Viquipèdia

Basílica Semprònia

(S'ha redirigit des de: Basílica Júlia)

La Basílica Semprònia (en llatí: Basilica Sempronia) va ser una important construcció d'ús civil de l'antiga Roma. Amb la remodelació feta per Juli Cèsar va passar a dir-se Basílica Júlia (Basilica Iulia).

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Basílica Semprònia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusJaciment arqueològic i Basílica romana Modifica el valor a Wikidata
ArtistaTiberi Semproni Grac III
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFòrum Romà Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 31″ N, 12° 29′ 05″ E / 41.891942°N,12.484728°E / 41.891942; 12.484728
L'únic fragment que en resta de la basílica en l'actualitat formava part de la façana.

Localització

modifica

Aquesta basílica ocupava una part a l'est del Fòrum Romà, situada entre el temple de Saturn i el temple de Càstor i Pòl·lux. Per la banda que donava a la plaça del fòrum estava precedida de les tabernae veteres, unes senzilles construccions per mercadejar.[1] La seva situació ja apareixia en l'antic mapa del segle iii anomenat Forma Urbis.[2]

Funció

modifica

Es va construir per ser lloc de reunions principalment de tipus judicial, però també es va fer servir per activitats financeres entre particulars. A començaments de l'imperi la basílica va acollir reunions de la cúria centumviral.[3][4][5]

Història

modifica

Basílica Semprònia

modifica

L'any 169 aC el censor Tiberi Semproni Grac III va adquirir amb diners públics l'antiga residència del seu sogre Publi Corneli Escipió Africà Major, per construir la primera basílica.[6]

Uns anys després va ser destruïda en un incendi i l'any 54 aC l'edil Luci Emili Paul·le va encomanar la seva reconstrucció.[7]

Basílica Júlia

modifica
 
Simulació actual de l'aspecte que devia tenir la basílica Júlia

Abans de finalitzar les obres va ser inaugurada l'any 46 aC per Juli Cèsar.[8][9] i finalment es va poder acabar en temps d'August gràcies als ingressos aportats per la guerra de les Gàl·lies.

Va patir uns desperfectes durant un altre incendi l'any 12 aC i va ser dedicada després de la reconstrucció per dos nebots de l'emperador, Gai Agripa i Luci Agripa.[10][11][12] L'emperador Cal·lígula va pujar a la teulada per llançar monedes al públic congregat a baix.[13]

La basílica va tornar a quedar malmesa per un incendi en temps de l'emperador Carí i va ser reconstruïda per voluntat de Dioclecià l'any 285.

El 416 dC el prefecte de la ciutat, Gabinus Vettius Probianus, va guarnir la basílica amb estàtues.[14]

Als segles VII-VIII es va fer servir com a església cristiana[15][16] probablement amb el nom de Santa Maria de Cannapara.[17] Actualment gairebé no queden ruïnes, ja que el marbre amb què estava fet era de tanta qualitat que en èpoques posteriors es va prendre per fer altres edificis de la ciutat.

Arquitectura

modifica
 
Graons de la basílica Júlia

Era una construcció que ocupava 101 m x 49 m. Tenia una nau central de 82m x16m amb un segon pis que la feia sobresortir per damunt de les naus laterals[18][19] i la coberta era de fusta.[20] Tenia una filada de columnes exteriors d'ordre dòric, que la convertien en un edifici simètric a la basílica Emília. Cap a la banda de la Sacra Via tenia set esglaons per salvar el desivell existent amb el carrer. El material emprat era marbre de la millor qualitat.[21] En una replà de l'escala el marbre feia un dibuix quadriculat (tabulae lusoriae) com si s'hagués fet servir per jugar a dames i també un dibuix en forma de cercle dividit en segments.[7]

El lloc va ser objecte d'estudis arqueològics a càrrec de Pietro Rosa el 1850, el qual va reconstruir una columna de marbre travertí. On devia estar la part central de la façana es van trobar dues inscripcions: Opus Polycliti i Opus Timarchi, que eren els noms de dos famosos escultors grecs que van treballar a Roma. El 1852 es van trobar uns segments d'una volta de ciment que es van provar de muntar però només va durar fins al 1872, data en què es va esfondrar.[22]

Situació dels edificis del Fòrum Romà
   
En l'època republicana A finals de l'imperi

Referències

modifica
  1. ↑ Luc Duret, Jean-Paul Néraudeau, p.83-88
  2. ↑ fragment 20, 23
  3. ↑ Marc Valeri Marcial. "Epigramation libri XII", VI, 38,5-6
  4. ↑ Plini el Jove, "Epistolae" 1.5;II.14; V.9; VI.33
  5. ↑ Quintilià, "Institutio oratoria" XII, 5.6
  6. ↑ Titus Livi, "Ab Urbe Condita", XLIV, 9-10
  7. ↑ 7,0 7,1 Filippo Coarelli, p.46
  8. ↑ Monumentum Ancyranum, IV.13
  9. ↑ Jeroni d'Estridó, "Taules cronològiques" p.1971
  10. ↑ Cassi Dió, "Història de Roma", LVI,27
  11. ↑ Monumentum Ancyranum, IV.13-16
  12. ↑ Suetoni, "August", 29
  13. ↑ Suetoni, "Cal·lígula" 37
  14. ↑ Catàleg CIL:Corpus Inscriptionum Latinarum, VI.1156,1658,31883-31887
  15. ↑ "Archivo Storico dell'Arte", p.164
  16. ↑ Frothingham: "Monuments of Christian Rome", Nova York, 1908,p.83
  17. ↑ Christian Hülsen, "Le Chiese di Roma nel Medio Evo", Florència, ed.S.Olschki, 1927, p.321
  18. ↑ Plini el Jove, "Epistolae" VI.33
  19. ↑ Suetoni "Cal·lígula" 37
  20. ↑ Estaci, "Silvarum" I, 1.29
  21. ↑ Samuel B. Platner, p.80
  22. ↑ Claridge, Toms, Cubberley, Amanda, Judith, Tony, "Rome: an Oxford archaeological guide", ed. Oxford University Press, març del 1998, p. 89–90

Bibliografia

modifica
  • A. Claridge. "Rome". Londres: ed.Oxford Archaeological Guides, 1998, p. 67-68. ISBN 019288003-9. 
  • Filippo Coarelli. "Guida archeologica di Roma". Verona: ed. Arnoldo Mondadori, 1984. 
  • Samuel Ball Platner, Thomas Ashby. "A Topographical Dictionary of Ancient Rome". ed. Oxford University Press, 1929, p. 303-305. 
  • Luc Duret, Jean-Paul Néraudeau. "Urbanisme et métamorphose de la Rome antique". ed. Realia, Les Belles Lettres, 2001. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Basílica_Semprònia&oldid=32190554»