Batalla de Gibraltar (1476)

La batalla de Gibraltar de 1476 fou un dels episodis de la Guerra de Successió de Castella.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Gibraltar
Segona Guerra de Successió castellana
Batalla de Gibraltar (1476) (PI 1150)
Batalla de Gibraltar (1476)
Batalla de Gibraltar (1476)
Coord.: 36° 9′ 0″ N, 5° 21′ 0″ O / 36.15000°N,5.35000°O / 36.15000; -5.35000
Data1476 Modifica el valor a Wikidata
LlocGibraltar Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria castellana
Bàndols
Portugal Regne de Portugal Castella Corona de Castella
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants en cap
Portugal Álvar Mendes Castella Carlos de Valera
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Andreu Sunyer
Forces
2 galeres
dues caravel·les
carraca genovesa
3 naus
5 caravel·les
4 galeres catalanes
Baixes
Una galera i dues caravel·les capturades
Una galera i una carraca enfonsada
Cap

AntecedentsModifica

Des de finals de febrer de 1476 existien plans per a enviar una flota capitanejada per Antón Martín Neto per atacar els portuguesos i per ocupar l'Illa de Santo Antão.[1] L'expedició no es va dur a terme, i part de la flota va formar part de l'estol de les naos biscaines Zumaia comandada per Juan de Mendara, Salazar capitanejada per Pedro de Salazar i Gaviola, capitanejada per Ortún Pérez de Gaviola,[2] cinc caravel·les castellanes armades per Diego de Valera i comandades pel seu fill Carlos de Valera[3] i quatre galeres catalanes d'Andreu Sunyer[4] reunit a la desembocadura del Guadalquivir per lluitar contra els portuguesos per al control de l'estret de Gibraltar.[5][6]

La batallaModifica

La flota aconsegueix interceptar i derrotar l'abril o maig a una flota portuguesa al comandament de Álvar Mendes, que capitanejava la galera La Borralla, de 500 tripulants i considerada la millor del seu temps, capturant una galera i dues caravel·les, mentre que "la Borralla" és incendiada per evitar la seva captura, i també a una carraca genovesa que retornava de Pisa carregada d'armadures per a la guerra amb Castella[7] a la qual havien de protegir[8]

ConseqüènciesModifica

El resultat, tot i que victoriós per al regne de Castella, va suposar l'enfrontament entre les caravel·les castellanes i les galeres catalanes per l'ocupació de la nau genovesa amb mercaderies valorades en 300.000 morabatins, que va acabar enfonsada per evitar la seva captura igual que la galera La Borralla.[3]

En saber que de Lisboa han salpat 20 caravel·les al comandament de Fernao Gomes cap a Guinea, salpa la flota de Carlos de Valera composta per les naus biscaïnes Salazar, la major i capitanejada pel propi Carlos de Valera, Gaviola, capitanejada per Pedro del Puerto i Lekeitio, capitanejada per Antón Martín Neto[2] i 9 caravel·les andaluses: 4 de Moguer i 5 d'El Puerto de Santa María contra els interessos portuguesos a Guinea. Després de saquejar l'Illa de Santo Antão[9] desisteix la Gaviola i torna a Sanlúcar.[10] Les illes de Cap Verd van ser ocupades per forces de la Corona de Castella fins el Tractat d'Alcaçovas de 1479 quan restablert el domini portuguès a les illes,[11] però la flota castellana fou derrotada a la batalla naval de Guinea.[12]

ReferènciesModifica

  1. Aznar Vallejo, Eduardo «La expedición de Charles de Valera a Guinea». En la España Medieval, 25, 2002, pàg. 405 [Consulta: 8 gener 2020].
  2. 2,0 2,1 Ronquillo Rubio, Manuela. Los vascos en Sevilla y su tierra durante los siglos XIII, XIV y XV: fundamentos de su éxito y permanencia. Bizkaiko Foru Aldundia, 2004, p. 86. 
  3. 3,0 3,1 Jiménez de la Espada, Marcos. La guerra del moro a fines del siglo XV, 1940. 
  4. Geronimo Zurita y Castro. Anales de la Corona de Aragon. Compuestos por Geronymo Çurita, chronista de dicho reyno. Tomo primero -sexto!: Los cinco libros postreros de la segunda parte de los Anales de la Corona de Aragon. Compuestos por Geronymo Çurita chronista de dicho reyno. Tomo quarto. en el Colegio de San Vicente Ferrer, 1610, p. 256–. 
  5. Fernández Duro, Cesáreo. La marina de Castilla desde su origen y pugna con la de Inglaterra hasta la refundición en la Armada española. Madrid: El Progreso editoriral, 1894, p. 202. 
  6. Diego de Valera. Epístolas de Mosen Diego de Valera: enbiadas [sic] en diversos tiempos é á diversas personas. Sociedad de Bibliófilos Españoles, 1878, p. 71–. 
  7. Fernández de Palencia, Alfonso. Crónica de Enrique IV. vol. 4. Tip. de la Revista de archivos, 1908, p. 209. 
  8. Fernández Duro, Cesáreo. La marina de Castilla desde su origen y pugna con la de Inglaterra hasta la refundición en la Armada española. Madrid: El Progreso editoriral, 1894, p. 203. 
  9. Álvarez de Toledo, Luisa Isabel. África versus América: la fuerza del paradigma. Junta Islámica, Centro de Documentación y Publicaciones, 2000, p. 88. ISBN 8460711358. 
  10. «1476». Cronología histórica. [Consulta: 8 gener 2020].
  11. Ferrada-Noli, Marcello. «From Italy to Cape Verde - 550 Years. A biographical study of navigator Antonio de Noli», 2010. [Consulta: 8 gener 2020].
  12. de Pina, Rui. Chronica d'El-Rei D. Affonso V. Lisboa: Bibliotheca de Classicos Portuguezes, 1904.