Obre el menú principal

La batalla d'Antivari es va dur a terme el 16 d'agost de 1914 en la costa d'Antivari (actualment Bar) entre la flota anglesa (Royal Navy) i francesa (Marine Nationale) contra la flota austrohongaresa (K.u.K.K).

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Antivari
Primera Guerra Mundial
Teatre de la Mar Mediterrània
[[File:
|300x300px|upright=1.1]]
SMS Zenta.jpg
SMS Zenta, el vaixell austrohongarés enfonsat en la batalla
Tipus batalla naval
Data 16 d'agost de 1914
Coordenades 42° 06′ 00″ N, 19° 05′ 00″ E / 42.1°N,19.0833333333°E / 42.1; 19.0833333333
Lloc Costa d'Antivari (actualment Bar), a la mar Adriàtica
Resultat Victòria de la Triple Entesa
Bàndols
Triple Entesa:
França Marine Nationale
Royal Navy Royal Navy
Potències Centrals:
Pavelló de la K.u.K Marine. k.u.k. Kriegsmarine
Comandants en cap
França Auguste Boué de Lapeyrère Pavelló de la K.u.K Marine. Paul Pachner
Forces
França
2 cuirassats
10 predreadnought
9 creuers curirassats
5 esquadrons de destructors

Royal Navy
2 creuers cuirassats
3 divisions de destructors[1]
Pavelló de la K.u.K Marine.
1 creuer lleuger
1 destructor[1]
Baixes
Cap 1 creuer lleuger (173 morts i 50 ferits)[1]
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

El 6 d'agost, Montenegro va declarar la guerra a l'imperi austrohongarès.

El 8 d'agost, els creuers SMS Zenta, SMS Szigetvar i el destructor SMS Ulan van atacar el ferrocarril i l'estació ràdio d'Antivari.

El 10 d'agost es va establir un bloqueig naval d'Antivari amb els creuers SMS Zenta i SMS Szigetvar, i els destructors SMS Ulan, SMS Streiter i SMS Usoke.[2]

El 13 d'agost es va declarar la guerra entre França i Àustria-Hongria, i es va ordenar a l'almirall Augustin Boué de Lapeyrère d'iniciar una maniobra decisiva contra els austrohongaresos per a destruir tota la flota enemiga en una sola batalla decisiva. No obstant això, era impensable atacar directament a la base naval de Pula o de penetrar a la badia de Kotor. L'amirall Lapeyrère va trobar la solució atacant als vaixells que custodiaven Antivari, per tal d'atreure la flota enemiga i desmantellar el bloqueig d'Austria-Hongria a Montenegro.[3]

Ordre de batalla[1]Modifica

Triple EntesaModifica

  Marine Nationale (França)

Potències CentralsModifica

 
Contralmirall Paul Pachner

  K.u.K.K. (Àustria-Hongria)

La batallaModifica

Al 16 d'agost, el torn per a la vigilància del bloqueig naval va tocar al creuer SMS Zenta i al destructor SMS Ulan. A les 07.46 h, els vaixells austrohongaresos van veure fum cap al sud-sud-oest. El contralmirall Paul Pachner va fer girar els vaixells per a tornar a la base. Viatjant cap al nord, però, a les 08.25 h també va veure fum al nord. Estava clar que havien estat envoltats per la flota francesa de la Mediterrània i que els havien tallat totes les vies de fuga. El destructor SMS Streiter va salpar de Kotor per a reemplaçar al SMS Ulan en la batalla, però les 08.30 h va albirar molts més vaixells al sud i va decidir tornar a port. Pachner va ordenar al SMS Ulan que fugís cap al port de Kotor, on estaria fora de perill; ho va fer i va poder arribar a port al voltant de les 10.00 h, sota un intens foc de les naus enemigues. Mentrestant, el SMS Zenta va virar cap al nord-est apropant-se a la costa, on seria difícil d'atacar-lo i on era més fàcil d'escapar si el vaixell fos enfonsat. Quan van arribar els francesos, van disparar per a intimidar i van demanar a la nau austrohongaresa d'aturar-se i lliurar-se; Pachner s'hi va negar.[2]

La batalla va començar a les 08.40 h. El radi d'acció de vaixells britànics i francesos era molt més gran i podien disparar fins a 12 quilòmetres de distància. A les 08.50 h, el SMS Zenta va rebre el primer impacte però també va començar a disparar quan l'enemic es va apropar fins a l'abast dels seus canons. Un segon impacte va destrossar un tub de vapor, que el va obligar a aturar-se. Els successius impactes van destrossar el que quedava de la nau fins que van aconseguir impactar per sota de la línia d'aigua i va començar a enfonsar-se. A les 09.20 h es va donar l'ordre a la tripulació d'abandonar el vaixell i d'arribar a la costa montenegrina de Castellastuana; després nedar diverses hores, 150 dels 324 homes de la nau es van salvar mentre que el 54% de la tripulació va morir. Els mariners van ser alliberats 15 de gener de 1916 després de la capitulació de Montenegro.[2]

ConseqüènciesModifica

El pla de la Lapeyère per atreure a mar oberta a la flota austrohongaresa va fallar; de fet, donada la força i el nombre de vaixells de la flota francesa de la Mediterrània, els austrohongaresos van decidir romandre a port, segurs que sens dubte perdrien en una batalla. L'almirall francès, no va preveure aquesta possibilitat i va retirar les seves naus per manca de carbó.[3]

La primera batalla naval de la Primera Guerra Mundial va mostrar a l'Entesa que els austrohongaresos no es rendirien tant fàcilment. Al començament de la guerra, l'armada austrohongaresa es considerava inferior a la d'altres potències mundials, però aquesta batalla havia tret a la llum la resistència austrohongaresa que l'Entesa s'hauria d'enfrontar per a dominar l'Adriàtica.[2]

NotesModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Coord.: 42° 06′ 00″ N, 19° 05′ 00″ E / 42.1°N,19.083333°E / 42.1; 19.083333