Viquipèdia

Bec de Ferrutx

muntanya d'Artà, a Mallorca

El Bec de Ferrutx,[2][3] dit també Bec d'en Ferrutx[4][5] o simplement En Ferrutx[5][6] és un puig de 523 m d'altura[3] de la Serra de Llevant, a l'illa de Mallorca, situat dins el terme d'Artà. Pren el nom de l'antiga alqueria islàmica de Ferrutx o Benifarrutx, que es correspon amb la possessió de la Devesa de Ferrutx, les cases de la qual estan situades a baix dels seus cingles.[4]

Infotaula de geografia físicaBec de Ferrutx (també escrit sovint Farrutx)[1]
Imatge
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaArtà (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióArtà (Mallorca)
Map
 39° 43′ N, 3° 17′ E / 39.72°N,3.29°E / 39.72; 3.29
SerraladaSerres de Llevant
Dades i xifres
Altitud519 m

És la segona muntanya més alta de les Serres de Llevant, després de la Talaia Freda (562 m) i per davant el Puig del Porrassar (492 m), i la tercera més alta de les que no fan part de la Serra de Tramuntana, després del Puig de Randa (540 m) i per davant el Puig de Son Salvador (509 m).[3]

L'entorn de Ferrutx en la Conquesta de Mallorca modifica

Durant la Conquesta de Mallorca per part del Rei en Jaume, una vegada capturada la Ciutat, gran nombre de sarraïns s'amagaren a les muntanyes per combatre la host catalana, i n'hi hagué que fugiren a les muntanyes d'Artà. Als penyals del Bec de Ferrutx, a la Balma d'en Xoroll, els arqueòlegs han localitzat i excavat un jaciment testimoni dels campaments improvisats que els musulmans establiren a les muntanyes artanenques, i els resultats han revelat que, tal com narra la crònica del Rei en Jaume, els sarraïns (possiblement amazics dels Ayt Iraten) de les coves d'Artà foren assetjats i derrotats al cap de vuit dies, i posteriorment es rendiren i foren capturats com a esclaus. A la Balma d'en Xoroll hom hi va trobar, entre d'altres, tres claus de ferro d'habitatges sarraïns i el cos d'una dona morta durant el setge.[7][8][9][10] Efectivament, tota la contrada de Ferrutx és rica en elements que evoquen aquesta batalla, com el topònim de la Coma dels Captius[11] o la contarella d'en Faraig, un sarraí que, durant la campanya del Rei en Jaume, aconseguí fugir de la mort més enllà del coll que avui en dia porta el seu nom, el Coll d'en Faraig.[12][13]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bec de Ferrutx
  1. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Farrutx». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. ↑ «Bec de Ferrutx». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Segons els mapes 1:25.000 de l'editorial Alpina i OpenStreetMap.
  4. ↑ 4,0 4,1 Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 2. Palma: Promomallorca, p. 59. ISBN 84-8661702-2. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Base Topogràfica de les Illes Balears 1:5.000
  6. ↑ Mascaró Pasarius, Josep. Mapa General de Mallorca, 1958. 
  7. ↑ Pastor Tous, Miquel. «Resistència musulmana. La balma d'en Xoroll». Conèixer Artà. CEPA Artà. [Consulta: 22 febrer 2023].[Enllaç no actiu]
  8. ↑ Esquilache, Ferran. «Guerra, refugiats i captius. La balma de Ferrutx a Mallorca». Harca (blog). [Consulta: 22 febrer 2023].
  9. ↑ «Las llaves de los últimos sarracenos de Mallorca». El País, 14-12-2009.
  10. ↑ «L'entorn de Ferrutx, escenari d'un episodi contat pel Rei en Jaume». Revista Bellpuig, 18-12-2009, p. 21. Arxivat 7 de juliol 2012 a Wayback Machine.
  11. ↑ Escanelles, Miquel Àngel. «Coma des Captius». ToponímiaMallorca. [Consulta: 22 febrer 2023].
  12. ↑ Valriu, Caterina; Vibot, Tomàs. «Més indrets mallorquins marcats amb la petja llegendària del rei En Jaume I». A: Els gèneres etnopoètics. Competència i actuació. Grafica del Parteolla, 2007, p. 179-180. 
  13. ↑ Escanelles, Miquel Àngel. «Faraig, Ferrutx». ToponímiaMallorca. [Consulta: 22 febrer 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bec_de_Ferrutx&oldid=32742436»