Beatrice Masini (Milà, 1 d'abril de 1962) és escriptora, traductora i periodista.

Infotaula de personaBeatrice Masini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Catòlica del Sagrat Cor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, periodista, traductora Modifica el valor a Wikidata

Ha escrit més de vint llibres també per a adolescents i joves, i alguns destinats a un públic més adult. Ha rebut alguns premis a Itàlia: Premi Pippi, Premi Elsa Morante i Premi Andersen - El món de la infància com a millor autor.

Després de llicenciar-se en lletres clàssiques, va començar a treballar primer com a periodista a Il Giornale i després a La voce. A partir del 1995 va començar a col·laborar amb diverses editorials com a traductora i editora.[1] En particular, és coneguda per traduir a l'italià els llibres de la saga Harry Potter del tercer al setè.[2]

Des de 1996 és autora de llibres infantils, traduïts a diversos països, entre els quals destaquen La casa di bambole non si tocca (1998, Premi Castello Sanguinetto 1999), Signore e signorine corale greca (2002, premi Pippi 2004), La spada e il cuore – Donne della Bibbia (2009, premi Elsa Morante Ragazzi i Premi Andersen al millor autor), Il buon viaggio (2017) i Più grande la paura (2019). Entre els seus treballs posteriors s'inclouen Tentativi di botanica degli affetti (2013, finalista al Premi Campiello), I nomi che diamo alle cose (2016) i Le amiche che vorresti (e dove trovarle), amb F. Negrin (2019).[1]

Entre els seus grans èxits professionals com a editora hi ha haver portat els llibres de la Saga del llegat de Christopher Paolini (Eragon i següents) a Itàlia.[1] Durant molts anys va ser l'editora responsable de les novel·les infantils de l'editorial Rizzoli. Actualment és responsable dels drets internacionals de Bompiani.[2]

Les seves obres han estat traduïdes a Alemanya, França, Espanya, Portugal, Gran Bretanya, Finlàndia, Corea, Països Baixos i als Estats Units. Les seves vacances ideals són estar-se a una butaca còmoda amb un munt de llibres a l'abast i la vista del llac per la finestra.

Algunes de les seves obres publicades modifica

Italià[2] modifica

  • 1998. La casa di bambole non si tocca
  • 1998. Se è una bambina, Fabbri Editori
  • 2000. Giù la zip. La scuola è una guerra, Fabbri Editori
  • 2002. Signore e signorine corale greca, Edizioni EL
  • 2005. L'estate gigante, Fabbri Editori
  • 2008. Olga in punta di piedi, Einaudi Ragazzi
  • 2008. Sono tossica di te, Fanucci Editore
  • 2009. La spada e il cuore – Donne della Bibbia
  • 2010. Bambini nel bosco, Fanucci Editore Arxivat 2020-02-04 a Wayback Machine.
  • 2013. Tentativi di botanica degli affetti. Bompiani
  • 2014. La fine del cerchio, Fanucci Editore
  • 2015. Siate gentili con le mucche, Editoriale Scienza
  • 2015. La cena del cuore. Tredici parole per Emily Dickinson, Rueballu
  • 2016. I nomi che diamo alle cose
  • 2016. Solo con un cane, Fanucci Editore Arxivat 2020-02-04 a Wayback Machine.
  • 2016. I nomi che diamo alle cose, Bompiani
  • 2016. La prima volta che, Il Castoro
  • 2017. Il buon viaggio
  • 2017. Blu. Un'altra storia di Barbablù, Pelledoca Editore
  • 2018. Ciao, tu, Fabbri Editori Arxivat 2020-02-04 a Wayback Machine.
  • 2019. Più grande la paura
  • 2019. Le amiche che vorresti (e dove trovarle)
  • 2019. Storia di May piccola donna, Mondadori

Català modifica

  • El món del ballet
  • Amb les puntes!
  • Vells i nous amics
  • Quin caràcter
  • Un pas de ball
  • Adivina qui sóc
  • Una núvia graciosa, vistosa, preciosa
  • Senyores i senyoretes. Coral grega

Castellà[3] modifica

  • Zapatillas Rosas
  • Guapas, listas y valientes
  • 101 buenas razones para leer

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Masini, Beatrice» (en italià). Trecanni. Enciclopedia on line. [Consulta: 4 febrer 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Beatrice Masini. Autore e editor Bompiani» (en italià). Mare di libri. [Consulta: 4 febrer 2020].
  3. «Beatrice Masini» (en castellà). Anaya. [Consulta: 4 febrer 2020].

Enllaços externs modifica