Barbara Kolb

compositora estatunidenca

Barbara Kolb (Hartford, 10 de febrer de 1939) és una compositora nascuda als Estats Units, coneguda per utilitzar les masses de so o sound-Mass en les seves obres i per ser la primera dona compositora americana a guanyar el Premi de Roma. La seva música està marcada pel seu ús melòdic, harmònic i rítmic en el qual la notació atonal és comunament acompanyada per elements del jazz i l'impressionisme francès.[1]

Infotaula de personaBarbara Kolb
Biografia
Naixement10 febrer 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Hartford (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióThe Hartt School (en) Tradueix - composició (–1964)
The Hartt School (en) Tradueix - graduat en música (–1961) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, clarinetista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorHartford Symphony Orchestra (en) Tradueix (1960–1966) Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica electrònica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsArnold Franchetti, Lukas Foss i Gunther Schuller Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClarinet Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2148537 Musicbrainz: 7b4c7d5e-2af1-4682-9870-2d5ea6ba225b Lieder.net: 4685 Discogs: 1550560 Modifica el valor a Wikidata

Vida i Obra modifica

El seu pare era el director musical de la ràdio local d'Hartford i dirigia, a vegades, algunes bandes locals. Kolb el descriu com un "home meticulós, que era increïblement bo en la improvisació.[2] A causa de la feina del seu pare, es veuria exposada a moltes activitats com estar a la ràdio, reunir-se amb grans músics i anar a concerts de jazz els caps de setmana amb la seva família. Els seus pares no la recolzen com a músic perquè la van associar amb drogues i una mala vida.

Kolb relata el moment de decidir que volia ser compositora d'aquesta manera: “Personalment, crec que el meu desig de convertir-me en músic/compositor tenia a veure amb tot l'anterior, ja que veia els músics com a persones emocionants i divertides a les quals se'ls pagava per fer el que farien sense remuneració. El millor de tots els mons possibles, vaig pensar!”[3]

Als set anys, Kolb descobreix el clarinet i s'enamora de l'instrument.[2] Va estudiar clarinet a la Universitat de Hartfor, la Hartt School on més tard realitzarà els seus estudis de composició. Va ser deixebla d'Arnold Franchetti, un estudiant de Richard Strauss. Va formar part de l'Orquestra Simfònica i la banda d'Hartford com a clarinetista, etapa que descriu amb bastant menyspreu, referint-se als concerts de la banda com "estar a l'infern a l'estiu".[2]

En 1964 va anar a Tanglewood com a estudiant de composició, on va conèixer Lukas Foss, qui la va motivar i va inspirar a dedicar-se completament a la composició. En 1965 es va traslladar a Nova York, on va viure tant en diners de premis com de beques, i treballant com a copista, el que descriu com "el més degradant" que un compositor pot fer.[2] En 1968 Foss programa l'obra "Three plau settings" de Kolb en la seva sèrie de concerts de la State University de Nova York a Buffalo. L'any següent, Kolb guanya el premi Guggenheim i el Premi de Roma. Posteriorment la seva música comença ser publicada per les editorials famoses com Boosey & Hawkes, Carl Fischer i Peters, també comença a ser gravada per Vox i Desto. La tardor següent comença a ensenyar composició i anàlisis al Brooklyn College.

Va ser compositora resident del Marlboro Music Festival (1973), a la American Academy de Roma (1974-75), a l'IRCAM de París (1983-84). Va guanyar el premi del Kennedy center Freidheim per la seva obra Millefoglie el 1987.

Composicions modifica

  • Three Place Settings (1968)
  • Crosswinds (1968).
  • Trobar Clus, to Lukas (1970)
  • Solitaire (1971).
  • Apello (1976). Obra per a piano sol, cadascun dels quatre moviments estan basats en el llibre 1 de Pierre Boulez anomenat Structures (1952)[4]
  • Spring River Flowers Moon Night (1974-1975). Per a dos pianistes en viu i un enregistrament que inclou un grup inusual d'instruments: mandolina, guitarra, camapanes, vibràfon, marimba i percussió.[4]
  • Looking for Claudio (1975). Per a guitarra i un enregistrament de mandolina, sis guitarres, vibràfon, campanes i tres veus humanes.[4]
  • Cantico (1982)
  • Millefoglie (1984-1985) combina enregistraments generats per computadores amb orquestra de cambra.[4]

Referències modifica

  1. «Kolb, Barbara | Encyclopedia.com». [Consulta: 22 maig 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Peyser, Joan. The Music of My Time (en anglès). Pro/AM Music Resources Incorporated, 1995, p. 228. ISBN 978-0-912483-99-3. 
  3. July 1, NewMusicBox Staffon; 2001. «When did first you know that you would be a composer and what is the earliest work that you still acknowledge? Barbara Kolb» (en anglès), 01-07-2001. [Consulta: 13 abril 2022].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Pendle, Karin. Women & Music: A History (en anglès). Indiana University Press, 2001, p. 327. ISBN 978-0-253-33819-8. 

Bibliografia modifica

  • Ammer, Christine (2001). Usung. A history of women in American Music. USA, Portland. OR Amadeus.
  • Briscoe, James (1997). Contemporary Anthology of Music by Women. Estados Unidos. Indiana University Press.
  • Julie, C. Dunbar (2011). Women, Music, Culture. An introduction. London: Routledge.
  • Janeiro Randall, Annie (1997). Eyes on the composition prize, Contemporary Music Review, 16:1-2, 105-111, DOI: 10.1080/07494469700640121.