Batalla de Mezőkeresztes
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La batalla de Mezőkeresztes fou un enfrontament militar entre otomans i hongaresos prop de la ciutat de Mezőkeresztes, el 26 d'octubre de 1596.
Guerra Llarga Turca  | |||
|---|---|---|---|
 Representació de la batalla | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 24-26 d'octubre de 1596 | ||
| Coordenades | 47° 49′ 31″ N, 20° 41′ 17″ E / 47.8253°N,20.6881°E | ||
| Lloc | Mezőkeresztes (actual Hongria) | ||
| Estat | Hongria | ||
| Resultat | Victòria otomana | ||
| Imperi Otomà | |||
| Bàndols | |||
| |||
.svg){kind=small}
Antecedents
modificaMehmet II havia ocupat Eger i les forces imperials enviades en ajut d'aquesta ciutat, van arribar tard i ara volien intentar reprendre el castell; després d'alguns dubtes aquestes tropes van decidir entaular batalla amb els otomans. Manaven els imperials l'arxiduc Maximilià; el príncep de Transsilvània Segimon Bathory estava també allí amb les seves forces; això sumava en total uns 50.000 homes. Els otomans era més o menys el doble, però tècnicament els europeus eren superiors sobretot per l'artilleria, que era més potent.
Batalla
modificaEl 22 i 25 d'octubre es van produir xocs preliminars i la batalla va començar el dia 26 després del migdia. Els imperials van dominar la situació i els otomans van iniciar la retirada però es va ordenar la persecució i llavors la superioritat otomana es va imposar i van aconseguir la victòria.
Conseqüències
modificaMalgrat aquesta victòria, els otomans van adonar-se per primera vegada de la superioritat dels equips militars occidentals sobre les armes otomanes. Aquesta batalla va ser la primera significativa a Europa central entre un gran exèrcit cristià i l'exèrcit turc otomà després de la batalla de Mohács. No obstant això, els austríacs van reconquerir Győr i Komarom el 1598 i la guerra entre Valàquia i els otomans va continuar fins a finals del 1599, quan Miquel no va poder continuar la guerra a causa del poc suport dels seus aliats.
Tot i la bona posició de Mehmet III al final de la batalla no la va saber explotar i els imperials tampoc podien fer res, i l'estat de guerra va durar uns anys. En aquest temps alguns timars no van comparèixer i altres van deixar de pagar i molts timariotes van veure els seus dominis confiscats (uns 550); els desposseïts es van unir als rebels djalalis i van crear problemes a l'estat otomà.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia de l'Islam, VI, 1023
