Obre el menú principal

As-Sumayl ibn Hàtim ibn Xàmir ibn Dhi-l-Jàwxan al-Kilabí (en àrab الصميل بن حاتم بن شمر بن ذي الجوشن الكلابي الهوزاني, aṣ-Ṣumayl b. Ḥātim b. Xamir b. Ḏī-l-Jawxan al-Kilābī) (m. Còrdova, 759), conegut també com a as-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí o, simplement, com a as-Sumayl, cabdill qaysita i home de confiança dels darrers valís de l'Àndalus.

Infotaula de personaAs-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí
Biografia
Mort 759
Còrdova
Activitat
Ocupació Militar
Modifica les dades a Wikidata

Les fonts el presenten com un cap del patit qaysita (mudarita) oposat obertament als iemenites, però la realitat és que va mantenir una certa distància i que va arribar a donar suport a un iemenita com a valí. Era descendent directe del kilabita Xàmir ibn Dhi-l-Jàwxan al-Kilabí, considerat un dels autors de la mort de Husayn ibn Ali a Karbala el 680. La seva família va haver de fugir de Kufa cap a Kinnasrin. As-Sumayl es va enrolar en una expedició per sotmetre una revolta berber al nord de l'Àfrica a les ordres de Kulthum ibn Iyad; els que van sobreviure d'aquesta expedició, sota les ordres de Baldj ibn Bishr (nebot de Khultum) van anar a Ceuta i d'allí a l'Àndalus; As-Sumayl es va instal·lar amb els seus homes (el jund de Kinnasrin) a la comarca de Jaén (Djayyan) concretament al poble de Jódar (Shawdhar).

Davant del favoritisme kalbita del valí Abu-l-Khattar al-Kalbi, va agafar la direcció de l'oposició, i es va revoltar al front d'una coalició d'àrabs d'origen qaysita mudarita o iemenita, vencent al valí a la batalla de Guadalete o Wadi Lakka el 745; llavors podia haver ocupar el poder però va optar per nomenar valí a Thawaba ibn Salama al-Djudhami.

Després, a la mort d'aquest darrer, va decidir nomenat al fihrita Yusuf ibn Abd al-Rahman al-Fihri el qual va vèncer definitivament a Abu-l-Khattar, que encara resistia, a la batalla de Secunda (747). El nou emir, consolidat per la victòria sobre els iemenites, va tenir a As-Sumayl com a lloctinent i de fet verdadera autoritat, i per tal d'alliberar-se de la seua tutela, el va nomenar governador de Saraqusta (749);[1] això no va agradar a As-Sumayl que ho va considerar un desterrament dissimulat, però va obeir i va anar a la seu del seu govern, on per dues vegades va ser assetjat pels rebels mudarites (però no kaysites), la primera vegada el 754 dirigits per Amr al-Abdari i al-Hubab ibn Rawaha al-Zhuri.[2] En situació desesperada as-Sumayl va demanar ajut a Yusuf al-Fihri però aquest no va poder o no va voler fer res. As-Sumayl va recórrer als àrabs del seu jund de Kinnasrin i del jund de Damasc que van reunir junts un contingent de 400 cavallers entre els quals 30 clients omeies; de camí a Saragossa se'ls van unir altres homes i quan es van acostar els assetjadors es van retirar (meitat del 754). As-Sumayl i els seus aliats van anar llavors a Còrdova i pel camí els clients omeies van informar a as-Sumayl del projecte del príncep omeia Abd al-Rahman ibn Muawiya de desembarcar a l'Àndalus i obtenir el seu suport; as-Sumayl va demanar temps per reflexionar. Mentre els rebels mudarites van retornar a Saragossa que van ocupar (just al sortir el governador i els seus aliats), i el 755 as-Sumayl i Yusuf al-Fihri van decidir marxar a Saragossa per combatre als rebels; en acostar-se a Saragossa la primavera del 755 els habitants van entregar als dos caps rebels (que foren executats) i es van rendir. Durant aquesta campanya els omeies van sol·licitar altre cop el suport d'as-Sumayl, que inicialment es va mostrar d'acord però després s'ho va repensar i va manifestar que només admetria la presència del príncep omeia per gaudir a l'Àndalus d'un exili daurat, però sense cap participació en el poder. Durant el retorn a Còrdova es va saber que havia desembarcat Abd al-Rahman a Almuñécar, i as-Sumayl se li va oposar juntament amb el valí Yússuf al-Fihrí, i es va manifestar partidari d'actuar ràpidament abans que el príncep es pogués reforçar, però Yusuf, considerant que les seves tropes estaven cansades, va decidir continuar el camí a Còrdova i enviar una ambaixada al príncep amb regals i una oferta d'aliança matrimonial.

El príncep es reforçava per moments i durant l'hivern del 755 al 756 el valí i as-Sumayl no podien operar, i Abd al-Rahman va poder reclutar un exèrcit amb el suport de diversos caps locals. Ara ja no estava disposat a acceptar altra cosa que el poder suprem. Els dos exèrcits es van trobar finalment a la primavera del 756 prop de Còrdova, i la batalla va acabar amb el triomf del príncep (14 de maig de 756), fugint Yusuf i as-Sumayl.

Uns mesos després els dos homes es van entregar a l'Armilla (Granada) contra la promesa de salvar la vida i conservar els béns. Es van instal·lar llavors a Còrdova, però els partidaris de Yusuf van incitar a aquest a una nova revolta en la que finalment va morir. As-Sumayl es va mantenir al marge però l'emir omeia el va fer empresonar i va morir tancat a Còrdova el 759, oficialment per una borratxera però probablement estrangular per orde del sobirà.

ReferènciesModifica

  1. (castellà) Luis Suárez Fernández, Historia de España Antigua y media, p.155
  2. (castellà) Ingenieros del Rey, Yússuf ibd al-Rahman al-Fihrí (746 - 756)