La batalla d'Adrianòpolis (1205) va ser una de les batalles posteriors al saqueig de Constantinoble en la Quarta Croada. A pesar de l'enemistat comú contra els romans d'Orient, l'emperador Balduí es va enfrontar al tsar búlgar Kaloian I Assèn a l'exigir-li l'entrega de territoris recentment ocupats. A més a més, els terratinents grecs de Tràcia oferiren al tsar la corona imperial a canvi d'expulsar als llatins de la capital.
La batalla fou una completa victòria búlgara, que va destruir quasi per complet a l'exèrcit llatí i va capturar a l'emperador Baldui, del que mai es va tornar a saber res. El dux de Venècia Enrico Dandolo va portar les forces restants de tornada a Constantinoble i va aconseguir contenir als búlgars fins a l'arribada del nou emperador, Enric. Això no obstant, aquesta derrota va trencar el poder franc, acabant amb l'objectiu de conquerir tot l'Imperi Romà d'Orient, ja que va donar temps als exiliats a organitzar la defensa en el que serien el Despotat de l'Epir i l'Imperi de Nicea