Obre el menú principal

La batalla del llac Huleh , el juny del 1157, fou un episodi de les croades en què l'exèrcit del rei Balduí III de Jerusalem caigué en un parany en la Vall d'Hula i fou severament derrotat pel de Nur-ad-Din Mahmud, emir d'Alep i Damasc. El rei i alguns dels seus soldats aconseguiren fugir i refugiar-se en un castell de la rodalia, però la resta moriren o bé foren capturats. El Regne de Jerusalem només se salvà de ser conquerit perquè el cap musulmà caigué malalt i hagué d'abandonar la campanya militar.

Infotaula de conflicte militarBatalla del llac Hula
croades
Batalla del llac Huleh (Orient Proper)
Batalla del llac Huleh
Hula
Coord.: 33° 6′ 12″ N, 35° 36′ 33″ E / 33.10333°N,35.60917°E / 33.10333; 35.60917
Tipus batalla
Data juny del 1157
Lloc Vall d'Hula
Resultat Gran derrota dels croats.
Bàndols
Regne de Jerusalem turcs seljúcides
Comandants en cap
Balduí III de Jerusalem Nur-ad-Din Mahmud
Forces
desconeguda desconeguda
Baixes
moltes desconegudes
Modifica les dades a Wikidata

ContextModifica

El 1154, Nur-ad-Din Mahmud aconseguí el seu objectiu de conquerir Damasc i afegir Síria a l'imperi dels Zengi. En comptes d'enfrontar-se a diversos petits emirats, els estats croats tenien ara com a adversari un poderós imperi unificat sota un sol líder. Cada any els pastors de Damasc acostumaven a portar els seus ramats a pasturar per la zona de Banias, en territori dels croats, els quals els en donaven permís. El febrer del 1157, Balduí ordenà al seu exèrcit que els ataqués i els expropià els animals per pagar deutes del reialme. Aquest acte d'agressió violava la treva entre el bàndol musulmà i el cristià. Nur ad-Din respongué enviant atacs a totes les poblacions de la frontera del estats cristians.[1]

La batallaModifica

Nur ad-Din muntà setge a la ciutat fortificada de Banias, situada als peus del Mont Hermon i defensada pels cavallers hospitalers. Pel juny, el rei Balduí aplegà un exèrcit i l'envià a trencar el setge de Banias. Mentre estaven acampats a prop del llac Hula, a la part alta de la vall del riu Jordà, les tropes de Nur ad-Din els atacaren inesperadament. El cronista Guillem de Tir escriví que no hi havia cap home vigilant en el campament cristià.[2] L'historiador R. C. Smail creu que aquesta derrota es produí a causa de la manca de precaució per part del rei Balduí, que no respectà les normes bàsiques d'acampada militar sabent que l'enemic era a prop.[3] Balduí i un petit grup de supervivents aconseguiren refugiar-se en el castell de Safed.[4] Les pèrdues foren considerables. Segons el cronista Ibn al-Qalanisi, molts croats foren capturats però també molts foren decapitats en la batalla, els caps dels quals es portaren a Damasc per fer una celebració de la victòria.[5]

ConseqüènciesModifica

Llevat del gran nombre de baixes en el bàndol cristià, territorialment no tingue conseqüències, ja que els musulmans abandonaren el setge de Banias i aquesta ciutat romandria part dels estats croats fins al 1164. Nur ad-Din emmalaltí poc després d'aquesta victòria i Balduí aprofità per iniciar una campanya al nord de Síria. Els francs no aconseguiren muntar setge a Xaizar, però capturaren el castell d'Harenc per al Principat d'Antioquia l'hivern del 1157. Però això només incità Nur ad-Din a recuperar-lo en la batalla d'Harenc el 1164, encara que abans hi hagué un altre enfrontament, la batalla d'al-Buqaia el 1163.

ReferènciesModifica

  1. Oldenbourg, 1966, p. 349.
  2. Smail, 1956, p. 124.
  3. Smail, 1956, p. 133.
  4. Robinson; Smith, 1856, p. 426.
  5. Oldenbourg, 1966, p. 350.

BibliografiaModifica

  • Babcock, E.A.; Krey, A.C.. William of Tyre: A History of Deeds Done Beyond the Sea. Columbia University Press, 1943. 
  • Oldenbourg, Zoé. The Crusades. Pantheon Books, 1966. 
  • Robinson, Edward; Smith. Later Biblical Researches in Palestine and adjacent regions: A Journal of Travels in the year 1852. Murray, 1856. 
  • Runciman, Steven. A History of the Crusades. University Press, 1955. 
  • Smail, R. C.. Crusading Warfare 1097-1193. Barnes & Noble Books, 1956. ISBN 1-56619-769-4.