Vassili Vladímirovitx Bartold

Vassili Vladímirovitx Bartold, rus: Васи́лий Влади́мирович Барто́льд, (15 de novembre del 1869, Sant Petersburg - 19 d'agost del 1930, Leningrad) fou un historiador rus i soviètic, considerat el successor de Wilhelm Radloff com l'autoritat més notable al camp de la turcologia. Les seves contribucions a la comprensió de la cultura medieval de l'Àsia central són especialment valuoses.

Vassili Vladímirovitx Bartold

Biografia
Naixement	3 novembre 1869 (Julià) Sant Petersburg (Rússia)
Mort	19 agost 1930 (60 anys) Sant Petersburg (Rússia)
Sepultura	Cementiri luterà de Smolensk, Sant Petersburg
Director de museu
Dades personals
Formació	Universitat Estatal de Sant Petersburg Facultat d'Estudis Orientals de la Universitat de Sant Petersburg
Activitat
Camp de treball	Estudis d'Àsia Oriental, turcologia, estudis àrabs, estudis islàmics, història, arxivística i filologia
Ocupació	orientalista, historiador, arxiver, filòleg, islamòleg, turkologist (en) , arabista, professor d'universitat
Ocupador	Biblioteca Nacional Russa (1927–1930) Universitat Estatal de Sant Petersburg
Membre de	Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Alumnes	Anatoli Guenko (en) , Ignaty Krachkovsky (en) , Richard Vasmer (en) i I. I. (Ivan Ivanovich) Umni︠a︡kov (en)
Obra
Estudiant doctoral	Ignaty Krachkovsky (en)

Les classes de Bartold a la Universitat de Sant Petersburg s'interrompien anualment per extensos viatges d'investigació de camp pels països musulmans. En els dos volums de la seva dissertació «Turquestan des de la invasió mongol» (1898-1900) senyalà els múltiples beneficis que el món islàmic obtingué del règim espanyol després de les conquestes inicials. Bartold fou el primer a publicar informació fins aleshores desconeguda dels historiadors àrabs sobre el Rus de Kíev. Fou també editor de diverses revistes acadèmiques sobr estudis islàmics, i contribuí en la primera edició de l'Enciclopèdia de l'Islam. El 1913 li atorgaren un sitial a l'Acadèmia Russa de les Ciències. Entre el 1918 i el 1921 fou director del Museu d'Antropologia i Etnografia Pere el Gran.

Després de la Revolució Russa, Bartold va escriure tres respectades monografies sobre la història de l'islam: Islam (1918), Cultura musulmana (1918) i El món musulmà (1922). També va contribuir al desenvolupament de l'escriptura ciríl·lica per als països islàmics de l'Àsia central. La majoria de les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, a l'àrab i al persa. Les obres escollides de Bartold foren reimpreses en nou volums entre el 1963 i el 1977, i si bé els editors soviètics afegiren notes a peu de pàgina deplorant-ne les seves actituds «burgeses», el seu prestigi era tal que el text no fou censurat tot i no adaptar-se a una interpretació marxista de la història. Algunes de les seves obres han estat reimpreses més recentment a Moscou.