Banca Dorca
La Banca Dorca fou una antiga entitat financera ubicada a Olot, a La Garrotxa,[1] que posteriorment seria adquirida per la família Pujol i que va servir de llavor pel projecte de Banca Catalana.
(ca) Banca Dorca, S.A 
| |
 | |
| Epònim | Salvador Dorca |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | banc negoci empresa |
| Indústria | servei financer |
| Forma jurídica | societat anònima |
| Història | |
| Creació | 20 juliol 1904 |
| Fundador | Salvador Dorca i Jordi Barcons |
| Data de dissolució o abolició | abril 1961 |
| Reemplaçat per | Banca Catalana |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Presidència | Salvador Dorca (1904–1927) Jaume Carner i Suñol (1959–1961) |
| Executiu en cap | Salvador Dorca |
| Entitat matriu | Banca Catalana |
Història modifica
El 20 de juliol de 1904, Salvador Dorca i Jordi Barcons[2] van fundar Dorca y Compañía, un petit banc d'àmbit local ubicat al carrer Clivillers, 15 d'Olot, i un capital inicial de 12.000 pessetes. L'entitat estava ubicada als baixos de la casa del Marquès de Vallgonera.[3]
La família Barcons ja havia creat una altra entitat financera, Barcons i Cia, que existia des de finals del segle xix i que va tancar el mateix 1904.[3] Poc després, Barcons moriria i els Dorca van fer una reducció de capital per dominar la totalitat de l'empresa.
Salvador Dorca[4] fou el seu director fins a la seva mort, el 5 de gener de 1927, moment en què l'empresa va passar als seus fills, Joan, Alfred i Claudi. Vint anys després, l'entitat va adquirir la forma de societat anònima i va començar a operar com a Banca Dorca, S.A, canviant la seu al carrer Sant Esteve d'Olot.[5]
El 18 de març de 1959 l'empresa fou adquirida per Florenci Pujol i Moisès David Tennembaum,[6] en una operació on també hi van participar Francesc Cabana i Jordi Pujol i que va comptar amb el suport financer d'industrials catalans com Joan B.Cendrós, Antoni Forrellad, Victor Seix i els Valls-Taberner. En el moment de l'adquisició, l'entitat tenia dipòsits per un import aproximat de divuit milions de pessetes.[7]
Tot i això, ni els Pujol ni en Tennembaun figuraven com a accionistes al consell d'administració, ja que tenien una causa pendent amb la justícia. Havien sigut acusats d'ajudar a empresaris catalans a treure diners del país fent servir bancs a Suïssa. Al consell d'administració hi figuraven doncs les esposes d'aquests, Maria Soley i Ruth Kischner, i un conjunt de testaferros format per Jaume Carner, Ferran Ariño i Salvador Casanovas.[8][9][5]
Als quatre mesos de l'adquisició, l'entitat va fer una ampliació de capital de quatre-centes accions, que van ser adquirides per Francesc Cabana (80), Maria Soley (74), Kischner (58) i Jaume Carner, que era cunyat de Cabana i nomenat flamant director de la Banca Dorca (30). Jordi Pujol i Soley adquiriria 28 títols. La família Pujol era doncs, la que tenia més accions.[7]
Al poc temps, com que Pujol fou empresonat, Víctor Seix i Antoni Rossell van passar a formar part del consell d'administració de l'empresa, i no Jordi Pujol, com era el pla inicial.
L'abril de 1961 van realitzar una ampliació de capital fins als quinze milions de pessetes, i van traslladar la seu social d'Olot a Barcelona, canviant el nom pel de Banca Catalana i deixant de fer servir Banca Dorca, amb l'objectiu de crear un grup financer fort català.
Capital modifica
El capital social de l'entitat va anar variant al llarg dels anys:
| Any | Capital social | moneda |
|---|---|---|
| 1904 | 12.000 | pessetes |
| 19XX | 8.000 | pessetes |
| 1922 | 488.000 | pessetes |
| 1933 | 519.250 | pessetes |
| 1947 | 4 milions (+14 milions de dipòsits) | pessetes |
Referències modifica
- ↑ Molina, José Luis Malo de; Martín-Aceña, P. The Spanish Financial System: Growth and Development Since 1900 (en anglès). Springer, 2011-11-28. ISBN 9780230361140.
- ↑ algunes fonts (Castells) l'identifiquen com a Joaquim Barcons
- ↑ 3,0 3,1 Castells, Narcís «canvistes i banquers». Quaderns del Diari de Girona.
- ↑ Pla, Josep. Prosperitat i rauxa de Catalunya. Destino, 1977. ISBN 9788423306848.
- ↑ 5,0 5,1 Garzón, Baltasar. El fango: Cuarenta años de corrupción en España (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2015-04-09. ISBN 9788499925240.
- ↑ Meer, Carlos de. Generalísimo: la era de Franco y sus empresas (en castellà). Fuerza Nueva Editorial, 1996. ISBN 9788473780421.
- ↑ 7,0 7,1 Martínez, Félix; Oliveres, Jordi. ¿Quién es Jordi Pujol? (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2014-10-09. ISBN 9788499924939.
- ↑ Soler, Juan Diego Giménez. Premoniciones (en castellà). Altera, 2015-09-15.
- ↑ Cañueto, Daniel Fernández. La Iglesia católica y la nacionalización de Cataluña (en castellà). Universitat de Lleida, 2016-02-02. ISBN 9788484098539.
Bibliografia modifica
- Mompart, Esteban María Faus. Regulación y desregulación: notas para la historia de la banca española (en castellà). Península, 2001-01-01.