Banksia

gènere de plantes

Banksia és un gènere d'angiospermes de la família de les proteàcies (Proteaceae).[1] Inclou unes 170 espècies originàries d'Austràlia i que sovint es fa servir com plantes ornamentals.

Infotaula d'ésser viuBanksia Modifica el valor a Wikidata

Banksia serrata Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreProteales
FamíliaProteaceae
GènereBanksia Modifica el valor a Wikidata
L.f.
Tipus taxonòmicBanksia serrata
Diversitat
Unes 170 espècies
Nomenclatura
EpònimJoseph Banks Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Són característiques les seves espigues de flors i fruits en forma de pinya. Segons les espècies adopten les formes llenyoses prostrades o d'arbres de fins a 30 m d'alt. Es troben en diversos ambients des dels semiàrids als boscos plujosos, però no en els deserts australians.

Produeixen molt de nèctar, que aprofiten des de petits mamífers a ocells i insectes.

Descripció

modifica
 
Banksia prionotes: inflorescència, Reabold Hill, Bold Park, Floreat, WA

En el gènere Banksia hi ha grans arbres com B. integrifolia (Banksia de la costa) i B. seminuda (Banksia del riu), que sovint fan 15 m d'alt i de vegades 30 m.[2] Les Banksia que creixen en forma d'arbust normalment són erectes, però n'hi ha de prostrades amb branques que creixen per sobre o per sota del sòl.

Les fulles en són variades des d'1–1½ centímetres de llarg en B. ericifolia fins a les fulles molt grosses de B. grandis, que fan 45 cm de llarg. Moltes de les fulles són serrades, però no ho són en B. integrifolia. Es disposen normalment en espirals irregulars, però altres ho estan en verticils. Moltes espècies tenen fulles diferents quan són juvenils respecte a les fulles adultes.

La característica més prominent n'és les espigues de flors, una inflorescència allargada amb un eix llenyós cobert de flors enganxades en angles rectes. No totes les espècies de Banksia tenen grans espigues de flors, en realitat només la meitat de les espècies en tenen, per exemple el subgènere Isostylis té l'espiga reduïda a un capítol.

Les flors de Banksia normalment tenen color groc, però també n'hi ha de colors taronja, vermell, rosa i fins i tot viola.

Taxonomia i espècies

modifica

Va ser Linnaeus el Jove ( L.f.) qui va donar nom al gènere Banksia en la seva publicació de 1782 Supplementum Plantarum; ho va fer en honor del botànic anglès sir Joseph Banks, que en collí els primers espècimens el 1770, durant la primera expedició de James Cook.

A continuació hi ha una llista d'espècies de Banksia per ordre alfabètic, a data de 2007. Aquesta llista inclou totes les espècies reconegudes pel Australian Plant Name Index, i també conté totes les espècies transferides al gènere Banksia a partir del gènere Dryandra per Austin Mast i Kevin Thiele l'any 2007.

  1. B. acanthopoda
  2. B. aculeata
  3. B. acuminata
  4. B. aemula
  5. B. alliacea
  6. B. anatona
  7. B. aquilonia
  8. B. arborea
  9. B. archaeocarpa (fòssil)
  10. B. arctotidis
  11. B. armata
  12. B. ashbyi
  13. B. attenuata
  14. B. audax
  15. B. aurantia
  16. B. baueri
  17. B. baxteri
  18. B. bella
  19. B. benthamiana
  20. B. bipinnatifida
  21. B. biterax
  22. B. blechnifolia
  23. B. borealis
  24. B. brownii
  25. B. brunnea
  26. B. burdettii
  27. B. caleyi
  28. B. calophylla
  29. B. candolleana
  30. B. canei
  31. B. carlinoides
  32. B. catoglypta
  33. B. chamaephyton
  34. B. cirsioides
  35. B. coccinea
  36. B. columnaris
  37. B. comosa
  38. B. concinna
  39. B. conferta
  40. B. corvijuga
  41. B. croajingolensis
  42. B. cuneata
  43. B. cynaroides
  44. B. cypholoba
  45. B. dallanneyi
  46. B. densa
  47. B. dentata
  48. B. drummondii
  49. B. dryandroides
  50. B. echinata
  51. B. elderiana
  52. B. elegans
  53. B. epica
  54. B. epimicta
  55. B. ericifolia
  56. B. erythrocephala
  57. B. falcata
  58. B. fasciculata
  59. B. fililoba
  60. B. foliolata
  61. B. foliosissima
  62. B. formosa
  63. B. fraseri
  64. B. fuscobractea
  65. B. gardneri
  66. B. glaucifolia
  67. B. goodii
  68. B. grandis
  69. B. grossa
  70. B. heliantha
  71. B. hewardiana
  72. B. hirta
  73. B. hookeriana
  74. B. horrida
  75. B. idiogenes
  76. B. ilicifolia
  77. B. incana
  78. B. insulanemorecincta
  79. B. integrifolia
  80. B. ionthocarpa
  81. B. kingii (fòssil)
  82. B. kippistiana
  83. B. laevigata
  84. B. lanata
  85. B. laricina
  86. B. lemanniana
  87. B. lepidorhiza
  88. B. leptophylla
  89. B. lindleyana
  90. B. littoralis
  91. B. longicarpa (fòssil)
  92. B. lullfitzii
  93. B. marginata
  94. B. media
  95. B. meganotia
  96. B. meisneri
  97. B. menziesii
  98. B. micrantha
  99. B. mimica
  100. B. montana
  101. B. mucronulata
  102. B. nana
  103. B. nivea
  104. B. nobilis
  105. B. novae-zelandiae (fòssil)
  106. B. nutans
  107. B. oblongifolia
  108. B. obovata
  109. B. obtusa
  110. B. occidentalis
  111. B. octotriginta
  112. B. oligantha
  113. B. oreophila
  114. B. ornata
  115. B. paleocrypta
  116. B. pallida
  117. B. paludosa
  118. B. pellaeifolia
  119. B. petiolaris
  120. B. pilostylis
  121. B. plagiocarpa
  122. B. platycarpa
  123. B. plumosa
  124. B. polycephala
  125. B. porrecta
  126. B. praemorsa
  127. B. prionophylla
  128. B. prionotes
  129. B. prolata
  130. B. proteoides
  131. B. pseudoplumosa
  132. B. pteridifolia
  133. B. pulchella
  134. B. purdieana
  135. B. quercifolia
  136. B. repens
  137. B. robur
  138. B. rosserae
  139. B. rufa
  140. B. rufistylis
  141. B. saxicola
  142. B. scabrella
  143. B. sceptrum
  144. B. sclerophylla
  145. B. seminuda
  146. B. seneciifolia
  147. B. serra
  148. B. serrata
  149. B. serratuloides
  150. B. sessilis
  151. B. shanklandiorum
  152. B. shuttleworthiana
  153. B. solandri
  154. B. speciosa
  155. B. sphaerocarpa
  156. B. spinulosa
  157. B. splendida
  158. B. squarrosa
  159. B. stenoprion
  160. B. strahanensis (fòssil)
  161. B. strictifolia
  162. B. stuposa
  163. B. subpinnatifida
  164. B. subulata
  165. B. telmatiaea
  166. B. tenuis
  167. B. tortifolia
  168. B. tricuspis
  169. B. tridentata
  170. B. trifontinalis
  171. B. undata
  172. B. verticillata
  173. B. vestita
  174. B. victoriae
  175. B. vincentia
  176. B. violacea
  177. B. viscida
  178. B. wonganensis
  179. B. xylothemelia

Distributció i hàbitat

modifica
 
Distribució de Banksia dins Austràlia

Totes excepte una de les espècies de Banksia són endemismes d'Austràlia. L'excepció n'és B. dentata, que, a més del nord d'Austràlia, també es troba a Nova Guinea i Illes Aru.

La gran majoria d'espècies de Banksia es troben en terres sorrenques o amb grava, altres com B. marginata i B. spinulosa poden aparèixer també en terres més argiloses i en el cas de B. seminuda prefereix per excepció els sòls llimosos a la vora dels cursos d'aigua.

Ecologia

modifica
 
Trichoglossus haematodus sobre Banksia integrifolia var. integrifolia a Waverley

Les espècies del gènere Banksia són grans productores de nèctar, important font d'aliment d'insectes, ocells i petits mamífers com rosegadors, antechinus, possums i ratpenats.[3] Molts d'aquests animals pol·linitzen les Banksia. Segons diversos estudis, els ocells i mamífers les pol·linitzen.[4][5] Segons va observar Carpenter el 1978 diverses espècies de Banksia fan l'olor més forta de nit, segurament per atreure els mamífers pol·linitzadors.

Resposta al foc

modifica
 
Plàntules de Banksia prionotes després de l'incendi a la Reserva Burma Road Nature, WA

Les plantes de Banksia estan adaptades de manera natural als incendis, cap a la meitat de les espècies d'aquest gènere es cremen i moren, però ràpidament es regeneren per les llavors, el foc estimula l'obertura dels fol·licles on hi ha les llavors i la germinació en el sòl. Les espècies de Banksia sobreviuen al foc a causa de la gruixuda escorça que tenen o per tenir arrels en forma de lignotúbers que emeten nous brots després del foc. Amb tot, si els incendis són molt freqüents les plantes de Banksia són eliminades.[6]

Ús pels aborígens

modifica

Els aborígens australians del sud-oest d'Austràlia xuclaven les flors de Baksia per obtenir-ne el nèctar i amb les espigues posades en aigua en feien una beguda dolça.[7] També dels arbres de Banksia en treien larves que es menjaven.

Referències

modifica
  1. «WFO - Banksia L.f.». [Consulta: 26 juliol 2023].
  2. Liber C «Really Big Banksias». Banksia Study Group Newsletter, 6, 2004, pàg. 4–5.
  3. Hackett DJ, Goldingay RL «Pollination of Banksia spp. by non-flying mammals in north-eastern New South Wales.». Australian Journal of Botany, 49, 2001, pàg. 637–644. DOI: 10.1071/BT00004.
  4. Wooller SJ, Wooller RD «Seed set in two sympatric banksias, Banksia attenuata and B. baxteri». Australian Journal of Botany, 49, 2001, pàg. 597–602. DOI: 10.1071/BT00084.
  5. Wooller SJ, Wooller RD «Mixed mating in Banksia media». Australian Journal of Botany, 50, 2002, pàg. 627–631. DOI: 10.1071/BT01075.
  6. Wooller SJ, Wooller RD, Brown KL «Regeneration by three species of Banksia on the south coast of Western Australia in relation to fire interval». Australian Journal of Botany, 50, 2002, pàg. 311–317. DOI: 10.1071/BT01078.
  7. Wheeler, Judy. Common Trees of the South-West Forests. Department of Conservation and Land Management, 2003. ISBN 0-7309-6961-4. OCLC 35655910. 

Bibliografia

modifica
  • Boland, D. J. et al.. Forest Trees of Australia (Fourth edition revised and enlarged). CSIRO Publishing, Collingwood, Victoria, Australia, 1984. ISBN 0-643-05423-5. OCLC 30628509. .
  • Collins, Kevin; Kathy Collins and George, A. S.. Banksias. Melbourne: Bloomings Books Pty Ltd, 2008. ISBN 9781876473686. 
  • George, A. S. «The Genus Banksia». Nuytsia, 3, 3, 1981, pàg. 239–473.
  • George, A. S.. «Banksia». A: Wilson, Annette (ed.). Flora of Australia: Volume 17B: Proteaceae 3: Hakea to Dryandra. CSIRO Publishing / Australian Biological Resources Study, 1999, p. 175–251. ISBN 0-643-06454-0. 
  • Harden, Gwen. «Banksia». A: Harden, Gwen (ed). Flora of New South Wales: Volume 2 (Revised Edition). New South Wales University Press, Kensington, 2002, p. 82–86. ISBN 0-86840-156-0. 
  • Plantilla:The Banksia Atlas
  • Thiele, Kevin and Ladiges, Pauline Y. «A Cladistic Analysis of Banksia (Proteaceae)». Australian Systematic Botany, 9, 1996, pàg. 661–733. DOI: 10.1071/SB9960661.
  • The Banksia Book, Alex George, Kangaroo Press
  • Mast, Austin and Kevin Thiele «The transfer of Dryandra R.Br. to Banksia L.f. (Proteaceae)». Australian Systematic Botany, vol. 20, 1, 2007, pàg. 63–71. DOI: 10.1071/SB06016.
  • APNI

Enllaços externs

modifica

Vegeu també

modifica