Obre el menú principal

La Base Aèria de Morón (codi IATA: OZPcodi OACI: LEMO) és un aeròdrom militar situat a 56 km al sud-est de la ciutat de Sevilla, a Espanya. Pren el seu nom de la localitat de Morón de la Frontera, i està operatiu des de 1941.

Infotaula d'aeroportBase Aèria de Morón
Base Aérea de Morón

Roundel of Spain.svg

Base Aérea de Morón (OZP, LEMO) 20090216 1341 (2) Morón.JPG

IATA: OZP – OACI: LEMO – FAA:
Resum
Tipus d'aeroport Militar
Gestor Exèrcit de l'Aire espanyol
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica
Localització Arahal, Espanya
En ús 1953
Guarnició
Altura (msnm) {{{elevation-f}}} ft / 87 m

Des del 23 de setembre de 1953, el 80% de la base està sota sobirania nord-americana, concretament sota control de la Força Aèria dels Estats Units, en aplicació dels Pactes de Madrid de 1953 signats sota la dictadura franquista.

HistòriaModifica

La construcció de la base aèria, que originalment es va cridar "Aeròdrom militar Vázquez Sagastizabal", va començar en 1940.[1] A l'any següent la base ja estava operativa, funcionant com una base per a l'entrenament de pilots de caça de la Força Aèria Espanyola.

En els anys 1953, en el context de la Guerra Freda i en virtut dels Pactes de Madrid de 1953, Espanya decideix cedir als Estats Units l'ús de quatre bases militars. Les bases aèries de Torrejón d'Ardoz (Madrid), de Zaragoza (Aragó) i de Morón (Sevilla), a més de la base naval de Rota (Cadis).[2] En 1991 la Força aèria dels Estats Units (USAF) es retira de Torrejón d'Ardoz, però roman en Morón i la US Navy també roman a Rota.[3]

En l'actualitat, la Base Aèria de Morón alberga:

Al juny de 2015 el govern espanyol va signar un acord amb els Estats Units per la qual la presència militar nord-americana a la base passava a ser permanent, permetent a més la instal·lació d'una base per a possibles intervencions militars a Àfrica, i una presència de fins a 2.200 militars i 500 civils nord-americans, així com l'estacionament de 26 aeronaus.[5]

IncidentsModifica

El matí del 24 d'agost de 2010, un Eurofighter de l'Ala 11 es va estavellar després de l'enlairament a la velocitat de 300 km/h. En l'aparell anaven un comandant de l'Exèrcit de l'Aire, que va sortir il·lès gràcies al mecanisme d'ejecció, i un pilot saudita que no va poder escapar i va morir en l'accident.[6]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Paul Preston (1978), Espanya en crisi: evolució i decadència del règim de Franco, Fons de Cultura Econòmica, pàg. 79
  2. Julio Gil Pecharromán (2008). Amb permís de l'autoritat. L'Espanya de Franco (1939-1975). Madrid: Temes d'Avui, pàg. 109
  3. Jorge Ortega Martín (2009). La Transformació dels Exèrcits Espanyols (1975-2008), UNED, pàg. 147
  4. Jorge Ortega Martín (2009). La Transformació dels Exèrcits Espanyols (1975-2008), UNED, pàg. 272-274
  5. «Espanya celebra la signatura de l'acord de la Base de Morón "enfront de l'amenaça terrorista"». elmundo.es, 17-06-2015. [Consulta: 7 juliol 2015].
  6. Saudi pilot dies in Spanish military crash

Enllaços externsModifica