievals i podrien trobar-se en l'antic monestir de Riudaura, però no es descarta que fossin anteriors.[1][3]

El ball del Gambeto ha sofert diversos canvis al llarg del temps. Hi ha hagut variacions en el dia de la setmana en què es balla, com també en la indumentària, les posicions socials i les figures coreogràfiques.[1] La darrera variació del ball va ser el 2019 amb la incorporació dels Gambetons Joves, nens i nenes d'entre 12 i 13 anys.[4][5]

L'artista Marià Vayreda va pintar el Ball del Gambeto el 1890. Una obra que està actualment exposada al Museu d'Art de Girona.[6] Josep Berga i Boada també va retratar el Ball del Gambeto en diverses obres.[7]

Vestuari

modifica

Les vuit parelles que el dansen van vestides segons el gènere: els homes porten gambeto, barret de copa i puro; les dones, faldilla llarga, caputxa blanca i un mantó brodat amb flors que els cobreix les espatlles.[8]

Coreografia

modifica

Primer, les parelles donen una volta a la plaça i se situen en mitja rotllana a un extrem. A continuació, les parelles ballen una a una amb punt pla de costat fins a acabar la ronda i s'intercanvien les parelles fins a la tercera volta, que els balladors deixen la seva parella i van a cercar persones del públic.[8][2]

Música

modifica

La música és d'autor desconegut i a principis del segle XX ja s'interpretava amb una cobla.[1] Es divideix en dues parts repetides de vuit compassos cada una.[2] A partir de la melodia del Ball del Gambeto, la població va crear cançons amb un caràcter burlesc i humorístic com ara el ball del Roser.[1]

El ball del Roser

modifica
«

El Ball del Roser
Marieta, Marieta,
el Ball del Roser
Marieta ja el sé.

La, la-ra-la-la-la-la,
la-ra-la-la-la-la,
la-ra-la-la-la-la, la-ra,
la-la-la-la,
la-ra-la-la, la-ra-la-la-ra-la, la.

Ballem-lo tots dos
Marieta, Marieta,
ballem-lo tots dos
fent bella parella.

(tornada)

Ballem-lo tots dos
Marieta, Marieta,
ballem-lo tots dos
amb posat airós.

(tornada)

Marieta, piu, piu,
n'ha posat una lloca,
n'ha posat tres ous
i n'han nascut quatre.

(tornada)

Marieta, piu, piu,
no et casis encara,
Marieta piu, piu
espera l'istiu.

(tornada)[1]

»

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Garcia, Josep. D'aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura. CCG Edicions i Ajuntament de Riudaura, juliol 2006. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Garrich Ribera, Montserrat; Casals Canalias, Raimon. «Ball del gambeto de Riudaura». Inventari de danses vives de Catalunya, 2018.[Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 Collelldemont, Pep El Parc Natural de la Garrotxa: zona volcànica, Olot, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, Riudaura, Les Preses, La Vall d'en Bas, Santa Pau, Mieres, 1993.
  4. «Nou Ball del Gambeto Infantil, inscripcions obertes». Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
  5. «Ball dels gambetons joves de Riudaura». [Consulta: 26 agost 2019].
  6. «Segle XIX - Museu de Girona». Museu de Girona. Arxivat de l'original el 2019-11-17. [Consulta: 27 desembre 2019].
  7. «Josep Berga i Boada. El despertar de les coses i dels adormits». Museu de La Garrotxa. Arxivat de l'original el 2019-12-27. [Consulta: 27 desembre 2019].
  8. 8,0 8,1 Collelldemont, Pep El Parc Natural de la Garrotxa: zona volcànica, Olot, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, Riudaura, Les Preses, La Vall d'en Bas, Santa Pau, Mieres, 1993.