Balneari de Cardó

El Balneari de Cardó és un balneari del municipi de Benifallet (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.

Infotaula d'edifici
Balneari de Cardó
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaMassís de Cardó Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXVIII-XIX, XX
Característiques
Estil arquitectònicEclecticisme, noucentisme
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBenifallet (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióA 9 km de Rasquera
 40° 57′ 09″ N, 0° 34′ 36″ E / 40.952510°N,0.576726°E / 40.952510; 0.576726Coord.: 40° 57′ 09″ N, 0° 34′ 36″ E / 40.952510°N,0.576726°E / 40.952510; 0.576726
Bé Cultural d'Interès Local
Data15 desembre 1982
Identificador14115

DescripcióModifica

En ple massís del Cardó, sobre el barranc de Sallent, un conjunt monàstic es va transformar en balneari. Les dependències, serveis i salons, agrupats al voltant del claustre i disposats al llarg d'una escala, formen un notable conjunt en què es pot valorar la implantació en el paisatge. A l'interior del balneari hi ha la capella de Sant Elies, possiblement del segle xix, d'una sola nau i d'un senzill barroc.[1]

HistòriaModifica

El convent i l'ermita de Cardó van ser fundats l'any 1605 pel carmelita Pere Pau Revull, i la comunitat s'hi establí el 1617. El convent va ser suprimit amb l'exclaustració del 1835. Tenia un ampli recinte, amb edificis conventuals i un conjunt de tretze ermites escampades pels voltants. El 1866 es va construir el balneari de Cardó, aprofitant vells edificis i bastint-ne de nous. La carretera d'accés des de Rasquera es va construir l'any 1903. El balneari va tenir una vida puixant a principis de segle. El 1938 es va convertir en hospital de l'exèrcit republicà, i després de la guerra es va restaurar i ampliar, i es va mantenir en ús fins al 1967.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balneari de Cardó
  1. 1,0 1,1 «Balneari de Cardó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].