Obre el menú principal

Els Banu Salama —en àrab بنو سلامة, Banū Salāma, literalment «descendents de Salama»— fou una família musulmana que va governar la meitat nord d'Aragó durant el darrer quart del segle VIII.

Contingut

OrígensModifica

Els orígens d'aquesta nissaga són incerts. L'historiador andalusí Àhmad ibn Úmar al-Udhrí (segle XI) afirmava que eren tujíbides, un clan iemenita que va instal·lar-se a la península Ibèrica amb la conquesta àrab. Segons l'historiador Ibn Hazm, els nuclis tujíbides eren Saraqusta, Daroca i Calataiud.

L'historiador Alberto Cañada els fa, en canvi, membres dels Banu Qassi, amb orígens visigots i convertits a l'islam. Segons Cañada, els Banu Salama són descendents del comte Cassi mitjançant el seu fill Abu-Salama ibn Qassi; així doncs, estarien emparentats amb Mussa I de Saraqusta i la resta dels Banu Qassi que van governar bona part de la vall de l'Ebre durant els segles VIII i X.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Casius Fortunius
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abu-Tàhir
 
 
Fortuny
 
 
Abu-Salama ibn Qassi
 
 
Yunus
 
 
Yahya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mussa I
 
 
Salama
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Senyors d'OscaModifica

Pocs anys després de la conquesta de Waixqa (nom àrab d'Osca) pels àrabs, els Banu Salama van revoltar-se i van copar el poder de la ciutat durant gairebé tot el segle VIII. El seu govern fou marcat per la tirania i els habitants de Waixqa van donar-los l'esquena. L'any 797, el cabdill militar Bahlul ibn Marzuq va derrocar els Salama.[1]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Alberto Cañada Juste; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980, pàgs. 7-8 (castellà).