Batalla d'Alameda

batalla part de l'establiment de l'emirat omeia independent de Còrdova i de la reconquesta omeia d'Al-Àndalus

La batalla d'Alameda o batalla d'Almusara[1] de 758 formà part de l'establiment per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil d'un emirat omeia independent del Califat de Damasc a la península Ibèrica.

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Alameda
Reconquesta omeia d'Al-Àndalus
Batalla d'Alameda (PI 750)
Batalla d'Alameda
Batalla d'Alameda
Batalla d'Alameda
Coord.: 37° 12′ 0″ N, 4° 39′ 0″ O / 37.20000°N,4.65000°O / 37.20000; -4.65000
Tipusbatalla modifica
Data14 i 15 de maig del 758
Coordenades37° 12′ N, 4° 42′ O / 37.2°N,4.7°O / 37.2; -4.7
LlocAlameda (Andalusia)
ResultatDecisiva victòria omeia
Bàndols
Dinastia omeia Califat de Damasc
Comandants en cap
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil Yússuf al-Fihrí
As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí
Forces
Desconegut Desconegut

AntecedentsModifica

Com que els berbers no estaven disposats a ajudar-lo en una hipotètica presa del poder, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil va decidir passar a una Hispània enfrontada entre kalbites i qaisites i iemenites,[2] traient profit de la situació i de l'arribada de clients dels omeies dirigits per Baldj ben Bishr, que van formar una sèrie de djunds sirians que en certa manera van agafar el control de part d'Andalusia. Badr preparà el terreny i va obtenir una sèrie de suports i llavors Abd al-Rahman va venir del Marroc desembarcant a Almuñécar el 14 d'agost del 755.[1] Es va instal·lar a Torrox.

El 756 Isbiliya li va obrir les portes, i llavors va atacar Còrdova, defensada per Abd al-Rahman Abul Zaid, fill del valí Yússuf al-Fihrí i el va vèncer a Merdj Rahita; Còrdova va quedar assetjada; deu mil homes es van encarregar del setge sota la direcció de Teman ibn Alkamah, un dels xeics que li havia donat suport des del primer moment; el cap iemenita Abul Sabah el va intentar matar però no fou secundat pels seus soldats.[3] Poc després el nou emir entrava a Còrdova on va deixar de governador a Abu Uthman. Però Yússuf al-Fihri no havia deposat les armes i va intentar recuperar Còrdova atacant per la vall de Navafría, i va entrar a la ciutat però va haver de fugir quan Abd al-Rahman va retornar amb els seus homes.

La batallaModifica

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil va marxar contra les forces de l'emir Yússuf al-Fihrí i el seu lloctinent As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí, Samayl i es va travar combat a Alameda (Andalusia),[4] a les portes de la capital, el 14 i 15 de maig del 758; l'omeia va obtenir una victòria completa i alguns xeics que donaven suport a Yússuf van morir.

ConseqüènciesModifica

Yússuf al-Fihrí i Samayl es van retirar a Granada fins que Yússuf, per consell de Samayl va abdicar el títol d'emir i va reconèixer al príncep omeia Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil com a emir, els xeics el van reconèixer igualment, i el país va quedar pacificat. El nou emir va fer suprimir de la khutba (oració) el nom del califa deixant entendre que ara el seu emirat era independent del califat abbàssida. Yússuf al-Fihrí i Samayl van tornar a intentar recuperar el poder el 759.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, p.155. ISBN 978-84-321-1882-1. 
  2. Fátima Martín Escudero, El Tesoro de Baena (castellà)
  3. Poc temps després Abul Sabah fou executat
  4. En àrab Mossara o Musara