Obre el menú principal

La Banca Dorca fou una antiga entitat financera ubicada a Olot, a La Garrotxa,[1] que posteriorment seria adquirida per la família Pujol i que va servir de llavor pel projecte de Banca Catalana.

Infotaula d'organitzacióBanca Dorca
(ca) Banca Dorca, S.A
Banca Dorca building in Olot 2018 06.jpg
Epònim Salvador Dorca
Dades
Tipus banc, negoci i empresa
Indústria servei financer
Forma jurídica societat anònima
Forma jurídica
Creació 20 juliol 1904
Fundador Salvador Dorca i Jordi Barcons
Dissolució abril 1961
Reemplaçat per Banca Catalana
Organització i govern
Seu 
Presidència Salvador Dorca (1904–1927)
Jaume Carner i Suñol (1959–1961)
Executiu en cap Salvador Dorca
Empresa matriu Banca Catalana
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

El 20 de juliol de 1904, Salvador Dorca i Jordi Barcons[2] van fundar Dorca y Compañía, un petit banc d'àmbit local ubicat al carrer Clivillers, 15 d'Olot, i un capital inicial de 12.000 pessetes. L'entitat estava ubicada als baixos de la casa del Marquès de Vallgonera.[3]

La família Barcons ja havia creat una altra entitat financera, Barcons i Cia, que existia des de finals del segle XIX i que va tancar el mateix 1904.[3] Poc després, Barcons moriria i els Dorca van fer una reducció de capital per dominar la totalitat de l'empresa.

Salvador Dorca[4] fou el seu director fins a la seva mort, el 5 de gener de 1927, moment en què l'empresa va passar als seus fills, Joan, Alfred i Claudi. Vint anys després, l'entitat va adquirir la forma de societat anònima i va començar a operar com a Banca Dorca, S.A, canviant la seu al carrer Sant Esteve d'Olot.[5]

El 18 de març de 1959 l'empresa fou adquirida per Florenci Pujol i Moisès David Tennembaum,[6] en una operació on també hi van participar Francesc Cabana i Jordi Pujol i que va comptar amb el suport financer d'industrials catalans com Joan B.Cendrós, Antoni Forrellad, Victor Seix i els Valls-Taberner. En el moment de l'adquisició, l'entitat tenia dipòsits per un import aproximat de divuit milions de pessetes.[7]

Tot i això, ni els Pujol ni en Tennembaun figuraven com a accionistes al consell d'administració, ja que tenien una causa pendent amb la justícia. Havien sigut acusats d'ajudar a empresaris catalans a treure diners del país fent servir bancs a Suïssa. Al consell d'administració hi figuraven doncs les esposes d'aquests, Maria Soley i Ruth Kischner, i un conjunt de testaferros format per Jaume Carner, Ferran Ariño i Salvador Casanovas.[8][9][5]

Als quatre mesos de l'adquisició, l'entitat va fer una ampliació de capital de quatre-centes accions, que van ser adquirides per Francesc Cabana (80), Maria Soley (74), Kischner (58) i Jaume Carner, que era cunyat de Cabana i nomenat flamant director de la Banca Dorca (30). Jordi Pujol i Soley adquiriria 28 títols. La família Pujol era doncs, la que tenia més accions.[7]

Al poc temps, com que Pujol fou empresonat, Víctor Seix i Antoni Rossell van passar a formar part del consell d'administració de l'empresa, i no Jordi Pujol, com era el pla inicial.

L'abril de 1961 van realitzar una ampliació de capital fins als quinze milions de pessetes, i van traslladar la seu social d'Olot a Barcelona, canviant el nom pel de Banca Catalana i deixant de fer servir Banca Dorca, amb l'objectiu de crear un grup financer fort català.

CapitalModifica

El capital social de l'entitat va anar variant al llarg dels anys:

Any Capital social moneda
1904 12.000 pessetes
19XX 8.000 pessetes
1922 488.000 pessetes
1933 519.250 pessetes
1947 4 milions (+14 milions de dipòsits) pessetes

ReferènciesModifica

  1. Molina, José Luis Malo de; Martín-Aceña, P. The Spanish Financial System: Growth and Development Since 1900 (en en). Springer, 2011-11-28. ISBN 9780230361140. 
  2. algunes fonts (Castells) l'identifiquen com a Joaquim Barcons
  3. 3,0 3,1 Castells, Narcís «canvistes i banquers». Quaderns del Diari de Girona.
  4. Pla, Josep. Prosperitat i rauxa de Catalunya (en ca). Destino, 1977. ISBN 9788423306848. 
  5. 5,0 5,1 Garzón, Baltasar. El fango: Cuarenta años de corrupción en España (en es). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2015-04-09. ISBN 9788499925240. 
  6. Meer, Carlos de. Generalísimo: la era de Franco y sus empresas (en es). Fuerza Nueva Editorial, 1996. ISBN 9788473780421. 
  7. 7,0 7,1 Martínez, Félix; Oliveres, Jordi. ¿Quién es Jordi Pujol? (en es). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2014-10-09. ISBN 9788499924939. 
  8. Soler, Juan Diego Giménez. Premoniciones (en es). Altera, 2015-09-15. 
  9. Cañueto, Daniel Fernández. La Iglesia católica y la nacionalización de Cataluña (en es). Universitat de Lleida, 2016-02-02. ISBN 9788484098539. 

BibliografiaModifica