Obre el menú principal

Batalla de Valtierra

La batalla de Valtierra fou un combat que va enfrontar les tropes d'Alfons el Bataller, el rei d'Aragó amb les tropes musulmanes de l'emir de Saraqusta, Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain el 24 de gener de 1110. El rei saragossà fou derrotat i mort

Infotaula de conflicte militarBatalla de Valtierra
Reconquesta
Batalla de Valtierra situat respecte Arago 1104
Osca
Montsó
Barbastre
Qalat al-Ayyub
Tudela
Albarrasí
Saraqusta (1101,1118)
Bolea (1101)
Fraga (1133-1134)
Cutanda (1120)
Valtierra (1110)
Morella (1117)
Larida (1123)
Fronteres el 1104.
En verd fosc, l'Imperi almoràvit
En marró clar, el Regne d'Aragó
En marró fosc, el Regne de Navarra
En blau, el comtat d'Urgell
En carbassa, la Corona de Castella
En groc, el Regne de França
Tipus batalla
Data 24 de gener de 1110
Coordenades 42° 48′ 00″ N, 1° 38′ 00″ O / 42.8°N,1.6333333333333°O / 42.8; -1.6333333333333
Lloc Valtierra, Emirat de Saraqusta
Resultat victòria aragonesa
Bàndols
Regne d'Aragó Regne d'Aragó Islam Emirat de Saraqusta
Comandants en cap
Regne d'Aragó Alfons el Bataller Islam Ahmed ibn Yusuf al-Mustain
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

Article principal: Almoràvit

La conquesta de Tulaytula per Alfons VI de Castella en 1085 va comportar la incorporació d'extenses zones de terreny a la Corona de Castella va fer que Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid l'emir d'Isbiliya sol·licités l'ajut militar de Yusuf ibn Tashfin l'emir almoràvit que ja s'havia apoderat de tot el Marroc. Després de creuar l'Estret de Gibraltar, els almoràvits van derrotar Alfons VI de Castella el 1086 a la batalla de Sagrajas i van convertir-se a ser els amos i senyors del sud de la península Ibèrica. La conquesta de Balansiya d'el Cid va suposar un impediment la seva expansió al nord, però el 1102, uns anys després de la mort del Cid, Balansiya va tornar al domini islàmic, encara en vida de Yusuf ibn Tashfin, i Sahla va caure dos anys més tard.

Únicament l'emirat de Saraqusta quedava lliure del domini almoràvit, i Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain va signar un pacte de submissió, en virtut del qual els nous senyors africans permetrien la independència del seu regne mentre ell visqués.[1]

La batallaModifica

Les tropes d'Alfons el Bataller, el rei d'Aragó es van enfrontar amb les tropes musulmanes que havien passat a l'ofensiva[2] arribant fins a Olite,[3] dirigides per l'emir de Saraqusta, Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain el 24 de gener de 1110, i en la batalla el rei saragossà fou derrotat i mort.

ConseqüènciesModifica

Alfons el Bataller va atorgar a la vila el Fur de Sobrarb i el títol de Molt noble i Molt lleial.[4] A Valtierra hi va haver una important comunitat àrab, fins i tot van arribar a construir una mesquita, que es va destruir per construir l'Església.

La derrota a Valtierra va precipitar la conquesta de l'emirat de Saraqusta per les tropes almoràvits d'Alí ibn Yússuf, que entraven a la ciutat el 29 de juny del 1110 mentre Abd al-Malik ibn Ahmed Imad al-Dawla es va retirar a la seva fortalesa de Rueda de Jalón, on va establir l'emirat de Rueda de Jalón on convertit en vassall d'Alfons encara va exercir una mena de poder per espai de vint anys.

ReferènciesModifica

  1. (castellà) Alberto Cañada Juste, La batalla de Cutanda (1120)
  2. (castellà) Biografías y vidas, Alfonso I el Batallador
  3. (castellà) Gran Enciclopedia Aragonesa, Batalla de Valtierra
  4. (castellà) Ajuntament de Valtierra, Historia

Coord.: 42° 48′ 00″ N, 1° 38′ 00″ O / 42.8°N,1.6333333333333°O / 42.8; -1.6333333333333