Barton Fink
pel·lícula de 1991 dirigida per Joel Coen i Ethan Coen
Barton Fink és una pel·lícula estatunidenca dirigida pels germans Coen, estrenada el 1991. És la seva quarta pel·lícula, i ha estat doblada al català.[1]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Joel Coen i Ethan Coen |
Protagonistes | |
Producció | Joel Coen, Ethan Coen i Joel Coen i Ethan Coen |
Dissenyador de producció | Nancy Haigh |
Guió | Joel Coen i Ethan Coen |
Música | Carter Burwell |
Fotografia | Roger Deakins |
Muntatge | Joel Coen i Ethan Coen |
Vestuari | Richard Hornung |
Productora | Working Title Films |
Distribuïdor | 20th Century Studios i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica i Regne Unit |
Estrena | 1991 |
Durada | 116 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Long Beach i Malibu |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | neo-noir, comèdia dramàtica, comèdia negra i drama |
Lloc de la narració | Los Angeles |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Argument
modificaAls anys 40, Barton Fink és un escriptor d'obres de teatre turmentat, recentment lloat per la crítica a Nova York. El seu agent el porta a provar sort a Hollywood com a guionista mitjançant un contracte amb un estudi. Les proves s'acumulen: hotel sòrdid, manca d'inspiració, un cap exuberant, un heroi alcohòlic, un voluminós veí...[2]
Repartiment
modifica- John Turturro: Barton Fink
- John Goodman: Charlie Meadows
- Judy Davis: Audrey Taylor
- Michael Lerner: Jack Lipnick
- John Mahoney: W.P. Mayhew
- Tony Shalhoub: Ben Geisler
- Jon Polito: Lou Breeze
- Steve Buscemi: Chet
- David Warrilow: Garland Stanford
- Richard Portnow: Detectiu Mastrionotti
- Christopher Murney: Detectiu Deutsch
- I.M. Hobson: Derek
- Meagen Fay: Poppy Carnahan
- Lance Davis: Richard St. Claire
- Harry Bugin: Pete
- Frances McDormand: actriu de teatre (veu, no surt als crèdits)
- Barry Sonnenfeld: crida en Barton Fink (veu, no surt als crèdits)
Premis i nominacions
modificaD'entre tots els guardons a què optava, destaquen els següents:[3]
Premis
modifica- Festival Internacional de Cinema de Canes de 1991:
- Palma d'Or per Joel Coen
- millor direcció per Joel Coen
- millor actor per John Turturro
Nominacions
modifica- Oscar de 1992:
- millor actor secundari per Michael Lerner,
- millor direcció artística per Dennis Gassner i Nancy Haigh
- millor vestuari per Richard Hornung.
- Globus d'Or al millor actor secundari per John Goodman.
Al voltant de la pel·lícula
modifica- Barton Fink està inspirat en la vida del director i escriptor nord-americà Clifford Odets, que va conèixer la glòria en els anys 1940 i 50. Havia nascut el 1906 a Filadèlfia i des de la seva adolescència és en el teatre. Als 29 anys, va signar la seva primera obra, Waiting for Lefty , que molts consideren la seva obra mestra. A continuació, va a Hollywood, on escriu el guió per la pel·lícula Sweet Smell of Success (1957) amb Burt Lancaster i Tony Curtis. Clifford Odets va morir de càncer el 1963.
- A Miller Crossing, la pel·lícula anterior dels germans Coen, el personatge interpretat per John Turturro coneix un home en un edifici anomenat The Barton arms.
- Barton Fink és la pel·lícula dels germans Coen en la qual no intervé el seu director de fotografia habitual: Barry Sonnenfeld. Es troba però en la primera aparició en una pel·lícula petita mirada a l'escenari de restaurants. Els germans Coen inicien aquí una col·laboració que funcionarà sempre amb Roger Deakins.
- Gilles Jacob, responsable del Festival Internacional de Cinema de Canes, va decidir després dels tres trofeus adjudicats a la pel·lícula pel jurat presidit pel Roman Polanski, a prendre mesures per evitar que la mateixa pel·lícula pugui ser recompensada en massa categories.
Referències
modifica- ↑ Títol en català, al web És a dir
- ↑ «Barton Fink». The New York Times.
- ↑ Nominacions i premis, a IMDb (anglès)
Enllaços externs
modifica- Pàgina oficial de la pel·lícula Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (anglès)
- Anàlisi de la pel·lícula a ImaginaciónAtrapada (castellà)