Basili III de Moscou

Basili III Ivanovitx o Basili III de Moscou (en rus: Василий III Иванович, ) (Moscou, 25 de març de 1479Moscou, 3 de desembre de 1533) fou el Gran Príncep de Moscou de 1505 a 1533. Era fill d'Ivan III Vasiliyevich i Sofia Paleologue i fou cristianitzat amb el nom de Gavriil (Гавриил).

Infotaula de personaBasili III de Moscou
Vasili III of Russia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 març 1479 Modifica el valor a Wikidata
Moscou Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1533 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Moscou Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de l'Arcàngel Miquel Modifica el valor a Wikidata
Grand Prince of Moscow (en) Tradueix
6 novembre 1505 – 3 desembre 1533
← Ivan III de MoscouIvan IV → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióOrtodoxia oriental Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióestadista Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGrand Duke of Vladimir (en) Tradueix
Grand Prince of Moscow (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia ruríkida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSolomonia Saburova (en) Tradueix (1505 (Gregorià)–)
Elena Glinskaya (en) Tradueix (1527 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsIvan IV
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Elena Glinskaya (en) Tradueix)
Yuri of Uglich (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Elena Glinskaya (en) Tradueix)
Georgy Vasilyevich (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Solomonia Saburova (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
ParesIvan III de Moscou Modifica el valor a Wikidata  i Sofia Paleòleg Modifica el valor a Wikidata
GermansHelena of Moscow (en) Tradueix, Andrey of Staritsa (en) Tradueix, Ivan the Young (en) Tradueix, Yury Ivanovich (en) Tradueix, Dimitri Ivanovitch (en) Tradueix i Simeon, Duke of Kaluga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Alex K Sviatoslav I.svg Modifica el valor a Wikidata

Basili va continuar la política del seu pare i va passar la major part del seu regnat consolidant els guanys d'Ivan. A la mort d'Alexandre I Jagelló en 1506 va postular-se al tron polonès, però els nobles polonesos van triar Segimon el Vell, que va ser coronat rei de Polònia i gran duc de Lituània.[1] Va annexionar les darreres províncies autònomes de Pskov el 1510, l'apanatge de Volokolamsk el 1513, els principats de Riazan el 1521 i Novgorod-Seversky el 1522, i va aprofitar la difícil posició de Segimon el Vell de Polònia per capturar Smolensk, la gran fortalesa oriental de Lituània [2] però, malgrat la inferioritat en el nombre, després els polonesos aconseguiren infringir als russos una derrota sagnant el 1514

El papa Juli II, davant els èxits militars de Segimon I, el felicità calorosament i l'invità a formar una lliga amb objecte d'expulsar als turcs d'Europa; però aquests èxits excitaren també l'enveja de l'emperador Maximilià I, el qual va prometre el seu suport al tsar si aquest decidia reprendre les hostilitats. El desembre de 1512 un poderós exèrcit rus va penetrar a Lituània intentant capturar Smolensk,[3] fracassant en dos setges en 1513 i la ciutat va caure el juliol de 1514,[2] i malgrat la inferioritat en el nombre, després els polonesos aconseguiren infringir als russos una derrota sagnant el 1514 a la batalla d'Orša,[4] però malgrat la seva victòria no van poder recuperar Smolensk.

Llavors Maximilià I abandonà als russos i va voler captar-se l'amistat de Segimon I oferint-li el seu suport per al Tractat de Viena (1515). El 1518, les forces russes van ser derrotades en el setge de Polotsk. Els russos van tornar a envair Lituània el 1519, atacant Orsha, Mogilev, Minsk, Vitebsk i Polotsk, i cap al 1521, Segimon havia derrotat Albert I de Prússia i s'havia aliat amb Kazan i Crimea contra Moscou. Meñli I Giray va atacar el principat de Moscou sent derrotat, i les tropes lituanes dirigides per Dashkovich van participar en l'atac i van intentar prendre Ryazan. El 1522 es va signar una treva de cinc anys, sense intercanvi de presoners i Rússia conservava el control de Smolensk.[5] La treva es va ampliar posteriorment fins al 1534.[6] Empesos secretament per l'emperador, els russos tornaren a realitzar diverses incursions ensems que l'Orde Livonià envaí també la Prússia polonesa amb auxili dels danesos; però Segimon va saber front aquestes amenaces.

El 1521, Basili va rebre un emissari del veí imperi safàvida iranià, enviat per Shah Ismail I, que tenia les ambicions de construir una aliança irano-russa contra l'enemic comú, l'Imperi otomà.

Basili va tenir el mateix èxit contra el Kanat de Crimea. Tot i que el 1519 es va veure obligat a comprar el khan de Crimea, Mehmed I Giray, sota les mateixes muralles de Moscou, cap al final del seu regnat va establir la influència russa sobre el Volga. El 1531–32 va col·locar al pretendent Cangali Khan al tron del Khanat de Kazan. Basili va ser el primer gran duc de Moscou que va adoptar el títol de tsar i l'àguila bicèfala de l'Imperi bizantí.

Basili va gaudir del suport de l’Església en la seva lluita amb l’oposició feudal, però el 1521, Varlaam el metropolità de Moscou va ser bandejat per negar-se a participar en la lluita de Basili contra el príncep Vasili Ivanovich Shemyachich, i els prínceps rurikides Vasili Shuisky i Ivan Vorotynsky també van ser enviats a l'exili. Durant el regnat de Basili III, la propietat de la noblesa va augmentar, mentre que les autoritats intentaven activament limitar les immunitats i privilegis dels boiars.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basili III de Moscou