Tractat d'Alcáçovas

(S'ha redirigit des de: Tractat d'Alcaçovas)

El Tractat d'Alcáçovas fou un tractat de pau entre el Regne de Portugal i els sobirans dels regnes Castella, Aragó i Sicília,[a] signat a la localitat portuguesa d'Alcáçovas el 4 de setembre de 1479 i que entrà en vigor posteriorment, quan fou ratificat a Toledo el 6 de març de 1480. Es compon de quatre conjunts d'acords:[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat d'Alcáçovas
Imatge
Tipustractat de pau
tractat internacional Modifica el valor a Wikidata
Data4 setembre 1479 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Entrada en vigor6 març 1480 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAlcaçovas (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Signatari
CausaFi de la Segona Guerra de Successió castellana
EfectesAlfons V renúncia al tron de Castella i els Reis Catòlics renuncien al tron de Portugal
Repartiment de territoris colonials a l'Àfrica (Canàries, Açores, Guinea i Cap Verd entre d'altres)
  • S'acorda el casament de Joana la Beltraneja amb l'infant hereu dels Regnes de les Espanyes, infant Joan d'Aragó o bé l'opció d'ingressar en un convent portuguès renunciant als seus drets i títols castellans. Joana la Beltraneja va escollir finalment aquesta última opció, restant reclosa fins a la seva mort el 1530.[4]
  • S'acorda el casament de la infanta Isabel d'Aragó amb el príncep Alfons de Portugal, fill del príncep Joan de Portugal, que renuncia al tron de Castella. L'enorme dot de la núvia comprenia en realitat una indemnització de guerra i el compromís mutu de casar amb la persona que ocupés el lloc de la víctima en l'ordre successori. El poder que els acords atorgaven als Bragança era la preocupació essencial de l'hereu portuguès: treia el cap aquí la terrible divisió de la família reial portuguesa que esclataria dramàticament en el regnat de Joan II.[5]
  • Es perdona als castellans implicats en el suport a Alfons V, incloent els que encara romanien en rebel·lia, devolució dels seus béns, alliberament de presoners sense rescat, restitució de fortaleses preses i llibertat de comerç i garanties per als mercaders. Encara que es va iniciar immediatament el compliment d'aquests compromisos, el camí va ser llarg i estarrufat de dificultats, profunda la desconfiança generada per la guerra, i nombroses les reclamacions i desacords en la valoració dels béns retornats i en la depuració de la justícia del títol de propietat dels mateixos.[6]
Extracte de l'acord
« [...]Otrosi quisieron más los dichos señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia, los plugo para que esta paz sea firme e estable e para siempre duradera e prometieron desde ahora para en todo tiempo, que por si ni por otro publico ni secreto, ni sus herederos e sucesores, no turbaran e molestaran ni inquietaran, de hecho ni de derecho, en juicio ni fuera de juicio, a los dichos señores rey a príncipe de Portugal ni a los reyes que por el tiempo fueren de Portugal ni sus reinos, la posesión e casi posesión en que estuvo, en todos los tratos, tierras e rescates de Guinea, con sus minas de oro e cualesquier otras islas, costas, tierras, descubiertas e por descubrir, halladas e por hallar, islas de la Madera, Puerto Santo e Desierto e todas las islas de los Azores e Islas de las Flores cabe las Islas de Cabo Verde e todas las islas que ahora están descubiertas e cualesquier otras islas que se hallaren o conquistaren, de las Islas de la Canaria para ayuso contra Guinea, porque todo lo que es hallado e se hallare, conquistase o descubriere en los dichos términos, allende de que es hallado ocupado o descubierto, queden a los dichos rey e príncipe de Portugal e a sus reinos, quitando solamente las islas de Canaria, conviene a saber Lanzarote, La Palma, Fuerteventura, La Gomera, el Hierro, la Graciosa, la Gran Canaria, Tenerife e todas las otras Islas de Canaria ganadas e por ganar, las cuales quedan a los reinos de Castilla y León e los reinos de Aragón e de Sicilia »
— Detall del tractat[7]

NotesModifica

  1. (...)dichos señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia(...)

ReferènciesModifica

  1. Álvarez Palenzuela, Vicente Ángel. «La guerra civil castellana y el enfrentamiento con Portugal. (1475-1479)» (en castellà). Universidad Autónoma de Madrid.
  2. «Tratado de Alcaçovas». Instituto Nacinal de Tconologias Educativas y de Formación del Profesorado. [Consulta: 10 octubre 2021].
  3. Blake, John W. Europeans in West Africa : 1450-1560 ; documents to illustrate the nature and scope of Portuguese enterprise in West Africa, the abortive attempt of Castilians to create and empire there, and the early English voyages to Barbary and Guinea.. [Place of publication not identified]: Read Books, 2012. ISBN 1-4067-2889-6. 
  4. Villarroel González, Óscar. Juana la Beltraneja : la construcción de una ilegitimidad, 2014. ISBN 978-84-7737-568-5. 
  5. Sanz Hermida, Jacobo S. «A vos Diana primera leona: literatura para la princesa y reina de Portugal, la infanta Isabel de Castilla» (pdf). Península: revista de estudios ibéricos, 2004, pàg. 379-394. ISSN: 1645-6971.
  6. Casero, Rosa López. Últimos días con Fernando: El mayor rey de las Españas (en castellà). Ediciones Beta III Milenio, 2017-06-19. ISBN 978-84-16809-33-2. 
  7. Textos de Historia del Derecho Español (en castellà), 2004, p. 101-102. 

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tractat d'Alcáçovas