Bastió de sastres de Cluj-Napoca
Bastió de sastres (en hongarès Bethlen bástyája, o bé Szabók bástyája; traduït com a "Bastió de Bethlen" o "Bastió de sastres") és una de les poques torres de fortificació que formaven part de la Fortalesa Vella de Cluj i que s'ha conservat intacta fins als nostres dies. Va ser finançat pel gremi de sastres de Cluj.[1] Cada bastió (torre) del mur de defensa medieval era finançat per un altre gremi (sastres, sabaters, fabricants de cinturons, funerals, terrissaires, rotadors, saboners, fusters, paletes, etc.).
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Estructura arquitectònica  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cluj-Napoca (Romania) i Província de Cluj (Romania) | |||
| Localització | Str. Baba Novac 35, municipiul Cluj-Napoca | |||
| ||||
| Patrimoni nacional de Romania | ||||
| Identificador | CJ-II-m-A-07271 | |||
La història del bastió
modificaEl baluard representa l'angle sud-est de la fortalesa medieval construïda des del segle xv (ja s'esmenta el 1475). Entre 1627-1629, durant el regnat del príncep Gabriel Bethlen, el bastió va ser reconstruït, assolint la seva forma actual.[2] Està construït amb pedra cisellada, les parets massives encara conserven els camps de tir. Al nord, es conserva un altre tros del mur de pedra i el camí de guàrdia de la paret.
Va rebre el nom del gremi de sastrers de Cluj que la mantenia i a més a més tenia l'obligació de custodiar la ciutat en aquell moment, essent l'únic bastió de l'antiga fortalesa que s'ha conservat completament.
Després de la batalla de Mirăslău, Baba Novac i el sacerdot Saski van ser capturats, torturats i executats a la ciutat de Cluj pels nobles transsilvans. Prop del baluard va quedar exposat, el 1601, el cos empalat de Baba Novac, general de Mihai Viteazul.[3] El 1975 es va erigir una estàtua en record de Baba Novac, obra de l'escultor Virgil Fulicea.
El bastió avui
modificaEl bastió va ser restaurat el 1924 i convertit en museu per la Comissió de Monuments Històrics. Una altra restauració va tenir lloc el 1959. Durant el 2007-2009, després de dues dècades d'abandó, el bastió es va restaurar de nou i actualment acull el Centre de Cultura Urbana, que inclou una sala de conferències i espais d'exposició.
Referències
modifica- ↑ Patrimoniul cultural al României : Transilvania = The cultural heritage of Romania : Transylvania = Patrimoine culturel de la Roumanie : Transylvanie = Das Kulturerbe Rumäniens : Siebenbürgen = Il Patrimonio culturale della Romania : La Transilvania. Cluj-Napoca: Institutul Cultural Român, 2004. ISBN 973-86871-6-0.
- ↑ Cluj-Napoca : inima Transilvaniei. Cluj-Napoca: Editura "Studia", 1997. ISBN 973-97555-0-X.
- ↑ Ion, Georgescu,. Baba Novac legendă şi realitate istorică. Ed. Albatros, 1980.
Bibliografia
modifica- ***, Cluj-Napoca - Ghid, Editura Sedona, 2002
- ***, Cluj-Napoca - Claudiopolis, Noi Media Print, București, 2004
- Bodea, Gheorghe - Clujul vechi și nou, Cluj-Napoca, 2002
- Lukacs, Jozsef - Povestea „orașului-comoară”, Editura Biblioteca Apostrof, Cluj-Napoca, 2005
Enllaços externs
modifica- Com era la ciutat medieval de Cluj? Arxivat 2009-03-17 a Wayback Machine., clujul-online.ro
- Petites històries de Cluj (XVI) - Tailors Tower Arxivat 2013-08-24 a Wayback Machine., 12 de desembre de 2011, Camelia Pop, Transylvanian Leaf
- Cluj, història en altura, 8 de desembre de 2005, Evenimentul zilei