Florenci Pujol i Brugat
Florenci Pujol i Brugat (Darnius, 8 de desembre de 1906[1] – 30 de setembre de 1980)[2] fou un banquer vinculat al mercat de divises, pare de Jordi Pujol i Soley.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1906  Darnius (Alt Empordà) |
| Mort | 30 setembre 1980 (73 anys) Barcelona |
| Sepultura | cementiri de Montjuïc |
| Dades personals | |
| Altres noms | El Pujolet de la borsa |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | banquer |
| Família | |
| Cònjuge | Maria Soley i Mas |
| Fills | Jordi Pujol i Soley, Maria Pujol i Soley, Joan Pujol i Soley |
Biografia modifica
Inicis modifica
Fill d'un fabricant de taps de suro a Darnius,[3] a l'Alt Empordà, el 1917 es traslladà a Premià de Mar,[3] on va començar a treballar en una empresa del sector tèxtil i amb el temps contragué matrimoni amb Maria Soley, filla d'una família acomodada dedicada a la pagesia.[4] Tingueren tres fills: Joan (que moriria amb pocs mesos de vida),[3] Jordi (futur president de la Generalitat de Catalunya) i Maria.[5]
Banca modifica
Pujol i Brugat era un catalanista d'Esquerra Republicana de Catalunya i catòlic practicant, va deixar la seva feina al sector tèxtil per entrar a treballar de grum en l'establiment que Banca Marsans tenia a la Rambla Catalunya de Barcelona.[5] Amb el temps va anar pujant dins de la Banca Marsans, fins a ocupar un lloc en el departament de tresoreria. Amb només 21 anys va decidir deixar el banc i establir-se pel seu compte. Amb Moisès David Tennembaum van ser agents borsistes des de llavors fins al 1960, treballant al Bolsín del Carrer Amigó, una entitat paral·lela a la borsa oficial. Allà era conegut com el pujolet de la Borsa, per la seva intuïció pels negocis i per la gran capacitat de retenció de xifres.[3] Amb Tennembaun també compartia un negoci de compra/venda de divises de la Rambla de Barcelona i -segons alguns historiadors- també feia negocis de compra-venda als molls del Port de Barcelona.[3]
Gràcies al negoci de les divises que dugué a terme a la dècada de 1950 amb Tennenbaum, comprà la indústria farmacèutica Fides-Martí Cuatrecasas, que fou venuda anys després pels seus fills, a qui l'havia cedida.[2]
El 1959 Florenci Pujol comprà la Banca Dorca d'Olot, futur embrió de Banca Catalana, un projecte fundat per ell mateix, el seu fill Jordi i Francesc Cabana i on treballaria els següents anys.[2] El mateix any Florenci Pujol i David Tennenbaum foren condemnats per evasió de capitals a Suïssa.[2]
Darrers anys i mort modifica
Va passar els darrers anys treballant a Banca Catalana. Va morir el 30 de setembre de 1980 d'un atac de cor mentre era al llit,[1] el seu funeral fou el dia 1 d'octubre a l'església de Sant Vicenç de Sarrià de Barcelona. Fou enterrat al Cementiri de Montjuïc.[6] Segons el seu fill Jordi Pujol i Soley, li deixà en herència diners no regularitzats a comptes a Andorra. El 2014, Jordi Pujol i Soley declarà que la fortuna de la seva dona i els seus fills provenia d'aquests diners no regularitzats que haurien estat amagats durant trenta-quatre anys.[7] Segons va anunciar La Vanguardia, l'import seria d'uns quatre milions d'euros i estaria dipositat a la Banca Privada d'Andorra.[8]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Fallece el padre del President Pujol». La Vanguardia, 01-10-1980 [Consulta: 26 juliol 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Miró, David «Florenci, el primer Pujol». Ara, 26-07-2014, p. 6.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Martínez, Félix; Oliveres, Jordi. Jordi Pujol: en nombre de Cataluña. Random House Mondadori, 1 gener 2005, p. 91–96. ISBN 978-84-8306-599-0.
- ↑ «Jordi Pujol, una vida pensando en Cataluña». La Vanguardia, 30-04-1984, p. 9.
- ↑ 5,0 5,1 Pujol, Jordi. Memòries (I): Història d'una convicció (1930 - 1980). Proa, 2009. ISBN 9788482564111.
- ↑ «Entierro del padre del president Pujol». La Vanguardia, 02-10-1980 [Consulta: 26 juliol 2014].
- ↑ «Pujol demana perdó per haver tingut fins ara diners sense regularitzar a l'estranger». Ara, 25-07-2014.
- ↑ Pérez, Manel «Jordi Pujol anuncia la regularización fiscal de las cuentas de su familia en el exterior». La Vanguardia, 26-07-2014 [Consulta: 26 juliol 2014].