Banca Dorca

Antiga entitat financera

La Banca Dorca fou una antiga entitat financera ubicada a Olot, a La Garrotxa,[1] que posteriorment seria adquirida per la família Pujol i que va servir de llavor pel projecte de Banca Catalana.

Infotaula d'organitzacióBanca Dorca
(ca) Banca Dorca, S.A Modifica el valor a Wikidata
Banca Dorca building in Olot 2018 06.jpg
Modifica el valor a Wikidata
EpònimSalvador Dorca Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusbanc, negoci i empresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaservei financer Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 juliol 1904 Modifica el valor a Wikidata
FundadorSalvador Dorca i Jordi Barcons Modifica el valor a Wikidata
Dissolucióabril 1961 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perBanca Catalana Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaSalvador Dorca (1904–1927)
Jaume Carner i Suñol (1959–1961) Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capSalvador Dorca Modifica el valor a Wikidata
Empresa matriuBanca Catalana Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

El 20 de juliol de 1904, Salvador Dorca i Jordi Barcons[2] van fundar Dorca y Compañía, un petit banc d'àmbit local ubicat al carrer Clivillers, 15 d'Olot, i un capital inicial de 12.000 pessetes. L'entitat estava ubicada als baixos de la casa del Marquès de Vallgonera.[3]

La família Barcons ja havia creat una altra entitat financera, Barcons i Cia, que existia des de finals del segle XIX i que va tancar el mateix 1904.[3] Poc després, Barcons moriria i els Dorca van fer una reducció de capital per dominar la totalitat de l'empresa.

Salvador Dorca[4] fou el seu director fins a la seva mort, el 5 de gener de 1927, moment en què l'empresa va passar als seus fills, Joan, Alfred i Claudi. Vint anys després, l'entitat va adquirir la forma de societat anònima i va començar a operar com a Banca Dorca, S.A, canviant la seu al carrer Sant Esteve d'Olot.[5]

El 18 de març de 1959 l'empresa fou adquirida per Florenci Pujol i Moisès David Tennembaum,[6] en una operació on també hi van participar Francesc Cabana i Jordi Pujol i que va comptar amb el suport financer d'industrials catalans com Joan B.Cendrós, Antoni Forrellad, Victor Seix i els Valls-Taberner. En el moment de l'adquisició, l'entitat tenia dipòsits per un import aproximat de divuit milions de pessetes.[7]

Tot i això, ni els Pujol ni en Tennembaun figuraven com a accionistes al consell d'administració, ja que tenien una causa pendent amb la justícia. Havien sigut acusats d'ajudar a empresaris catalans a treure diners del país fent servir bancs a Suïssa. Al consell d'administració hi figuraven doncs les esposes d'aquests, Maria Soley i Ruth Kischner, i un conjunt de testaferros format per Jaume Carner, Ferran Ariño i Salvador Casanovas.[8][9][5]

Als quatre mesos de l'adquisició, l'entitat va fer una ampliació de capital de quatre-centes accions, que van ser adquirides per Francesc Cabana (80), Maria Soley (74), Kischner (58) i Jaume Carner, que era cunyat de Cabana i nomenat flamant director de la Banca Dorca (30). Jordi Pujol i Soley adquiriria 28 títols. La família Pujol era doncs, la que tenia més accions.[7]

Al poc temps, com que Pujol fou empresonat, Víctor Seix i Antoni Rossell van passar a formar part del consell d'administració de l'empresa, i no Jordi Pujol, com era el pla inicial.

L'abril de 1961 van realitzar una ampliació de capital fins als quinze milions de pessetes, i van traslladar la seu social d'Olot a Barcelona, canviant el nom pel de Banca Catalana i deixant de fer servir Banca Dorca, amb l'objectiu de crear un grup financer fort català.

CapitalModifica

El capital social de l'entitat va anar variant al llarg dels anys:

Any Capital social moneda
1904 12.000 pessetes
19XX 8.000 pessetes
1922 488.000 pessetes
1933 519.250 pessetes
1947 4 milions (+14 milions de dipòsits) pessetes

ReferènciesModifica

  1. Molina, José Luis Malo de; Martín-Aceña, P. The Spanish Financial System: Growth and Development Since 1900 (en anglès). Springer, 2011-11-28. ISBN 9780230361140. 
  2. algunes fonts (Castells) l'identifiquen com a Joaquim Barcons
  3. 3,0 3,1 Castells, Narcís «canvistes i banquers». Quaderns del Diari de Girona.
  4. Pla, Josep. Prosperitat i rauxa de Catalunya (en català). Destino, 1977. ISBN 9788423306848. 
  5. 5,0 5,1 Garzón, Baltasar. El fango: Cuarenta años de corrupción en España (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2015-04-09. ISBN 9788499925240. 
  6. Meer, Carlos de. Generalísimo: la era de Franco y sus empresas (en castellà). Fuerza Nueva Editorial, 1996. ISBN 9788473780421. 
  7. 7,0 7,1 Martínez, Félix; Oliveres, Jordi. ¿Quién es Jordi Pujol? (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2014-10-09. ISBN 9788499924939. 
  8. Soler, Juan Diego Giménez. Premoniciones (en castellà). Altera, 2015-09-15. 
  9. Cañueto, Daniel Fernández. La Iglesia católica y la nacionalización de Cataluña (en castellà). Universitat de Lleida, 2016-02-02. ISBN 9788484098539. 

BibliografiaModifica