Bardín el Superrealista

sèrie de còmics
(S'ha redirigit des de: Bardín el superrealista)

Bardín el Superrealista és una sèrie d'historietes creada per Francesc Capdevila (Max) i protagonitzada pel personatge homònim. És el primer personatge del seu autor que té una naturalesa fixa després de Gustavo (1977) i Peter Pank (1983).

Infotaula de llibreBardín el Superrealista
Bardín el Superrealista
Tipussèrie de còmics modifica
Fitxa
AutorFrancesc Capdevila
Llenguacastellà
Il·lustradorFrancesc Capdevila
PublicacióEspanya, 1997-2006
Editorialdiverses editorials
FormatSèrie de còmics en diferents publicacions
Dades i xifres
TemaGuerra Civil espanyola
la Gran depressió americana
sindicalisme
GènereCòmic alternatiu
Còmic fantàstic
Còmic d'humor

Trajectòria editorialModifica

 
El Malson de Fussli, un tema recurrent en l'obra.

La sèrie es compon per diferents còmics publicats en diferents mitjans. El 1999 es va fer una primera recopilació de Bardín el Superrealista amb el títol de Almanaque Bardín para el 2000 de las artes, las letras y los despropósitos.[1] El desembre del 1999 l'editorial Inrevés edicions va publicar un àlbum sobre Bardín titulat Bardín el superrealista, un héroe solar.[2]

Títol Publicació Any
Bardín y los demonios "La + bella" 1997[3]
Bardín el Superrealista "Nosotros Somos Los Muertos" #4 1997
Descripción Bardín del Mundo Superreal "Nosotros somos los muertos" #4 1997
Onán y Bardín "Passaforadí" # 0 1998
El cielo sobre Bardín "El País de las Tentaciones" 1998
Bardín imagina "Idiota y diminuto" # 5 1999
Una polémica metafísica "Bardín el Superrealista" #1 1999
Pesadilla nº 11 "Nosotros somos los muertos" #6/7 2000
La estrella misteriosa "Comix 2000" 2000
Paseo nocturno "Creativa" #1 2000

L'any 2000 va aparéixer còmic "Bardín baila con las más fea", en el que 77 autors de còmics alternatius de diferents països van fer la seva interpretació personal del personatge entregat a una dansa macabra.[4]

Títol Publicació Any
Un acto de amor "Amaníaco" 2001
San Ceremonio, mártir "El Semanal" 719 2001
En el parque "Esto no es un Bardín" 2001
Justa poética "Recto" #2 2003
La compleja y atormentada conciencia de Bardín "El ojo radiante" 2003
Iluminación "NSLM" #10 2004
11-M "El Víbora" #291 2004

El 2006 l'editorial Ediciones La Cúpula va publicar una recopilació en cartoné titulada Fets, dites, cabòries i vagareigs de Bardín el Superrealista, publicada també en català el 2007,[3][5] que inclou algun còmic inèdit:[6]

Títol Publicació Any
Homenaje a Don Luis Buñuel "Hechos, dichos, ocurrencias y andanzas de Bardín el Superrealista" 2006
Pesadilla nº 111 "Hechos, dichos, ocurrencias y andanzas de Bardín el Superrealista" 2006
Buda a todo a cien "Hechos, dichos, ocurrencias y andanzas de Bardín el Superrealista" 2006
El ruido y la furia "Hechos, dichos, ocurrencias y andanzas de Bardín el Superrealista" 2006

Trama i personatgesModifica

Bardín és un homenet vestit amb uan camisa blava que alterna un món surrealista semblant als món de Dalí amb bars i parcs més convencionals. Al ser inconcret i polivalent, permet a Max tota mena de reflexions, normalment de caràcter metafísiques però amb un fort component humorístic.[7]

EstilModifica

A Max el Superrealista, Max manté el seu estil afí a la línia clara, tot i que per primera vegada utilitza el color mitjançant tècniques informàtiques.[8]

Reconeixement i premisModifica

La sèrie de Bardín el Superrealista va obtenir el Premi a la Millor Obra d'Autor espanyol el 2006 al XXVI Saló Internacional del Còmic de Barcelona[9] i el 2007 va guanyar el primer Premi Nacional del Còmic de España.[3]

ReferènciesModifica

  1. (03/2007), p. 89.
  2. «Bardín el Superrealista, un héroe solar». tebeosfera. [Consulta: 14 maig 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 EFE (19/11/2007). El dibujante barcelonés Max, Premio Nacional del Cómic, "Diario Vasco".
  4. YEXUS (03/2007), p. 93.
  5. «Fets, dites, cabòries i vagareigs de Bardín el Superrealista». Tebeosfera. [Consulta: 14 maig 2014].
  6. YEXUS (03/2007), p. 109.
  7. YEXUS (03/2007), pp. 90 a 92.
  8. YEXUS (03/2007), p. 92.
  9. Inchausti, Aurora/Agencias (19/11/2007). El barcelonés Max gana la primera edición del Premio Nacional de Cómic, "El País".

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica