Obre el menú principal

El Combat de Torredembarra o batalla de Torredembarra es lliurà el 16 de juliol de 1713 entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Infotaula de conflicte militarCombat de Torredembarra
Guerra de Successió Espanyola
Combat de Torredembarra (Catalunya 1659-1716)
Combat de Torredembarra
Combat de Torredembarra
Combat de Torredembarra (Catalunya 1659-1716)
Coord.: 41° 8′ 0″ N, 1° 24′ 0″ E / 41.13333°N,1.40000°E / 41.13333; 1.40000
Tipus batalla
Data 16 de juliol de 1713
Coordenades 41° 08′ 00″ N, 1° 24′ 00″ E / 41.13333333°N,1.4°E / 41.13333333; 1.4
Lloc Torredembarra
Resultat Victòria borbònica.
Caiguda definitiva de Tarragona
Front Front exterior
Campanya Guerra dels catalans (1713-1714)
Bàndols
Dues Corones borbòniques

Espanya 1701-1760 Corona Espanyola

França regne Corona Francesa
Tres Comuns de Catalunya

Diputació del General de Catalunya Diputació
Consell de Cent de Barcelona Consell de Cent

Braç militar Braç Militar
Comandants en cap
Reial Exèrcit de Felip V
Escut Felip V Diego González
Exèrcit de Catalunya
Creu de Sant Jordi Rafael Nebot
Forces
300 cavalleria
380 granaders (3 companyies)
1.000 soldats d'infanteria[1]
500 cavalleria
750 infanteria[2]
Baixes
400 presoners
70-80 morts[2]
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

Després de la signatura del Tractat d'Utrecht, Tarragona resistí a l'ocupació borbònica. Juan Francisco de Bette, marquès de Lede[3] general dels exèrcits borbònics, va aconseguir-ne la capitulació el 14 de juliol de 1713 pacíficament i sense resistència, ja que les tropes imperials havien rebut l'ordre d'evacuar la ciutat per part del generalíssim austríac Guido von Starhemberg, però el general Rafael Nebot, amb 400 soldats de cavalleria aragonesa, 400 voluntaris d'infanteria aragonesos i 350 miquelets catalans[4] va dirigir-se a Tarragona per impedir-ho.

La batallaModifica

L'exèrcit de Rafael Nebot va ser interceptat el 16 de juliol de 1713 abans d'arribar a la seva destinació,[5] i es va situar dalt d'un turó a prop d'Altafulla, va ordenar l'atac a un destacament borbònic, format per 300 soldats de cavalleria i tres companyies de granaders,[2] a les ordres del brigadier Diego González, que avançaren sobre els horts de Torredembarra.[6] Als borbònics s'afegiren mil granaders del destacament del capità Novales.[2]

Enmig de la batalla, el capità Ambrós, del regiment de Nebot, va donar l'ordre de retirar-se a la cavalleria catalana que manava a l'ala esquerra en veure el gran cos de cavalleria borbònica. El tinent Osorio va donar la mateixa veu a la cavalleria aragonesa de la dreta i la infanteria es va veure desemparada de tot suport de la cavalleria. Aleshores, Diego González va ordenar a les seves tropes de llançar-se a discreció sobre els fusellers catalans i els voluntaris aragonesos.[7]

ConseqüènciesModifica

La batalla de Torredembarra va resultar una gran derrota per als austriacistes: 400 presoners i una vuitantena de morts, mentre la resta de la tropa es replegava fins a Barcelona.[8] El marquès de Lede, sota les ordres del duc de Pòpuli, i en última instància per instigació del mateix Felip V de Castella, va dur a terme una política atroç de represàlia dels presoners de guerra catalans, penjant un delme i enviant la resta a galeres[9] fet que va servir de propaganda per al poder borbònic.[10]

Cada 18 de maig, el nucli antic de Torredembarra commemora els fets de la Guerra de Successió amb la recreació del campament militar de la batalla.

ReferènciesModifica

  1. El brigadier Diego González
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Torras i Ribé, 2005, p. 41.
  3. de Cadenas y Vicent, Vicente. Caballeros de la Orden de Santiago, siglo XVIII, Volum 2 (en castellà). Ediciones Hidalguía, 1977, p.188. ISBN 8400037200. 
  4. Serra i Sellarés 2010: p. 114
  5. Pedralbes. Universitat de Barcelona, Volum 23, 2a ed., p.264 [Consulta: 12 març 2011].
  6. Serra i Sellarés 2010: p. 116
  7. Castellví 2002: Vol. III, pp. 836 i 837
  8. Diccionari biogràfic, Volum 3. Albertí, 1970, p.337. 
  9. Torras i Ribé, 2005, p. 43.
  10. Serra i Sellarés 2010: p. 118

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica