Batracomiomàquia

Poema epicoburlesc grec anònim

La Batracomiomàquia (en grec Βατραχομυομαχία, de βάτραχος ‘granota’, μῦς ‘ratolí’ i μάχη ‘batalla’) o la batalla de les granotes i els ratolins és un poema epicoburlesc en forma de paròdia de la Ilíada, atribuïda a Homer pels romans, però segons Plutarc és obra de Pigres d'Halicarnàs, el germà (o fill) d'Artemisia I de Cària i aliada de Xerxes.[1] La majoria d'estudiosos moderns, però, l'atribueixen a un poeta anònim de l'època d'Alexandre el Gran;[2][3] fins i tot s'han suggerit autors posteriors, com Llucià.[4] Se'n conserven 303 hexàmetres.[5]

Infotaula de llibreBatracomiomàquia
(grc) Bατραχομυομaχία Modifica el valor a Wikidata
Homerus - Odissea, 1794 - 3939651 F.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autoranònim Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec antic Modifica el valor a Wikidata
Publicaciósegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
EdicióGuerra dei topi e delle rane (en) Tradueix, Guerra de' topi e delle rane (en) Tradueix, La guerra dei topi e delle rane (en) Tradueix, Homérova Batrachomyomachie čili Žab a Myší vojna (en) Tradueix, Batrachomyomachia (en) Tradueix, La Batracomiomaquia (Alenda tr.) (en) Tradueix, La Odisea (en) Tradueix, Guerra dei topi e delle rane (en) Tradueix i Q102274565 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereparòdia Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Un ratolí (Psicàrpax) que beu aigua d'un llac es troba amb el rei de les granotes (Fisignat), que el convida a casa seva. Mentre el rei de les granotes neda a través del llac, amb el ratolí assegut a l'esquena, es troben davant d'una espantosa serp d'aigua. La granota es submergeix, oblidant-se del ratolí, que s'ofega. Un altre ratolí és testimoni de l'escena des de la riba del llac i s'afanya a explicar-ho a tothom. Els ratolins es preparen per lluitar i així venjar la traïció del rei de les granotes, i envien un herald a les granotes amb una declaració de guerra. Les granotes culpen el seu rei, que nega l'incident. Mentrestant, Zeus, en veure la guerra que es prepara, proposa que els déus prenguin partit i, en concret, Atena ajudi els ratolins. Atena s'hi nega, dient que els ratolins li han fet moltes malifetes. Al final, els déus decideixen limitar-se a observar en lloc d'implicar-se. Es produeix una batalla i els ratolins en resulten guanyadors, però Zeus convoca un exèrcit de crancs per evitar la destrucció completa de les granotes. Impotent contra els crancs blindats, els ratolins es retiren i la guerra, que ha durat un sol dia, s'acaba al capvespre.

ReferènciesModifica

  1. Plutarc. De Herodoti Malignitate, 43, o Moralia, 873f.
  2. Batrachomyomachia: A Classical Parody[Enllaç no actiu]
  3. Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  4. On when the Batrachomyomachia was not written
  5. «Batracomiomàquia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 agost 2019].