La Batalla d'Ascoli de 10 d'abril de 1392 fou un dels combats de la guerra civil pel Regne de Nàpols entre Lluís II de Provença i el seu cosí Ladislau I de Nàpols.

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Ascoli
guerra civil pel Regne de Nàpols
Batalla d'Ascoli (Mediterrani central)
Batalla d'Ascoli
Batalla d'Ascoli
Batalla d'Ascoli
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data10 d'abril de 1392
Coordenades41° 12′ 56″ N, 15° 33′ 28″ E / 41.215556°N,15.557778°E / 41.215556; 15.557778
LlocAscoli Satriano
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria angevina
Bàndols
Lluís II de Provença Ladislau I de Nàpols
Comandants
Tommaso da San Severino
Bernabò da San Severino
Alberico da Barbiano
Otó de Brunswick

Antecedents

modifica

Lluís II de Provença rivalitzà amb el seu cosí Ladislau I de Nàpols pel tron napolità i el 1390 manà una expedició vers la ciutat de Nàpols i aconseguí capturar-la i expulsar-ne Ladislau.[1]

Batalla

modifica

El 10 d'abril de 1392 Tommaso da San Severino i Bernabò da San Severino, en favor de Lluís II de Provença van derrotar i capturar en una emboscada a Ascoli Satriano Alberico da Barbiano i Otó de Brunswick, que lluitaven per Ladislau I de Nàpols.[2]

Conseqüències

modifica

Lluís II de Provença va retenir el tron, i l'abril de 1393 la flota de Bernabò da San Severino va aixecar el nou setge a Nàpols que Ladislau havia iniciat, i a continuació es va dirigir a aixecar el setge de Sorrento que havia establert Giovanni di Trezzo, i l'any següent va atacar Aversa, on va derrotar els partidaris de Ladislau.[3]

En 1400, mort Bernabò da San Severino i amb Tommaso da San Severino passat al bàndol de Durazzo,[3] un cop llicenciat Alberico da Barbiano del seu càrrec per a Joan Galeàs Visconti, aquest fou cridat en d'auxili de Ladislau I de Nàpols, que s'havia refugiat a Gaeta quan Lluís va prendre Nàpols, va acampar en Afragola,[4] i quan els nobles napolitans van donar suport a Lluís, aquest va cridar la flota de i va desembarcar a la capital, posant setge al Castell Nou, del que Lluís II de Provença va fugir per mar a Provença.[5]

Referències

modifica
  1. Sumption, Jonathan. The Hundred Years War, Volume III: Divided Houses (en anglès). Faber and Faber, 2009, p. 781-782. ISBN 978-0-571-24012-8. 
  2. Studi romagnoli (en italià). Volum 57. Fratelli Lega, 2007, p. 442. 
  3. 3,0 3,1 Filograna, Roberto «Bernabó di Sanseverino, da capitano de guerra a signore de Nardo (1384-1400)» (en italià). Spicilegia Sallentina, 2, 2010.
  4. Pagano, 1835, p. 500.
  5. Pagano, 1835, p. 501.

Bibliografia

modifica