La Batalla d'Aversa de 1394 fou un dels combats de la guerra civil pel Regne de Nàpols entre Lluís II de Provença i el seu cosí Ladislau I de Nàpols.

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Aversa
guerra civil pel Regne de Nàpols
Batalla d'Aversa (Mediterrani central)
Batalla d'Aversa
Batalla d'Aversa
Batalla d'Aversa
Data1394
Coordenades40° 58′ 56″ N, 14° 12′ 28″ E / 40.982222°N,14.207778°E / 40.982222; 14.207778
LlocAversa
ResultatVictòria de Durazzo. Els angevins aixequen el setge
Bàndols
Lluís II de Provença Ladislau I de Nàpols
Comandants
Bernabò da San Severino

Antecedents

modifica

Lluís II de Provença rivalitzà amb el seu cosí Ladislau I de Nàpols pel tron napolità i el 1390 manà una expedició vers la ciutat de Nàpols i aconseguí capturar-la i expulsar-ne Ladislau.[1]

El 10 d'abril de 1392 Tommaso da San Severino i Bernabò da San Severino, en favor de Lluís II de Provença van derrotar i capturar en una emboscada a Ascoli Satriano Alberico da Barbiano i Otó de Brunswick, que lluitaven per Ladislau I de Nàpols.[2]

Lluís II de Provença va retenir el tron, i l'abril de 1393 la flota de Bernabò da San Severino va aixecar el nou setge a Nàpols que Ladislau havia iniciat, i a continuació es va dirigir a aixecar el setge de Sorrento que havia establert Giovanni di Trezzo.

Batalla

modifica

L'any següent Bernabò da San Severino va atacar Aversa,[3] i mentre les tropes estaven acampades, els assetjats van fer una sortida atacant les posicions de la lleva napolitana, fins que la cavalleria va atacar, fent recular els aversans a la ciutat.[4]

Conseqüències

modifica

Aversa va rebre reforços de Ladislau I de Nàpols, i amb l'arribada de l'hivern, els angevins van aixecar el setge.[4]

En 1400, mort Bernabò da San Severino i amb Tommaso da San Severino passat al bàndol de Durazzo,[3] un cop llicenciat Alberico da Barbiano del seu càrrec per a Joan Galeàs Visconti, aquest fou cridat en d'auxili de Ladislau I de Nàpols, que s'havia refugiat a Gaeta quan Lluís va prendre Nàpols, va acampar en Afragola,[5] i quan els nobles napolitans van donar suport a Lluís, aquest va cridar la flota de i va desembarcar a la capital, posant setge al Castell Nou, del que Lluís II de Provença va fugir per mar a Provença.[6]

Referències

modifica
  1. Sumption, Jonathan. The Hundred Years War, Volume III: Divided Houses (en anglès). Faber and Faber, 2009, p. 781-782. ISBN 978-0-571-24012-8. 
  2. Studi romagnoli (en italià). Volum 57. Fratelli Lega, 2007, p. 442. 
  3. 3,0 3,1 Filograna, Roberto «Bernabó di Sanseverino, da capitano de guerra a signore de Nardo (1384-1400)» (en italià). Spicilegia Sallentina, 2, 2010.
  4. 4,0 4,1 di Constanzo, Angelo. Istoria del Reame di Napoli (en italià). Mattia Cancer, 1579, p. 209-210. 
  5. Pagano, 1835, p. 500.
  6. Pagano, 1835, p. 501.

Bibliografia

modifica