Batalla d'Antivari

La batalla d'Antivari es va dur a terme el 16 d'agost de 1914 en la costa d'Antivari (actualment Bar) entre la flota anglesa (Royal Navy) i francesa (Marine Nationale) contra la flota austrohongaresa (K.u.K.K).

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Antivari
Primera Guerra Mundial
Teatre de la Mar Mediterrània
SMS Zenta.jpg
SMS Zenta, el vaixell austrohongarés enfonsat en la batalla
Tipusbatalla naval Modifica el valor a Wikidata
Data16 d'agost de 1914
Coordenades42° 06′ 00″ N, 19° 05′ 00″ E / 42.1°N,19.083333°E / 42.1; 19.083333
LlocCosta d'Antivari (actualment Bar), a la mar Adriàtica
ResultatVictòria de la Triple Entesa
Bàndols
Triple Entesa:
França Marine Nationale
Royal Navy Royal Navy
Potències Centrals:
Pavelló de la K.u.K Marine. k.u.k. Kriegsmarine
Comandants en cap
França Auguste Boué de Lapeyrère Pavelló de la K.u.K Marine. Paul Pachner
Forces
França
2 cuirassats
10 predreadnought
9 creuers curirassats
5 esquadrons de destructors

Royal Navy
2 creuers cuirassats
3 divisions de destructors[1]
Pavelló de la K.u.K Marine.
1 creuer lleuger
1 destructor[1]
Baixes
Cap 1 creuer lleuger (173 morts i 50 ferits)[1]

AntecedentsModifica

El 6 d'agost, Montenegro va declarar la guerra a l'imperi austrohongarès.

El 8 d'agost, els creuers SMS Zenta, SMS Szigetvar i el destructor SMS Ulan van atacar el ferrocarril i l'estació ràdio d'Antivari.

El 10 d'agost es va establir un bloqueig naval d'Antivari amb els creuers SMS Zenta i SMS Szigetvar, i els destructors SMS Ulan, SMS Streiter i SMS Usoke.[2]

El 13 d'agost es va declarar la guerra entre França i Àustria-Hongria, i es va ordenar a l'almirall Augustin Boué de Lapeyrère d'iniciar una maniobra decisiva contra els austrohongaresos per a destruir tota la flota enemiga en una sola batalla decisiva. No obstant això, era impensable atacar directament a la base naval de Pula o de penetrar a la badia de Kotor. L'amirall Lapeyrère va trobar la solució atacant als vaixells que custodiaven Antivari, per tal d'atreure la flota enemiga i desmantellar el bloqueig d'Austria-Hongria a Montenegro.[3]

Ordre de batalla[1]Modifica

Triple EntesaModifica

  Marine Nationale (França)

Potències CentralsModifica

 
Contralmirall Paul Pachner

  K.u.K.K. (Àustria-Hongria)

La batallaModifica

Al 16 d'agost, el torn per a la vigilància del bloqueig naval va tocar al creuer SMS Zenta i al destructor SMS Ulan. A les 07.46 h, els vaixells austrohongaresos van veure fum cap al sud-sud-oest. El contralmirall Paul Pachner va fer girar els vaixells per a tornar a la base. Viatjant cap al nord, però, a les 08.25 h també va veure fum al nord. Estava clar que havien estat envoltats per la flota francesa de la Mediterrània i que els havien tallat totes les vies de fuga. El destructor SMS Streiter va salpar de Kotor per a reemplaçar al SMS Ulan en la batalla, però les 08.30 h va albirar molts més vaixells al sud i va decidir tornar a port. Pachner va ordenar al SMS Ulan que fugís cap al port de Kotor, on estaria fora de perill; ho va fer i va poder arribar a port al voltant de les 10.00 h, sota un intens foc de les naus enemigues. Mentrestant, el SMS Zenta va virar cap al nord-est apropant-se a la costa, on seria difícil d'atacar-lo i on era més fàcil d'escapar si el vaixell fos enfonsat. Quan van arribar els francesos, van disparar per a intimidar i van demanar a la nau austrohongaresa d'aturar-se i lliurar-se; Pachner s'hi va negar.[2]

La batalla va començar a les 08.40 h. El radi d'acció de vaixells britànics i francesos era molt més gran i podien disparar fins a 12 quilòmetres de distància. A les 08.50 h, el SMS Zenta va rebre el primer impacte però també va començar a disparar quan l'enemic es va apropar fins a l'abast dels seus canons. Un segon impacte va destrossar un tub de vapor, que el va obligar a aturar-se. Els successius impactes van destrossar el que quedava de la nau fins que van aconseguir impactar per sota de la línia d'aigua i va començar a enfonsar-se. A les 09.20 h es va donar l'ordre a la tripulació d'abandonar el vaixell i d'arribar a la costa montenegrina de Castellastuana; després nedar diverses hores, 150 dels 324 homes de la nau es van salvar mentre que el 54% de la tripulació va morir. Els mariners van ser alliberats 15 de gener de 1916 després de la capitulació de Montenegro.[2]

ConseqüènciesModifica

El pla de la Lapeyère per atreure a mar oberta a la flota austrohongaresa va fallar; de fet, donada la força i el nombre de vaixells de la flota francesa de la Mediterrània, els austrohongaresos van decidir romandre a port, segurs que sens dubte perdrien en una batalla. L'almirall francès, no va preveure aquesta possibilitat i va retirar les seves naus per manca de carbó.[3]

La primera batalla naval de la Primera Guerra Mundial va mostrar a l'Entesa que els austrohongaresos no es rendirien tant fàcilment. Al començament de la guerra, l'armada austrohongaresa es considerava inferior a la d'altres potències mundials, però aquesta batalla havia tret a la llum la resistència austrohongaresa que l'Entesa s'hauria d'enfrontar per a dominar l'Adriàtica.[2]

NotesModifica

  1. a  Cuirassat.
  2. b  Predreadnought.
  3. c  Creuer cuirassat.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Coord.: 42° 06′ 00″ N, 19° 05′ 00″ E / 42.1°N,19.083333°E / 42.1; 19.083333