Baus

municipi francès

Els Baus[1] (en occità provençal Lei Bauç de Provença, ço és "els Balços";[2] en francès Les Baux-de-Provence) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. Té una població de 428 habitants, segons el cens de 2014.[3]

Plantilla:Infotaula geografia políticaBaus
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 44′ 38″ N, 4° 47′ 43″ E / 43.7439°N,4.7953°E / 43.7439; 4.7953
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióProvença-Alps-Costa Blava
DepartamentBoques del Roine Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població289 (2021) Modifica el valor a Wikidata (15,99 hab./km²)
GentiliciBaussenc, baussenca
Geografia
Superfície18,07 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud52 m-310 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal13520 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc weblesbauxdeprovence.com Modifica el valor a Wikidata
Instagram: communebauxdeprovence Modifica els identificadors a Wikidata

El municipi està centrat al voltant d'un poble situat sobre un esperó rocós de 200 m d'altitud,[4] començament d'un altiplà i primer contrafort de la cadena de les Alpilles. El municipi és dominat per una vasta fortalesa, avui en ruïnes, des d'on es gaudeix d'una àmplia vista sobre les planes del sud, cap a Arle i la Camarga.

Els habitants són els baucencs (femení: baucenques).[cal citació]

En aquest municipi hi va ser explotat per primera vegada el mineral d'alumini, la bauxita.

Aquest municipi pertany a l'associació Els vilatges més bells de França.[5]

Demografia

modifica
Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
3 531 394 575 506 510 498 - 484 431
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
412 404 415 395 360 350 367 337 338
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
355 301 300 216 220 204 198 151 180
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016
253 295 367 433 457 434 - - -
2019 - - - - - - - -
- - - - - - - - -


Història

modifica

Les capacitats defensives de l'indret l'han fet des de sempre un lloc atraient per a l'hàbitat humà. Han estat trobats rastres de vida que han estat datats a uns 6.000 anys. Va ser utilitzada pels Celtes com un fort o un oppidum al voltant del segle ii aC.

A l'edat mitjana va esdevenir una plaça forta d'un domini feudal controlant 79 ciutats i pobles de la rodalia. La fortalesa va ser construïda del segle xi al xiii, sobre una vasta extensió de set hectàrees. Els senyors dels Baus van controlar la Provença durant nombrosos anys, aconseguint una forta reputació. Deien ser descendents del rei-mag Baltasar, per això sortia al seu escut d'armes una estrella de plata de setze punxes, per a recordar la que, segons l'Evangeli, va guiar els tres reis cap a Betlem; i la seva inscripció era «a l'atzar, Baltasar».

La fortalesa ha tingut una història militar moguda i va ser objecte de nombrosos assalts. La sòlida torre de l'homenatge que actualment encara la domina, recorda la importància d'aquest castell, objecte de totes les cobdícies, en el moment de l'època medieval.

Al segle xii els senyors dels Baus es van sotmetre al final de les guerres baussenques. El gran castell va començar a tenir una reputació per la seva cort fortament cultivada i cavalleresca. El domini disminueix finalment al segle xv a la mort de l'última princesa dels Baus.

Els Baus, així com la Provença, són llavors lligats a la corona de França sota la fèrula de la família Manville. El poble va esdevenir un centre del protestantisme i va temptar fins i tot una revolta contra la corona el que comportà que, el 1632, el cardenal Richelieu ordenés enderrocar el castell i els seus murs.

El 1642, la ciutat va ser oferta a la família Grimaldi en tant que marquesat. El títol de Marquès dels Baus els és d'altra banda encara reconegut. Administrativament, la ciutat és francesa i el títol de marquès dels Baus és tradicionalment donat a l'hereu del tron monegasc, actualment Albert de Mònaco).

El 1822 s'hi descobreix l'existència de bauxita pel geòleg Pierre Berthier. El mineral és intensament explotat per l'empresa Pechiney fins al seu esgotament al final del segle xx.

El nombre d'habitants que viu encara a la vila vella - la part alta del poble - és només de 22 habitants, i menys de 450 habitants per a tot el municipi, mentre que en el temps de màxima esplendor hi vivien aproximadament 4.000 baucencs.

Administració

modifica
Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1995-2009 Gérard Jouve
2009- Michel Fenard

Llocs d'interès

modifica

El municipi té 22 monuments històrics, encara que la major part dels edificis que componen el castell es troben en l'actualitat en estat de ruïnes.

Fills il·lustres

modifica

Referències

modifica
  1. «Baus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Segons la norma clàssica de l'occità: Lei Bauç de Provença; segons la norma mistralenca: Li Baus de Prouvènço
  3. [enllaç sense format] https://www.insee.fr/fr/statistiques/2534314?geo=COM-13011
  4. En occità, un bauç és un esperó rocós o un penya-segat
  5. Els pobles més bonics de França: Baus