Batalla de la punta Hermea
La batalla de la punta Hermea va ser una batalla de la Primera Guerra Púnica del 255 aC on els romans van enviar una flota de 350 quinquerrems[n. 1] i més de 300 transports per evacuar els seus supervivents, que estaven sent assetjats a Aspis. Els dos cònsols de l'any, Servi Fulvi Petí Nobílior i Marc Emili Paulus, van acompanyar la flota.[2][3][4] Van capturar l'illa de Pantel·leria en el camí.[5] Han sobreviscut pocs detalls de la batalla.
Primera Guerra Púnica  | |
|---|---|
| Tipus | batalla naval |
| Data | 255 aC |
Els cartaginesos van intentar oposar-se a l'evacuació amb 200 quinqueremes. Van interceptar els romans davant del cap Hermaeum (el modern cap Bon o Ras ed-Dar), una mica al nord d'Aspis. Els 40 vaixells romans que havien quedat per donar suport a la força de Règul durant l'hivern van sortir d'Aspis per unir-se a la lluita. Els cartaginesos estaven preocupats que estarien encerclats per la flota romana més gran i, per tant, navegaven prop de la costa.[6] No obstant això, els vaixells cartaginesos van ser superats i es van fixar contra la costa, on molts van ser abordats a través del corb i capturats, o obligats a la platja.[7][8] 114 dels seus vaixells van ser capturats, juntament amb els seus tripulants, 16 d'ells van ser enfonsats.[7] No se sap quantes van ser, si n'hi ha, les pèrdues romanes; la majoria dels historiadors moderns assumeixen que no n'hi havia cap.[2][4] L'historiador Marc DeSantis suggereix que la manca de soldats que serveixen com a marines als vaixells cartaginesos, en comparació amb els romans, pot haver estat un factor en la seva derrota i en el gran nombre de vaixells capturats.[9]
Referències
modifica- ↑ Tipps, 1985, p. 432-465.
- ↑ 2,0 2,1 Goldsworthy, 2006, p. 115.
- ↑ Lazenby, 1996, p. 111.
- ↑ 4,0 4,1 Tipps, 1985, p. 438.
- ↑ Rankov, 2015, p. 157–158.
- ↑ Meijer, 1986, p. 159.
- ↑ 7,0 7,1 Casson, 1991, p. 164.
- ↑ Andrei i Nedu, 2010, p. 208.
- ↑ DeSantis, 2016, p. 108.
Bibliografia
modifica- Hau, Lisa. Moral History from Herodotus to Diodorus Siculus. Edimburg: Edinburgh University Press, 2016. ISBN 978-1-4744-1107-3.
- Lazenby, John. The First Punic War: A Military History. Stanford, California: Stanford University Press, 1996. ISBN 978-0-8047-2673-3.
- Tipps, G.K. «The Battle of Ecnomus». Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, 34, 4, 1985, pàg. 432–465. JSTOR: 4435938.
- «A War of Phases: Strategies and Stalemates». A: A Companion to the Punic Wars. Chichester, West Sussex: John Wiley & Sons, 2015, p. 149–166. ISBN 978-1-4051-7600-2.
- Meijer, Fik. A History of Seafaring in the Classical World. London; Sydney: Croom and Helm, 1986. ISBN 978-0-7099-3565-0.
- Casson, Lionel. The Ancient Mariners. 2a edició. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1991. ISBN 978-0-691-06836-7.
- Andrei, Cristina; Nedu, Decebal «The Campaign of Marcus Atilius Regulus in Africa, Military Operations by Sea and by Land (256−255 B.C.)». Constanta Maritime University Annals. Constanta Maritime University [Constanta, Romania], 2010, pàg. 206–209. ISSN: 1582-3601.
- DeSantis, Marc. Rome Seizes the Trident: The Defeat of Carthaginian Seapower and the Forging of the Roman Empire. Barnsley: Pen and Sword, 2016. ISBN 978-1-4738-7990-4.
Notes
modifica- ↑ La xifra de tres-cents cinquanta vaixells de guerra prové de Polibi. No obstant això, la majoria dels principals historiadors del segle XX, inclosos Karl Julius Beloch, Gaetano De Sanctis i F. W. Walbank, van defensar xifres més baixes, de dos-cents deu o dos-cents cinquanta, ja que consideraven que la de Polibi es basava en un error de càlcul o era simplement propaganda romana. El 1985, l'historiador G. K. Tipps va publicar un article influent a favor de la xifra de Polibi, i des de llavors els estudiosos moderns han seguit generalment les seves conclusions.[1]