Basílica de Damous El Karita

Damous El Karita (nom derivat del nom llatí Domus Caritatis o casa de la Caritat) fou la basílica més gran de l'antiga Cartago, les restes de la qual estan avui situades a la moderna Carthage, molt properes al Cementiri dels Pares Blancs. Les restes actuals són molt poc atractives per al visitant i realment poc es conserva de la basílica.

Infotaula d'edifici
Basílica de Damous El Karita
Damous el Karita vue ouest (Carthage).JPG
La basílica vista des de l'oest
Dades
TipusBasílica paleocristiana modifica
Part deCartago modifica
CreacióFinal del segle iv[1]
Característiques
Estat d'úsRuïnes
Ubicació geogràfica
EstatTunísia
LocalitzacióCartago modifica
 36° 51′ 42″ N, 10° 19′ 52″ E / 36.861613°N,10.331193°E / 36.861613; 10.331193
Monument catalogat de Tunísia
Data8 maig 1895
Conservació i restauració
1878 Fou excavada per Pierre Delattre
Activitat
Categoriabasílica

En el seu temps, es compongué d'una capella tricònica, un baptisteri i una rotonda inferior. Era un complex religiós situat a la perifèria de l'antiga Cartago romana. Fou excavada per Pierre Delattre el 1878 i es van trobar nombroses inscripcions funeràries, encara que moltes trencades. Les excavacions van posar a la llum diversos períodes d'ocupació, primer quan tenia una mida de 65 x 45 metres i estava orienta nord-est a sud-oest, i estava formada per nou naus i onze sales creuades, amb la nau central d'una amplada de deu metres, i tot pavimentat amb mosaic que no es va conservar; al segon període, va canviar l'orientació i l'absis es va moure al sud-est i van passar a ser onze naus amb nou sales creuades; en el tercer període, es va ampliar el frontal. Al nord-est, hi havia un gran atri semicircular rodejat per un pòrtic i amb un tricori al mig, i l'altre costat hi havia un baptisteri hexagonal coronat amb badoquí amb 4 columnes, que ocupava la meitat de la sala hipòstila de 36 x 24 metres.

En aquesta basílica, es van celebrar diversos concilis al segle v i ha estat identificada com la Basilica Fausti, on va predicar sant Agustí.

A l'est, hi ha les restes de la basílica de Sant Ciprià (de 7 naus, contra 9 la de Damous El Kerita), dedicada al bisbe Tasci Ciprià, que va patir martiri el 258 sota Valerià I, i el modern convent de Santa Mònica de les mares agustines amb una església. Més al nord, hi ha la basílica de Mcidfa, identificada com la Basilica Majorum, de la qual només queden els fonaments, que és el lloc on les santes Perpetua i Felicites i els seus companys foren enterrats.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de Damous El Karita

ReferènciesModifica

  1. Liliane Ennabli, Carthage, une métropole chrétienne du IVe à la fin du VIIe siècle, éd. CNRS, Paris, 1997, pp. 123-126